El bloqueig de Telegram a Rússia, l'últim pas del Kremlin en la censura a Internet
Rússia està culminant el bloqueig de Telegram com ja va fer abans amb Whatsapp, Instagram o X, antic Twitter. Més del 70% dels usuaris russos ja no poden accedir a la principal aplicació de missatgeria del país, amb més de 100 milions d'usuaris, dos terços de la població.
El veto a aquesta aplicació ha provocat un daltabaix que no es pot comparar amb el de cap altra prohibició anterior. Els russos no només la fan servir per per enviar-se missatges, sinó que també l'utilitzen a diari per informar-se a través dels canals dels mitjans oficials i opositors, així com dels analistes i els comentaristes més famosos. Fins i tot el Kremlin hi té el seu propi canal.
Precisament per això, la mesura ha estat de les més polèmiques dels últims anys. Un 55% dels ciutadans hi està en contra, segons una enquesta del centre independent Levada.
Fins i tot s'ha demanat permís per convocar protestes al carrer a diverses ciutats, però totes han estat prohibides amb arguments tan absurds com ara les mesures anticovid de l'època de la pandèmia.
La policia ha detingut tots els organitzadors, gairebé una vintena, pel simple fet d'haver tramitat les sol·licituds, i ha fet arrestos aleatoris als espais on s'havien previst concentracions, com ara la plaça Bolòtnaia, al centre de Moscou.
El parlament rus s'indigna
El bloqueig de Telegram ha fet alçar la veu també de l'oposició sistèmica, és a dir, dels partits minoritaris del parlament rus que gairebé mai voten en contra ni discuteixen les decisions substancials del partit de Vladímir Putin, Rússia Unida.
El diputat del partit Gent Nova, Vladímir Pliakin, ha comparat aquesta repressió amb la que es feia contra la dissidència en l'època soviètica.
També prohibien llibres, acudits, cançons i pensaments equivocats. La història ens ensenya que aquests mètodes fallen, tot i que abans creen un munt de riscos i problemes innecessaris.
Des del Partit Comunista, Sergei Obúkhov ha presentat un projecte de llei per prohibir el bloqueig de les xarxes socials. Ell també argumenta que en "una societat de la informació com l'actual, quan imposes restriccions a les comunicacions, la societat ja no sap com viure". "Això és com un sistema de racionament de sabó i tabac, però per a les condicions modernes d'una societat digital", afegeix.
El veto a Telegram també ha aixecat polseguera al sector militar. Els soldats denuncien que és l'aplicació que fan servir a la primera línia de la guerra d'Ucraïna i que ara perillaran comunicacions crucials entre les diferents posicions del front.
Per què Telegram?
El motiu oficial de l'expulsió de Telegram és que la plataforma, i en concret el seu fundador, Pàvel Dúrov, es nega a cooperar amb els serveis secrets russos. Al 2014, Dúrov ja es va exiliar del país per aquest motiu. Quatre anys després, les autoritats van intentar bloquejar l'aplicació per primera vegada, tot i que, finalment, al 2020 van desistir-hi sense donar gaires explicacions. Des d'aleshores, mai s'ha acabat d'esvair la sospita que Dúrov hauria pogut arribar a un acord amb les autoritats.
Sigui com sigui, tot això ja és història. Ara, a més, la justícia russa li ha obert un cas penal per presumptament haver col·laborat amb el terrorisme. En concret, se l'acusa de no haver bloquejat 154.000 canals delictius. Alguns, però, són d'ONG, com Greenpeace, o mitjans de comunicació occidentals, com Deutsche Welle.
El Kremlin imposa la seva app
L'objectiu últim del govern rus és que tothom abandoni les aplicacions estrangeres i canviï a Max. Ara fa un any el Kremlin va crear el seu propi servei de missatgeria, que ja s'ha convertit en la segona aplicació més popular del país després de Telegram, amb una quota del 42%. Mentrestant, WhatsApp, que l'utilitzaven un 70% dels russos, ha caigut fins a la tercera posició amb un 28%.
Malgrat tot, no ha estat una adhesió voluntària en tots els casos. Les autoritats han forçat pares i mares a descarregar-se Max per rebre les notificacions escolars i també s'ha convertit en l'única opció per fer alguns tràmits a l'administració pública.
El més curiós és que fins i tot els funcionaris s'estan mostrant reticents a l'hora d'instal·lar-se Max per por que els espiïn. Això, després que s'hagi sabut que l'FSB, els serveis d'intel·ligència, hi tenen accés i la poden fer servir per revisar les cerques que facin els seus usuaris.
Les VPN contra la censura
L'única manera de fer servir Telegram i la resta de xarxes socials a Rússia és a través de sistemes VPN, que permeten connectar-te a servidors allotjats a l'estranger i esquivar la censura. Durant l'últim any, el 40% de la població russa admet haver-se informat sobre aquestes xarxes.
Ara bé, el govern rus també ha declarat la guerra contra les VPN. Els funcionaris ja estan buscant la manera de restringir-ne l'ús, bé sigui bloquejant-les o sancionant aquells operadors que hi facilitin l'accés.
De tota manera, experts com el ciberadvocat Sarkis Darbinian dubten que algunes d'aquestes iniciatives siguin efectives.
No hi ha manera de prohibir completament l'ús de tecnologies VPN, que troben la manera d'enganyar aquests sistemes, ni a Rússia ni a qualsevol altre lloc del món.
Segons Darbinian, en un context on és impossible manifestar-se contra la censura, la instal·lació d'una VPN esdevé una veritable "forma de protesta civil".
El "gulag digital"
Paral·lelament, el Kremlin també està confeccionant i posant a prova les anomenades llistes blanques. Aquest sistema, que s'empra en països com l'Iran, garanteix el funcionament d'una sèrie de pàgines web i aplicacions escollides per l'Estat, mentre que tota la resta seran inaccessibles.
Darbinian pronostica que Rússia serà capaç de desconnectar-se completament de l'internet global abans de 2027. De fet, ja hi ha un terme per parlar de l'internet rus, "Txeburnet", en referència a Txeburaixka, un personatge infantil soviètic aïllat de la resta del món.
El ciberadvocat, des de l'exili, ho descriu com un gulag digital:
El gulag digital ja fa anys que ha arribat. La regulació de l'estat passa de ser autoritària a totalitària.
Sense internet al centre de Moscou
Les autoritats fa temps que assagen la desconnexió total de les ciutats. Fins ara, només els governadors regionals havien tallat la internet mòbil amb l'excusa de l'amenaça dels drons ucraïnesos, però al març l'apagada va arribar al centre de Moscou durant tres setmanes.
El Kremlin ho va justificar per motius de seguretat i els experts admeten que podien tenir por d'un atac amb aparells no tripulats a la capital.
Aquesta psicosi va provocar un caos als carrers. La gent no podia enviar missatges, els datàfons i els caixers automàtics estaven inutilitzats, els taxistes no podien agafar clients per l'aplicació i els repartidors no tenien com orientar-se sense el GPS. Fins i tot els lavabos públics van deixar de funcionar.
La ciutat més gran d'Europa es va convertir per uns dies en un escenari orwellià. I les autoritats, que durant anys havien presumit de governar una de les capitals més digitalitzades del món, es van resignar a seguir unes ordres que no sabien ni tan sols d'on venien.
Més tard, va transcendir que qui hi estava al darrere era l'FSB. I ara els ciutadans ja saben que, en qualsevol moment, si els serveis secrets ho consideren necessari, poden apagar l'interruptor i deixar-los totalment incomunicats.