Dues de cada tres platges catalanes s'han fet més petites durant els últims 70 anys

Prop de dues de cada tres platges catalanes han perdut terreny respecte al mar en les últimes set dècades. Segons dades preliminars d'un estudi de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), un 65% de les platges han tingut una regressió entre el 1956 i el 2019.

És a dir, que prop de dues de cada tres platges han perdut terreny. Són 319 de les 489 de què es tenen dades. Per contra, un 35% (170 platges) han crescut en el mateix període. Faltaria recopilar dades d'una setantena de platges més.

Les comarques amb més platges afectades pel retrocés han estat el Baix i l'Alt Empordà, amb un 70%, mentre que la majoria de les que es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona han ampliat el seu tram de línia de costa.

Jordi Pinyol, tècnic en riscos geològics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), explica: 

"La franja litoral de Catalunya està urbanitzada en un 59% en els primers 100 metres de platja i, si traiem el delta de l'Ebre i el Cap de Creus, el percentatge augmenta fins a un 81%. Això fa que a les platges els sigui molt difícil adaptar-se de manera natural a les condicions d'onatge."

Pinyol indica que la línia de costa catalana, el 1956, era de 740 km, mentre que el 2019 va créixer fins als 911 km per la construcció d'estructures com ports, dics o espigons.

A la urbanització de la línia de costa se li suma un dèficit sedimentari que fa anys que s'arrossega, així com l'augment del nivell de mar, que en els últims 30 anys ha incrementat en 10 centímetres. "Podem dir que hi ha una tendència regressiva a les platges", sentencia Pinyol.

Tanmateix, l'institut alerta que les dades recopilades formen part d'un estudi preliminar que encara s'ha d'estudiar amb més profunditat platja a platja i que, a més, no compta amb registres de totes les platges catalanes. Ara com ara, treballen en la recopilació de les dades recollides des del 2020.

L'Empordà, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i la Selva

Al Baix Empordà, amb municipis costaners com ara Begur, Palafrugell o Platja d'Aro, 65 de les 92 platges han perdut sorra entre el 1956 i el 2019 (un 70,7%), i 22 n'han guanyat.

Les dades són similars a l'Alt Empordà, amb municipis com Cadaqués, Roses o Castelló d'Empúries. De les 132 platges estudiades, 90 estan en regressió i 30 guanyen terreny.

El Baix Camp (68,1%), el Tarragonès (59%) i la Selva (55,6%) són les altres tres comarques amb una majoria de platges en retrocés.

D'altra banda, el Baix Penedès en té 5 que perden terreny (41,7%) i 6 que en guanyen, i 13 del Garraf estan en regressió (33,3%) i 12 en acreció, amb 14 més on no s'ha pogut determinar la tendència.

El delta de l'Ebre, la zona més canviant 

En les dues comarques ebrenques amb litoral, el Baix Ebre i el Montsià, hi ha més platges en retrocés que les que guanyen terreny al mar, però amb un percentatge considerable sense dades.

Així, al Baix Ebre, 23 de les 49 estan anant enrere (46,9%), però en 21 dels casos no s'ha pogut determinar, i al Montsià, en 12 de les 27 es constata una pèrdua de sorra (44,4%), i en 8, no hi ha dades.

El fenomen de la pèrdua de sorra és més marcat a l'Ebre. "Abans de la construcció dels embassaments, la morfologia de l'Ebre estava condicionada per l'aportació de sediments, que guanyava terra al mar, actualment això ja no passa", indica el tècnic de l'ICGC.

En els darrers 75 anys la desembocadura del riu ha retrocedit uns 2 km i la platja del Fangar uns 300 m, mentre que la Punta del Fangar s'ha allargat 1,3 km cap a l'est i uns 700 m cap al sud.

El Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat amplien la costa

A l'àmbit metropolità, la tendència és contrària a la de la resta de territoris. La majoria de platges són més llargues, segons les dades del 2019 que no pas l'any 1956.

El Maresme en té 25 que perden terreny (44,6%) i 30 que en guanyen, i al Barcelonès n'hi ha 7 en regressió (35%) i 11 en creixement. Al Baix Llobregat, la circumstància és similar: 4 platges han perdut sorra (26,7%), mentre que 11 en tenen més.

La taxa de regressió per a les platges que perden terreny és més alta al Maresme (0,51 metres per any) i al Baix Llobregat (0,63 m/any) que en la majoria de comarques del país amb litoral.

Les dades de l'ICGC són fruit d'un treball de cartografia de la línia de costa de les platges i cales de Catalunya en el marc del projecte Servei d'Informació de la Dinàmica Litoral (SIDL).

Per estudiar l'evolució, s'han recopilat les dades de quatre vols de fotografies aèries fets el 1956, el 2004, el 2010 i el 2019.