"El ball és una experiència alliberadora", diu Jorge Drexler

El programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas, ha entrevistat el cantautor Jorge Drexler, que ha presentat el seu darrer disc, Bailar en la cueva. El programa també ha parlat amb David Trueba, que ha dirigit i actuat al videoclip d'Universos paralelos, una de les cançons de l'àlbum.

 
El ball com a experiència, però també com a herència
 
Jorge Drexler: "El ball, que és una experiència alliberadora, no és una cosa que se m'hagi entregat espontàniament durant la meva vida, ho vaig haver de guanyar de gran. Em vaig criar en una societat on es ballava poc, en plena dictadura a Uruguai, on la resistència d'esquerres tenia la sensació que hi havia preocupacions més serioses que no pas ballar."
 
"Reivindico el ball també com a herència, com a joc, com a moltes més coses. De fet, la música està entre nosaltres des de fa molt més temps del que ens pensem. S'han trobat flautes fetes amb os de fa 45.000 anys i practiquem l'agricultura des de fa només 20.000 anys, així que hem estat 25.000 anys sense plantar ni cultivar, però ja fèiem música."
 
 
Col·laboració especial

Jorge Drexler ha gravat el videoclip de la cançó Universos paralelos amb Javier Limón, Toni Garrido i el director David Trueba, que ha volgut saludar el músic en directe i explicar-nos la seva experiència com a ballarí dins del videoclip.
 
David Trueba: "El més divertit va ser assajar, perquè jo no ballo gaire, normalment. Però la intenció era que la gent que veiés el videoclip s'ho passés bé."
 
J. D.: "Nosaltres vam gaudir molt i, a més a més, va ser un desafiament, durant aquella setmana va cambiar la relació amb els nostres cossos."
 
 
Homenatge a les arrels
 
J. D.: "Aquesta cançó [Bolívia], és una part de la història de la meva família. La família del meu pare es va escapar d'Alemanya l'any 1939, quan el meu pare tenia quatre anys i, en aquell moment, l'únic país que els va donar asil va ser Bolívia. La família del meu pare va viure durant vuit anys en aquest país, vinguts directament de Berlín a Oruro, a l'altiplà. L'any passat, quan vaig anar a Bolívia a tocar per primera vegada em vaig adonar que estava molt emocionat, molt agraït, i vaig escriure aquesta lletra. És curiós que un país pobre doni asil a immigrants europeus i veure com funciona el pèndol de la immigració, ara els espanyols estem tornant des d'Espanya a Amèrica Llatina."
 
"He anat a gravar a Colòmbia perquè és un país que té unes arrels musicals increíbles i, a més a més, molt ben compaginades amb la contemporaneïtat. Hi ha músics d'arrel que treballen molt bé l'electrònica, com la gent de Frente Cumbiero o Bomba Estéreo. A més a més, a Colòmbia hi ha una alegria de base que feia falta en el Madrid de l'hivern de 2013."
 
 
El full en blanc
 
J. D.: "A l'hora d'escriure, el full en blanc mai et deixa de fer por, i em sembla sa que no deixi de fer-te por. T'hi enfrontes despullat d'intenció, sense elements, intentant no venir amb prejudicis, procurant que el blanc del full sigui un punt de partida, de silenci, de buidor."


L'escenari
 
J. D.: "M'agrada molt més actuar als concerts que escriure. Escriure és una cosa que faig perquè ho necessito personalment, perquè cada cert temps he de fer una mena de reset personal i posar per escrit allò que em volta pel cap, però gaudeixo més de tocar en viu i, especialment aquí, al Palau de la Música, és un luxe."
 
 
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio