Dijous, 2 de gener, a les 22.15
El 33 estrena "Janis, la nena trista"
La directora Amy Berg, molt ben documentada i informada, s'endinsa en la vida, les idees i els sentiments de Janis Joplin, que va començar sent una nena diferent, marginada i incompresa i va acabar sent una gran estrella del rock i del blues, igualment diferent i força incompresa, abocada a un final tràgic després d'uns anys de carrera fulgurant que no podia deixar ningú indiferent.
"Janis, la nena trista" és un dels documentals més esperats de la història. Janis Joplin: de noia rara de poble texà a figura icònica de la joventut global. La veu més rasposa dels sixties va triomfar al rock, però el seu blues personal la va condemnar a morir jove. Arxiu únic, entrevistes enlluernadores, i Cat Power llegint les seves cartes.
Passaven els anys i Janis Joplin no tenia biopic (malgrat que la seva història de superació, fulgor i combustió prematura és Hollywood pur), ni nou documental (des d'aquell Janis canadenc de 1975). Amy Berg posa punt final a la incertesa amb una peça completa sobre la icònica cantant. "Janis, la nena trista (Janis: Little Girl Blue)" se sosté en un triangle d'investigació consistent, arxiu en directe i documents íntims per mostrar una història familiar i singular: la de la mossa ambiciosa i rebel per naturalesa que fuig del seu terreny per buscar fortuna.
Un documental meticulós amb els entrevistats (alguns dels quals parlen per primer cop): els germans petits de l'artista, els seus nombrosos embolics (que narren amb candidesa l'experimentació sexual de Janis) i, per descomptat, els membres de Big Brother & The Holding Company, la banda que va acollir el seu blues. "Janis, la nena trista" també inclou molta música, però fa ressaltar la dona que la va cantar, amb afecte, profunditat i sense ser gens morbós. Un tribut honorable i que sona a definitiu.