El Barça deixa pràcticament sentenciada la Lliga després d'apallissar el Madrid 2-6 amb una lliçó del millor futbol

El Madrid ha confiat el partit a l'esperit, l'orgull i l'empenta que li han permès fins avui creure's amb el poder de discutir el títol de Lliga al Barça després d'una segona volta impecable. Els de Juande han basat un trepidant començament de clàssic en el coratge i, en el tretze, Higuaín ha materialitzat tots els anhels dels madridistes per fer esclatar el Bernabéu gràcies a un magnífic cop de cap. Abidal, que ha patit en excés les internades de Robben, s'ha vist superat per Ramos, que ha centrat perquè l'argentí, lliure de marca, rematés a plaer i fes el primer de la tarda.

Fins al moment, el clàssic tot just madurava amb la impetuositat dels blancs i la serenor dels blaugranes. Una fe cega en el seu futbol que de mica en mica ha fet que els culers, malgrat l'1-0, s'anessin apropiant de la pilota. I així, tocant i tocant, combinant i combinant, el Barça ha començat a marcar el ritme i a fer ballar el Madrid al so del futbol excels marca de la casa.

Henry ha estat el primer a donar al Bernabéu una crua dosi de realitat en fer l'empat tot just quatre minuts després. El Barça aprofitava la defensa avançada del Madrid per castigar els blancs amb pilotes llargues i el francès ha aprofitat una d'aquestes assistències a l'espai per encarar Casillas i fer l'1-1 a plaer. I sense temps per pair-ho, Puyol, en el 20, ha avançat el Barça en rematar de cap una falta lateral. El Bernabéu callava.

Lliçó de bon futbol i gols

El Madrid podria haver despertat en dues rèpliques carregades de malícia però Valdés ha salvat amb encert les fuetades dels blancs. Ha estat el preludi del festival ofensiu del Barça. Casillas s'ha convertit un cop més en l'heroi del Madrid salvant el seu equip de la golejada després que Messi, Eto'o, de nou Messi en un teva-meva d'Iniesta i Alves de falta, tinguessin el tercer a tocar. Aquest gol no ha arribat fins al minut 35 quan, aquest cop, Xavi ha robat una pilota a Diarria II i ha servit perquè Messi, sol davant Casillas, fes el tercer de manera brillant.

L'1-3 ha estat poca recompensa per tant bon futbol. Una lliçó que ha continuat a la segona part amb un Barça molt ficat en el partit, amb un Piqué incommensurable i un Touré multiplicant-se en tasques de contenció. Com en la primera part, el Madrid ha buscat la remuntada amb una sortida intimidadora que ha donat resultats quan Ramos, en el 55, ha fet el 2-3 de cap. De fet, la debilitat del Barça en el joc aeri ha estat l'única nota negativa de l'enfrontament tenint en compte la visita de dimecres a Stamford Bridge.

Quin Barça!

Malgrat el cop d'orgull del Madrid, el Barça ha tornat a deixar en no-res la possible reacció dels locals gràcies, altra vegada, a un cop d'autoritat inapel·lable. Henry ha deixat en evidència la defensa blanca en aprofitar una altra pilota llarga per tocar de manera justa sobre la sortida desesperada de Casillas i fer el 2-4. Aquest gol, no cal dir-ho, ha acabat ensorrant el Madrid, incapaç de doblegar l'eficàcia i la majestuositat dels catalans.

Per acabar-ho d'adobar, Messi ha fet el cinquè en el 75 i un quart d'hora més tard Piqué ha arrodonit la golejada en ple festival culer. El Bernabéu ni s'ho creia. Pensant encara en les remuntades de les darreres jornades, la parròquia blanca era incapaç d'admetre la desfeta del seu equip davant d'un rival que, amb set punts d'avantatge quan en falten 12 per disputar, camina amb pas ferm cap al títol de Lliga.