Apagada Barcelona
Protecció minories racials EUA
Rodalies pagament
Congrés avortament
Guerra Iran petroli
Flotilla Global Sumud
Judici mascaretes
Begoña Gómez Vito Quiles
Temps de flors 2026
James Comey
Alemanya pressupostos
atlètic de madrid arsenal
Aitana
Sanció Andrada

"Com ho portes?"

Ecoansietat: com protegir la salut mental en un món caòtic?

La psicòloga Elena Puig Guitart i la sociòloga Alexandra Farbiarz Mas analitzen a la sèrie "Com ho portes?" de Catalunya Ràdio com gestionar l'ecoansietat en un context de sobreinformació climàtica

Què passa quan informar-se sobre el planeta comença a angoixar? A la sèrie "Com ho portes?" de Catalunya Ràdio posem el focus en aquesta sensació cada cop més estesa: l'ecoansietat.

La psicòloga Elena Puig Guitart descriu aquest neguit amb una idea molt clara: "Sento que el món s'acaba, jo no puc fer-hi res i m'angoixo." És una emoció que, com apunta la sociòloga Alexandra Farbiarz Mas, respon a una percepció cada cop més compartida: la de viure "en un món que s'està morint".

Què és l'ecoansietat?

L'ecoansietat és una resposta emocional davant la crisi climàtica i ambiental. No és un trastorn en si mateix, sinó una reacció comprensible davant d'un context realment preocupant.

Segons Elena Puig Guitart, aquesta ansietat apareix quan la ment s'instal·la en un futur amenaçador: "L'ansietat és aquest lloc on no vivim en el present, sinó en el futur que ens fa por."

Això pot provocar:

  • Sensació d'ofec
  • Pensaments catastrofistes
  • Bloqueig emocional
  • Evitació de la informació

Joves, informació i negacionisme

Un dels punts destacats del capítol és la relació entre joves i canvi climàtic. Tot i haver estat històricament els més conscienciats, cada cop més joves qüestionen la crisi climàtica.

Segons Alexandra Farbiarz Mas, això s'explica en part per:

  • La desinformació
  • El negacionisme amplificat per plataformes digitals
  • La saturació emocional

Quan la realitat és massa complexa, el cervell pot optar per negar-la o evitar-la.

"Bulímia informativa": el gran problema actual

Un dels conceptes clau que es tracta és el de bulímia informativa. Tal com apunta Alexandra Farbiarz Mas, vivim exposats a una quantitat d'informació "que no es pot digerir".

Aquesta sobrecàrrega provoca: 

  • Saturació mental
  • Ansietat constant
  • Sensació d'impotència
  • Desconnexió emocional

Això succeeix especialment amb l'scroll infinit, que crea una falsa sensació d'infinitud i descontrol.

Com gestionar l'ecoansietat

1. Treballar els pensaments

Segons Elena Puig Guitart, cal identificar els pensaments:

  • Els improductius → augmenten l'ansietat
  • Els productius → ajuden a actuar

Evitar la visió extrema (tot està perdut vs. no passa res) és fonamental.

2. Limitar el consum d'informació

La clau no és deixar d'informar-se, sinó fer-ho millor

  • Posar límits de temps
  • Evitar la sobreexposició
  • Escollir fonts fiables

3. Passar a l'acció (encara que sigui petita)

Alexandra Farbiarz Mas insisteix que cal trencar la idea que "la meva acció no serveix per a res".

Alguns exemples: 

  • Consum responsable
  • Productes de proximitat
  • Reutilització

Les petites accions redueixen la sensació d'impotència.

4. Crear vincles i comunitat

L'ecoansietat sovint es viu en solitud. Però compartir-la és clau per reduir-la. "Quan et relaciones amb els altres, deixes de sentir-te petit", destaca Alexandra Farbiarz Mas. 

Parlar, escoltar i crear xarxa ajuda a transformar l'angoixa en acció col·lectiva.

5. Recuperar la creativitat: cuinar

Per què funciona? 

  • És creatiu
  • Connecta amb el present
  • Fomenta vincles
  • Redueix l'ansietat

Cuinar esdevé un acte de cura i resistència.

Acceptar el que no podem controlar

Un dels missatges més importants és que no tot depèn de nosaltres.

Acceptar-ho permet: 

  • Reduir la pressió
  • Evitar la frustració
  • Centrar-se en allò que sí que podem fer

L'ecoansietat no és una feblesa, sinó una resposta lògica a un context complex. El repte, tal com es planteja a "Com ho portes?", és trobar l'equilibri entre estar informats i cuidar la salut mental.

No es tracta de mirar cap a una altra banda, sinó de fer-ho amb criteri, límits i consciència. Entendre què passa, però també decidir com ho vivim.

Perquè, tot i que no tot depèn de nosaltres, sí que podem triar com actuem, amb qui compartim el que sentim i quines petites decisions prenem cada dia. 

I potser és aquí --en aquest equilibri-- on comencem, de veritat, a portar-ho millor.