El 25 d'abril i la identitat valenciana: Vox torna a arrossegar el PP i bandeja la commemoració
Quan Joan Fuster va escriure "Nosaltres, els valencians", va descriure la seva incertesa davant el fet nacional. "El valencià, quan pensa en la seva entitat de poble, es troba 'incert': pressent que no és carn ni peix", escrivia l'homenot de Sueca.
Ha plogut molt des de llavors. I, pel mig, s'han viscut batalles, com la virulenta Batalla de València, que, durant la Transició, va enfrontar els sectors més progressistes i valencianistes --que defensaven una identitat cultural compartida amb Catalunya--, amb la dreta blavera --que es posicionava en l'anticatalanisme i la negació de la unitat lingüística--.
Però, com ha evolucionat aquesta identificació dels valencians i com l'han jugada els partits polítics? Hi té alguna relació la polèmica decisió de no commemorar el 25 d'abril?
El tercer eix de la identitat valenciana: la identificació amb Catalunya.
El valencià és un cas diferenciat de la resta de l'Estat. El professor de Ciència Política de la Universitat de València Marcelo Guillén així ho exposa. L'eix identitari no està només definit en termes valencià-espanyol, és a dir, si els valencians se senten més valencians que espanyols, o a l'inrevés. Al País Valencià hi ha un tercer element, un tercer eix, que juga un paper important: la identificació catalana o anticatalana.
És on la dreta guanya molts vots, en l'anticatalanisme, especialment quan activa el discurs blavero
El blaverisme és una especificitat de l'anticatalanisme al País Valencià. No és només una posició en contra de Catalunya basada en criteris econòmics, amb arguments com el greuge fiscal o l'independentisme. Al País Valencià aquests posicionaments neguen també la unitat de la llengua, i els vincles culturals o històrics amb Catalunya. Neguen compartir qualsevol tipus de símbol, com la senyera.
Els valencians, sense identitat diferenciada
El cas valencià també s'aparta del de la resta de comunitats autònomes històriques pel que fa al pes de la identitat pròpia. Al País Basc, Catalunya i fins i tot Andalusia, descriu Marcelo Guillén, ha arrelat amb força. En canvi, el País Valencià és la comunitat amb el percentatge més baix en "nacionalitat perifèrica i local".
No arriben al 5% els que s'identifiquen només com a valencians des dels anys 90
Això explicaria per què els partits nacionalistes valencians, com va ser la UPV o el Bloc Nacionalista Valencià, no han aconseguit tenir representació a les Corts Valencianes.
En canvi, el factor que s'ha mantingut més estable al llarg dels anys ha estat la identitat dual, és a dir, els valencians se senten tant valencians com espanyols. "La identitat dual sempre s'ha mogut entre un 50% i 60%, un dels valors més alts de l'Estat."
Ara bé, a l'estat espanyol hi ha dos llocs, Navarra i el País Valencià, on hi ha una tercera identitat que històricament ha jugat un paper important. En el cas de Navarra, el País Basc, en el cas del País Valencià, Catalunya.
L'anticatalanisme, el tret que ha guanyat pes
El blaverisme va començar a tenir pes durant la Transició. Va ser representat per Unió Valenciana, primer, i després integrat al PP. Els populars van absorbir el partit de Vicent González Lizondo i van assumir el seu discurs.
El vot anticatalanista situa la seva bossa de vots en la província de València i els pobles del sud de la província de València
El catalanisme, segons l'aproximació que fa Marcelo Guillén, va deixar de tenir pes, sobretot, després de la reconversió d'Unitat del Poble Valencià. I, el 2000, quan el Bloc Nacionalista Valencià "va firmar la tercera via, és a dir, ja no es consideraven fusterians, el marc era ja exclusivament el valencià".
El pes de la identificació amb Catalunya ha evolucionat: "Quasi un 40% dels valencians tenen una afinitat molt baixa amb els Països Catalans, de 0, 1 i 2. Entenem, amb aquestes dades, que aquesta gent és anticatalana."
La posició neutra i procatalana, explica, se situaria al voltant d'un 6%. Però hi ha matisos, aquells que se senten espanyols però tenen afinitat cap a Catalunya. Seria el sector d'Esquerra Unida.
Cal tenir en compte, això sí, que les dades amb què treballa el politòleg són del 2017. Des de llavors s'ha deixat de preguntar sobre la llengua o sobre la identificació amb els Països Catalans. I cal també apuntar que aquesta enquesta coincideix amb el punt àlgid del procés independentista català i el referèndum de l'1 d'Octubre.
L'autogovern en perill?
Des dels sectors del blaverisme mai s'ha articulat un discurs polític en base a la petició de més autogovern, però tampoc s'hi han posicionat en contra. Però des que Vox competeix per aquest electorat, el discurs està virant. "Vox és un partit espanyolista al qual, d'entrada, no li interessava el particularisme valencià regionalista", matisa Guillén. Però Vox l'ha incorporat al seu discurs perquè veu que pot competir amb el PP. "Així doncs, a les eleccions del 2023, Vox ja va concórrer amb un discurs blavero."
El que ha fet que s'hagi trencat el respecte institucional ha estat la pressió blavera de Vox
Des dels anys 90, quan es va instaurar, institucionalment, el dia 25 d'abril com el Dia de les Corts Valencianes, celebrant la recuperació de l'autogovern, els diferents governs de diferents colors no ho han deixat de fer. Des que en fa dos que Vox té la presidència de les Corts Valencianes, ha decidit que no hi ha celebracions. I el PP ho ha acceptat sense oposició.
"És el segrest del PP per Vox. Simbòlicament no celebrar el 25 d'abril no és ja estar en contra del valencianisme, o del nacionalisme valencià, és estar en contra del mateix del mateix estat de les autonomies." És el posicionament de Vicent Baydal, historiador de renom, especialista en els Furs i la història medieval del Regne de València, i cronista oficial de la ciutat de València.
L'argument de la presidenta de les Corts, Llanos Masó, és la inestabilitat política i la falta de consens. El PP ha sortit al pas dient que "el dia dels valencians és el 9 d'octubre". I els socialistes i Compromís s'han indignat. El PSPV, amb un pancarta on es podia llegir "25 d'abril. 1 any per recuperar l'autogovern", ha celebrat la diada al davant de les Corts. Consideren que l'eliminació dels actes és una "anomalia" i una renúncia del PP a la defensa dels drets dels valencians. Per a Compromís és un gest antivalencianista i de "poc respecte".
La presidenta de les Corts està en contra de les autonomies i estan ocupant un lloc d'autogovern per, des de dins, destruir l'autogovern
Per a Baydal que el PP compri el relat a Vox "és molt perillós per al futur de l'autogovern". Del valencià o de qualsevol altre territori de l'Estat, apunta.
El clam social i la resistència col·lectiva
El 10 d'octubre del 1706, en plena guerra de Successió, Carles d'Àustria va jurar els Furs. Ho va fer a la catedral de València. Les campanes voltejaven, l'acompanyava una gran comitiva. I, amb l'espasa de Jaume I a les mans, amb els representants polítics del Regne de València presents, ell, austríac, va jurar en valencià.
Els Furs eren l'autogovern, l'organització de la justícia i els drets dels valencians. Però, pocs mesos després, va ser derrotat en la batalla d'Almansa contra els Borbons. Era 25 d'abril del 1707.
A partir d'aquí hi ha una destrucció a sang i foc del Regne de València. De l'autogovern històric. I de l'estat medieval i modern que havien tingut els valencians durant més de 500 anys
El 29 de juny, amb els Decrets de Nova Planta, Felip V va abolir els Furs.
Vicent Baydal explica que el 25 d'abril el comencen a celebrar cívicament des de principis del segle XX els grups valencianes, que volen commemorar la pèrdua del Furs. A partir del 1978, agafa les regnes Acció Cultural del País Valencià, que cada any convoca una manifestació cívica i reivindicativa. I, a partir dels anys 90, es faran, també, actes institucionals a les Corts.
T
"Hi ha un programa assimilador per tal que això passi, començant per qualsevol símbol: dates històriques, banderes... i elements més essencials com a la llengua, la història, o el record del nostre passat."