Loteria Nadal 2025
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Ordeig IRTA-CReSA
Incendi Hospitalet de Llobregat
Barça Baskonia
Punter Pascual
Joan Laporta

El bosc de la Maçana, un laboratori natural sense intervenció humana des de fa 150 anys

L'estudi d'aquest bosc madur, de gran valor ecològic i un cas raríssim a Europa, contribueix en la lluita contra el canvi climàtic

02/11/2021 - 12.54 Actualitzat 02/11/2021 - 12.54

El bosc de la Maçana, situat al cor de l'Albera, al terme d'Argelers, a la Catalunya Nord, és des d'aquest juliol patrimoni mundial segons la Unesco, el màxim reconeixement mundial.

Es tracta d'una reserva natural de bosc madur, un dels més antics de la conca mediterrània, que té un gran valor ecològic perquè des de fa 150 anys no hi ha hagut intervenció humana. Pels experts és un laboratori a l'aire lliure que permet estudiar el funcionament natural del bosc.

Joan Andreu Magdalou, encarregat de la missió científica de la Massana, explica que els permet comprendre tota la complexitat d'un bosc en lliure evolució, i això és un cas únic als Països Catalans i a França, i un cas raríssim a Europa.

"Observem els processos de la vida i de la mort de l'ecosistema forestal, és un laboratori a cel obert i hi ha una gran riquesa, una gran diversitat lligada a la presència d'arbres vells i fusta morta en quantitat."

Un laboratori que els permet també estudiar els efectes del canvi climàtic. Magdalou explica que s'ha perdut gairebé el 30% dels fajos que eren vius el 2002 i que, per exemple, encara avui, el 2021, mesuren els impactes de la sequera de la canícula del 2003.

La fageda de la Maçana, a l'Albera, va ser declarada patrimoni mundial per la Unesco

En aquesta fageda, situada a uns cinc quilòmetres del mar i amb una extensió de 336 hectàrees, hi ha més de 8.000 espècies i hi ha exemplars de faig de fins a 400 anys. L'arbre més vell és un teix que calculen que podria tenir fins a 1.200 anys.

Els experts asseguren que, tot i que més petits, s'haurien de salvar els pocs boscos madurs que queden a Catalunya. Josep Maria Mallarach, membre de la Comissió Mundial d'Àrees Protegides, explica que menys d'un 0,5% de la superfície de Catalunya són boscos madurs, i d'aquests una petita part són boscos vells, que són els que s'haurien de preservar de manera més prioritària.

En aquesta fageda hi ha exemplars de faig de fins a 400 anys

Aplicar aquestes eines de preservació és realment urgent. Hi ha una llei de l'any 2017, la llei de canvi climàtic, que té un article que estableix l'obligatorietat de crear reserves naturals d'evolució lliure en els boscos madurs. "Per tant ja hi ha un mandat legal, es tracta que s'apliqui", diu Mallarach.