El debat de la congelació d'òvuls, més enllà de les futbolistes: conciliació, promoció i bretxa salarial
Les futbolistes de la selecció espanyola estan a punt de tancar un acord amb la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per congelar els seus òvuls. És una petició de les esportistes, preocupades perquè els anys de màxim rendiment coincideixen amb els de més fertilitat.
Però la mesura obre una capsa de Pandora que fins ara ningú havia obert al mercat laboral. A l'estranger, hi ha multinacionals que fa temps que paguen la vitrificació de gàmetes a les seves directives. Són grans empreses del sector tecnològic i de les finances com Alphabet l'empresa matriu de Google, Meta, Apple, Microsoft, Spotify, Amazon, Intel i LinkedIn.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha començat a recollir alguns d'aquests casos per estudiar a fons el fenomen. Aquí, però, ni la patronal ni els sindicats tenen constància que cap empresa catalana pagui la congelació d'òvuls a les seves treballadores.
Però per Libertad González, catedràtica d'Economia de la UPF, aquesta és una tendència que pot acabar arribant aquí:
Les empreses ho oferiran en la mesura que les treballadores ho valorin.
Una iniciativa polèmica
Les feministes respecten amb unanimitat la decisió personal de les futbolistes, i per extensió de qualsevol persona que vulgui congelar-se els òvuls. Però hi ha sectors que alerten que la política no té res de feminista, sinó més aviat d'empresarial.
Aquest és el posicionament de sindicats com Comissions Obreres (CCOO), des d'on qüestionen el que consideren "polítiques neoliberals" que provenen de les grans empreses nord-americanes. Mentxu Gutiérrez Jiménez, secretària de Dones, Feminisme i Igualtat de CCOO, s'ha mostrat així de crítica:
La federació de futbol té una credibilitat feminista dubtosa després del petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso.
Una de les esportistes que ha plantejat més preguntes en veu alta sobre aquesta qüestió ha estat la medallista olímpica Ana Peleteiro. En un vídeo al seu compte d'Instagram, l'atleta, que va ser mare de dues criatures durant la seva carrera esportiva, es planteja:
¿Aquesta mesura pretén facilitar que les dones siguin mares o pretén facilitar que no ho siguin mentre juguen? Perquè són dues coses molt diferents.
En aquesta línia, les expertes consultades per 3CatInfo lamenten que el debat real no abordi qüestions com la conciliació, les condicions laborals, la promoció laboral o la bretxa salarial.
Les 'feines avaricioses' que fan impossible la conciliació
Una de les pioneres en l'estudi de la bretxa salarial de gènere, la Nobel d'Economia Claudia Goldin, explica que la desigualtat salarial entre homes i dones es fa molt més gran després de tenir fills.
Una de les causes és el que ella anomena "feines avaricioses", una idea que fa referència a llocs de treball molt exigents que habitualment ocupen els homes, mentre que les dones assumeixen més responsabilitats en les tasques de cures. Això fa que en les parelles heterosexuals ells tinguin més probabilitats de progressar i cobrar més.
La catedràtica Libertad González cita Goldin per emmarcar el problema: "La discussió que hauríem de tenir és per què l'èxit professional ha de ser sinònim de dedicació absoluta a la feina i l'empresa, i de renunciar a passar temps amb la família o qualsevol altra cosa".
L'economista de la UPF explica que els anys de maternitat coincideixen amb el moment en què el pendent professional és més empinat. Entre els 25 i els 35 anys és una etapa crucial en termes laborals, i la maternitat pot tenir un impacte en la trajectòria professional.
