El 94% del paviment de Barcelona és accessible però baixa al 36% en el cas de paviment tàctil i al 73% dels pendents

ACN Barcelona.-El 94% del paviment de Barcelona és accessible, segons una diagnosi de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). El percentatge baixa al 36% si s'analitza el paviment tàctil i al 73% pel que fa als pendents que hi ha a la ciutat. El regidor d'Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat i president de l'IMPD, Joan Ramon Riera, ha explicat que la diagnosi és el punt de partida per entomar d'una altra manera el nou repte de l'accessibilitat universal, més enllà de les persones amb discapacitat. L'estudi ha analitzat més de 1.100 kilòmetres de carrer de 69 barris amb 10 paràmetres i un total de 170.000 indicadors. Aquesta diagnosi ha de ser la base de la futura estratègia per la accessibilitat universal.

En concret, s'han revisat el paviment, els pendents, els canvis de nivells, els elements de protecció (baranes i passamans), els guals, el paviment tàctil, els obstacles, les amplades de pas, les amplades d'illeta i les places reservades. La conclusió és que el 94% del paviment és accessible; és a dir, té una duresa i estabilitat adequades, i no té peces ni elements solts independentment del seu sistema constructiu, el que assegura la seva continuïtat i inexistència de ressalts.Pel que fa als pendents, un 73% de les pujades i baixades de la ciutat són accessibles (inferiors o igual al 6% de pendent). La resta, les que no ho són, es troben als barris de muntanya, la falda de Collserola, els diferents turons com el Putxet o el Carmel, i la muntanya de Montjuïc, amb pendents en molts casos superiors al 6%. Els pendents pronunciats són el problema principal dels barris de muntanya.Pel que fa als guals, a la ciutat hi ha majoritàriament els que segueixen el 'model Barcelona', amb un pendent del 12%. Aquests afavoreixen l'accessibilitat de l'itinerari de vianants accessible en els guals. En relació amb el paviment tàctil, és correcte en el 36% dels casos, incorrecte en un 10%, i encara manca instal·lar-lo en el 54% dels casos. D'altra banda, en l'amplada lliure de pas i els obstacles existents, que s'analitzen de manera conjunta, s'han detectat grans diferències entre els barris estudiats fruit de les diferències d'amplada pròpies dels carrers. En el 54% dels casos hi ha més d'1,20 metres de pas. En el 30% dels casos hi ha entre 90 i 120 centímetres, i en un 16% de les situacions analitzades hi ha menys de 90 centímetres.Sobre les illetes (espais d'espera generats per la direcció esbiaixada de passos de vianants i la trobada de diferents carrers) s'han detectat grans diferències entre les grans vies de la ciutat. L'anàlisi demostra que en el 95% dels casos l'amplada és superior als 1,8 metres, i en un 5% dels casos és inferior a 1,2 metres. Pel que fa a la senyalització de places reservades genèriques a Barcelona, el 92% de les places són accessibles.Transport, accessible Una anàlisi prèvia del 2018, que s'inclou en l'estudi, ja va constatar que el 91% de la xarxa ferroviària disposa d'itineraris accessibles. La xarxa de metro, amb 154 parades, en té 140 accessibles. Pel que fa a la xarxa d'autobús, el 54% de les parades tenen marquesina i el 62% compleixen les condicions òptimes de les vorades en l'àmbit de la parada, de manera que l'alçada permeti el desplegament correcte de la rampa. Pel que fa a les pantalles i el sistema d'informació a l'usuari (PIU i SIU) presenten un grau d'implantació correcte, però tenen marge de millora, i en un 81,13% la pantalla d'informació a l'usuari funciona i se sent bé.En l'àmbit del TRAM, el 92% de les andanes disposen d'itineraris accessibles i en tots els casos analitzats, les màquines expenedores tenen els elements interactius a una altura correcta. En els FGC, el 95% de les estacions tenen entrada accessible i a dues estacions s'hi pot accedir a peu pla, a cinc mitjançant una rampa i a 12 mitjançant un ascensor. Pel que fa a Renfe, totes les estacions tenen com a mínim una entrada accessible i totes les estacions tenen ascensors fins a les andanes. El document que ara es presenta és el resultat de la primera fase del 'Pla d'accessibilitat Universal: la diagnosi de l'accessibilitat a la ciutat de Barcelona' en els àmbits del transport públic, la via pública i dels diversos serveis i equipaments de la ciutat. Parteix d'un treball de camp fet abans de la pandèmia que recull dades de context i d'accessibilitat amb la participació directa de les persones amb discapacitat. L'Ajuntament ha afirmat que el diagnòstic ha posat sobre la taula que Barcelona és una ciutat "raonablement accessible". Tot i això, ha reconegut que hi ha aspectes a millorar, entre ells l'accessibilitat comunicativa i cognitiva, o desenvolupar un mètode que permeti una contínua i permanent substitució dels elements no accessibles. El Consistori ha presentat a les entitats del sector de la discapacitat un document de treball per elaborar participativament l'Estratègia Barcelona d'Accessibilitat Universal, un text que ha de permetre que, un cop la Generalitat aprovi el Codi d'Accessibilitat Universal de Catalunya, l'Ajuntament disposi del mètode i les prioritzacions d'actuació consensuades amb el sector. La previsió és tenir el document llest per a aprovació a finals del 2022.