El cadmi, el seu perill i per què França recomana limitar el consum de pa, pasta i cereals
L'Agència Nacional de Seguretat Sanitària de França, l'ANSES, recomana en un informe de finals de març limitar el consum de cereals, pa i pasta. La raó és l'excés de cadmi que han detectat que hi ha al sòl del país i que ha passat en els mateixos francesos a través de l'alimentació.
El cadmi és un metall pesant de color blanc-blavós present en el medi natural en baixes concentracions. Però alguns jaciments d'adob fosfatat que s'utilitzen per enriquir els cultius tenen, per raons geològiques, nivells de cadmi especialment alts.
És el cas dels fosfats procedents del nord d'Àfrica, sobretot del Marroc i d'Algèria. Altres fosfats procedents d'Escandinàvia o els Estats Units, per exemple, tenen nivells de cadmi molt més baixos.
A diferència d'altres pol·lucionadors orgànics com el glifosat, el cadmi no es degrada. Penetra a la terra, al sòl, però també a les arrels de tot allò que s'hi cultiva.
Perquè a França n'hi ha tant?
Des de fa dècades, França exporta els seus fosfats dels jaciments del Marroc i això és el que explica que el sòl francès estigui especialment contaminat.
El cadmi és un metall no necessari en el procés d'adob de les terres agrícoles i aquesta és la raó per la qual les empreses que exporten els fosfats comencen a vendre'l després d'un procés de "descadmiació", que no és especialment car. Però anys d'ús de fosfats amb excés de cadmi fan que aquest s'hagi acumulat ja al sòl de França.
En l'informe presentat al govern aquest març de 2026, l'Agència de Seguretat Sanitària de França (ANSES) explica que "el cadmi penetra fàcilment en els vegetals a través de les arrels i contamina així la cadena alimentària".
A França, continua l'informe, les matèries fertilitzants "representen de mitjana més del 80% de les aportacions de cadmi al sòl agrícola. Els adobs minerals fosfatats en són la primera font (55%), seguit dels residus ramaders (25%) i dels fangs i els composts (5%)."
Alguns residus industrials amb cadmi llençats als rius també poden haver contaminat el terreny.
Què recomana l'Agència de Seguretat Sanitària?
L'ANSES fa un seguiment dels nivells de cadmi en els aliments des de fa dècades. El 2011 ja va detectar que "la població francesa estava massa exposada al cadmi a través de la seva alimentació", explica Géraldine Carne, investigadora de l'ANSES. Amb els nous mètodes de detecció toxicològica han revisat els valors de referència i el darrer informe fet sobre la dieta dels francesos és especialment alarmant:
L'exposició alimentària de la població supera la ingesta diària acceptable de cadmi: entre el 23% i el 27% per als nens i entre l'1,4% i l'1,7% per als adults.
L'agència cita, també, un estudi de biovigilància que demostra que "el 47,6% de la població de 18 a 60 anys depassa el límit de concentració crítica de cadmi a l'orina."
Per tot això, l'ANSES recomana a tots els francesos reduir la ingesta de cereals i derivats, diu Géraldine Carne:
Sobretot els cereals, com la pasta, l'arròs, la pastisseria, la brioixeria, les galetes, però també el consum de patates i alguns tubercles.
Per què el cadmi és perillós?
El cadmi és un metall que s'acumula i que el cos no elimina. L'informe de l'ANSES explica que està classificat com a cancerigen, mutagen i tòxic per a la reproducció.
Dosis altres de cadmi, doncs, poden provocar malalties greus. El doctor Pascal Meyvaert ha coordinat un estudi sobre salut ambiental i explica que "els efectes van des de la insuficiència cardíaca fins a la insuficiència renal. Però que també és generador de càncers, sobretot el de pàncrees, i d'osteoporosi."
Què està fent el govern?
La ministra d'Agricultura francesa, Annie Genevard, assegura que s'estan fent controls sobre els sòls i que el Consell d'Estat està revisant un decret per recollir totes les recomanacions de l'ANSES, sobretot la que diu que "cal reduir els nivells de cadmi de les matèries fertilitzants".
El govern aposta, doncs, per una disminució progressiva que doni temps als agricultors a adaptar les seves pràctiques agrícoles. De fet, la ministra d'agricultura justifica que "els agricultors fan esforços des de fa anys i la taxa d'adob fosfatat als camps ja ha disminuït un quart en els darrers temps".
Què demanen els ecologistes?
Des del grup ecologista a l'Assemblea Nacional, en canvi, reclamen canvis estructurals i immediats. Al desembre van presentar una proposició de llei per baixar els límits acceptables de cadmi en els adobs fosfatats. A falta de majoria per fer-la aprovar, aprofitaran el nínxol parlamentari que tenen al maig per tornar-la a presentar. L'informe de l'ANSES els ajuda a convèncer l'opinió pública i els diputats d'altres grups per donar-hi suport.
Per al diputat Benoît Biteau, el més incomprensible és que el govern continuï defensant "l'excepció francesa" en la regulació europea del cadmi als fosfats. "França va demanar poder elevar els índexs europeus un 50% i passar dels 60 mg de cadmi per quilo de pentòxid de fòsfor permès, a 90 mg".
Tots aquests anys hem estat sobrecontaminant els nostres sòls de cadmi per aquesta norma més flexible que l'europea, que ja de per si no era prou ambiciosa.
Quan li preguntem per què França, que ja està en retard respecte als veïns, és tan reticent a fer marxa enrere ens respon que el sector agrícola vol guanyar temps.
Per a Biteau, però, ni tan sols les qüestions econòmiques ho justifiquen: "Ja no hi ha bons motius per alentir o retenir la reglamentació, sobretot si es té en compte que descadmitzar els adobs és molt barat. Si ho portem al preu per hectàrea amb fertilitzant fosfatat, costa dos euros per hectàrea i any".
El diputat confia que la mobilització ciutadana sigui la que faci canviar les coses, com ja va passar l'estiu del 2025 amb la llei Duplomb, que pretenia autoritzar un fertilitzant que perjudicava les abelles.