Catalunya, a la cua europea en transport de mercaderies en tren: el govern anuncia 4 terminals noves
Actualment, a Catalunya només el 3% del transport de mercaderies es fa en tren. Es mou un volum de 2.600 tones de mercaderies per quilòmetre recorregut davant de les més de 85.000 que es mouen amb camions.
Aquesta xifra, a més, és la més baixa –com a mínim– dels últims vint anys. Si fins al 2021 van créixer en paral·lel tant el transport comercial per carretera com per vies ferroviàries, des d'aleshores el trànsit viari s'ha sostingut mentre que el moviment de mercaderies en tren ha caigut a la meitat.
És una dada molt allunyada dels objectius tant del govern d'Espanya, que pretén arribar a un mínim del 10%, com de la Unió Europea, que marca un llindar del 30% per a l'any 2030.
Avui en dia, la mitjana és del 17,4% a la Unió Europea i són sis països els que superen l'objectiu del 30%. Espanya i Catalunya estan a la cua, només per sobre d'Irlanda i de Grècia, país que no compta amb xarxa de transport ferroviari per carretera.
Hi ha diversos motius que expliquen aquestes diferències europees. Un d'ells és que a Catalunya hi ha menys cultura ferroviària que a altres països del continent i, sobretot, que la infraestructura és insuficient.
Però també hi influeix l'estructura empresarial del país, que té una escala comercial molt més petita que els països més extensos i no ha plantejat, històricament, fer grans recorreguts.
Noves terminals logístiques per impulsar els eixos ferroviaris
En aquest any de crisi al servei de Rodalies, les mercaderies ferroviàries també n'han sortit malparades. El tancament del túnel de Rubí va provocar que, en diverses ocasions, els trens no poguessin circular o haguessin de fer-ho amb moltes dificultats.
Uns contratemps que s'acumulen a anys de deixadesa de la xarxa. Ara, el govern vol treure camions de la carretera i portar la càrrega al tren.
Per revertir les males xifres, el Departament de Territori ha aprovat la nova Estratègia Catalana de Terminals Ferroviàries, un pla dotat amb 127 milions d'euros per executar fins al 2031. Pretenen així guanyar competitivitat i reduir les emissions contaminants.
La principal actuació d'aquest pla és la construcció de quatre terminals interiors estratègiques situades a l'Empordà, el Penedès, Lleida i les Terres de l'Ebre, que se sumaran a les que hi ha actualment al Vallès i als ports de Barcelona i Tarragona.
El pla preveu que estiguin totes operatives el 2031 i connectades al corredor mediterrani. Per enfortir aquesta connectivitat, el govern compta a més amb l'eix ferroviari que va anunciar aquest estiu, que ha de creuar l'interior de Catalunya. Les obres d'aquesta infraestructura, però, començaran, com a d'hora, el 2030.
L'estació que rebrà més inversió serà la de Lleida. També és la terminal que actualment es troba en una fase més avançada, amb estudis informatius i dotació pressupostària feta.
Cada terminal estarà especialitzada en sectors estratègics per al seu territori:
- Empordà: sector càrnic, producte fresc i automòbils
- Penedès: sector vitivinícola i automòbils
- Ebre: fusta, sector agroalimentari
- Lleida: pinso, cereal i sector agroalimentari
Per la consellera de Territori, Sílvia Paneque, aquesta xarxa és "absolutament indispensable si volem una cadena logística eficient que rebaixi costos viaris i mediambientals a les nostres empreses".
A més, també consideren que les ubicacions responen a una "demanda real" de les empreses de cada zona per disposar de serveis ferroviaris per transportar les seves mercaderies. Però Joan Amorós, president de Ferrmed, creu que caldria construir 19 terminals més per arribar a l'objectiu europeu. Segons ell, aquestes 4 terminals que ara impulsa el govern, podrien acostar el transport en tren fins al 10%.
Seguint els càlculs de l'executiu, aquestes actuacions suposaran un estalvi de més de 740 milions d'euros en costos de transport i impacte ambiental.
