"Optimisme" en les primeres converses de pau entre els EUA i l'Iran, que es fan a Islamabad
Les converses de pau "directes" entre els Estats Units i l'Iran per posar fi al conflicte a l'Orient Mitjà han començat aquest dissabte a la tarda (cap a les cinc, hora local) a Islamabad, després de més de quaranta dies de guerra. És el primer diàleg cara a cara, sense missatgers pel mig, des del 1979.
La primera jornada de les negociacions s'ha dividit en tres fases. Les dues primeres --separades per una pausa a mitja tarda-- s'han tancat amb senyals "d'optimisme" i un intercanvi d'actes amb propostes d'acord. Les reunions s'han reprès cap a les deu de la nit, després del recés per sopar dels equips negociadors, i no es descarta que continuïn diumenge al matí.
Els missatges positius que surten d'aquesta trobada --de la qual no s'escapa cap filtració gaire rellevant-- coincideixen amb l'anunci del pas dels primers vaixells petroliers per l'estret d'Ormuz des que l'Iran el va bloquejar. Un altre senyal que les converses podrien anar per bon camí.
Les negociacions es fan sota la mediació del Pakistan, que ha blindat la capital del país tot el cap de setmana, sota estrictes mesures de seguretat, per acollir els delegats nord-americans i iranians.
Les principals "línies vermelles"
L'estret d'Ormuz és "el principal obstacle" en les negociacions, segons l'agència de notícies iraniana Tasnim, que assegura que l'Iran insisteix a mantenir els "guanys" obtinguts en aquest conflicte davant les "demandes excessives i extravagants" dels Estats Units a l'estret. Washington vol una garantia de seguretat total en aquest pas marítim i també un compromís "verificable" que Teheran no reprendrà el seu programa d'armament nuclear.
Pel que fa a l'Iran, entre les seves peticions hi hauria mantenir el control de l'estret d'Ormuz, el desbloqueig dels seus comptes bancaris o un alto el foc d'Israel al Líban, on més de 2.000 persones han mort i 6.400 han quedat ferides des del 2 de març pels atacs israelians, segons el Ministeri de Salut libanès. Davant d'aquesta petició el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, també hi ha dit la seva: vol un "autèntic" acord de pau amb el Líban "que duri generacions".
Netanyahu també ha assegurat, mentre els mediadors negociaven, que la seva campanya contra el règim iranià i els seus aliats "encara no ha acabat". Tot i els missatges poc conciliadors de Netanyahu o del mateix Donald Trump --que s'ha tornat a enorgullir a Truth d'haver matat els líders iranians i haver destruït el seu exèrcit--, no es descarta que els enviats no marxin amb les mans buides i que d'aquí en surti, com a mínim, un alto el foc permanent que aplani el camí a una fase més tècnica de les negociacions.
Trump també ha dit, en declaracions als periodistes de camí a Miami, que, d'aquestes converses, "potser en surt un acord o potser no", però que a ell "li és igual" perquè, passi el que passi, "hem guanyat", assegura.
Cap imatge i pocs detalls
No s'ha fet públic ni el format ni l'agenda d'aquesta trobada. Tampoc cap imatge de la reunió trilateral. Només que s'han assegut entorn d'una mateixa taula els tres principals negociadors dels Estats Units, els dos enviats iranians de més rang i un delegat pakistanès. I que dues hores després de començar s'ha fet una pausa per a l'oració per reprendre després les converses fins al recés del sopar, segons apunta la cadena de televisió estatal iraniana IRIB.
Els que hi participen, en concret, són: per part dels Estats Units, el vicepresident J. D. Vance, l'enviat especial Steve Witkoff i Jared Kushner, gendre de Donald Trump; i per part iraniana, el president del Parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf, i el ministre d'Exteriors, Abbas Araghchi.
Al matí, el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, s'ha reunit per separat amb els caps de les dues delegacions, J. D. Vance, vicepresident dels Estats Units, i Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament de l'Iran.
Tornen a passar petroliers per Ormuz
Segons l'exèrcit dels Estats Units, s'han començat a "establir condicions per a la neteja de mines a l'estret d'Ormuz", amb l'enviament de dos vaixells de guerra nord-americans, per recuperar aquesta via clau per al comerç mundial de petroli. Una informació que ha avalat el mateix secretari de la Guerra, Pete Hegseth, però que ha desmentit el règim iranià, que nega "l'acostament i entrada de bucs nord-americans a l'estret".
En paral·lel, les dades de navegació mostrarien el que sembla el pas de tres superpetroliers per l'estret, aquest dissabte, els primers a sortir del Golf des de l'acord d'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran.
Es tractaria d'un amb bandera de Libèria, el Serifos, i dos amb bandera xinesa, el Cospearl Lake i el He Rong Hai. Cadascun té capacitat per a dos milions de barrils de petroli. El Serifos porta cru carregat a l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, el Cospearl Lake porta petroli iraquià i el He Rong Hai petroli saudita.
Delegacions d'alt nivell
Aquestes són, en qualsevol cas, les converses de més alt nivell entre els governs dels EUA i l'Iran des de l'esclat de la revolució islàmica el 1979, i la primera trobada cara a cara entre els dos països des de l'acord nuclear signat el 2015 durant el segon mandat de Barack Obama.
Abans que comencessin, Vance s'ha mostrat esperançat, però ha advertit els negociadors iranians que no intentin jugar amb els Estats Units.
A banda de Ghalibaf, la delegació iraniana està liderada pel ministre d'Exteriors, Abbas Araghchi, i la integren alts responsables polítics, militars i econòmics del règim dels aiatol·làs, i també diversos parlamentaris.
A més de Vance, la delegació estatunidenca, integrada per més d'un centenar de persones, l'encapçalen l'enviat especial Steve Witkoff i també Jared Kushner, gendre i home de confiança del president dels Estats Units, Donald Trump.
El govern pakistanès ha declarat divendres i dissabte dies festius: els carrers d'Islamabad estan tallats i els comerços tancats, i l'exèrcit s'ha desplegat per garantir la seguretat de la trobada.
Construïda de zero als anys seixanta per substituir Karachi com a capital del país, Islamabad, amb una població d'uns 1,1 milions d'habitants, integra, juntament amb Rawalpindi, una regió metropolitana d'uns 5,7 milions d'habitants.
Advertències i condicions
Les converses tenen lloc a l'Hotel Serena. Abans que comencin, l'Iran hi ha posat una condició: que no s'asseurien a negociar si Israel no aturava els atacs contra el Líban.
El règim dels aiatol·làs tensava la corda, tot i que, segons alguns experts, Vance és l'interlocutor que volien tenir assegut a l'altre costat de la taula, ja que el consideren el més contrari a la guerra dins del cercle íntim de Donald Trump.
Tanmateix, mentre Vance volava cap a Islamabad aquest divendres a la tarda, Trump caldejava l'ambient a les xarxes amb missatges que menystenien la capacitat de l'Iran de mantenir un pols amb els Estats Units:
"Sembla que no s'adonen que no tenen opcions, més enllà d'extorsionar el món a curt termini utilitzant rutes marítimes internacionals. L'única opció que tenen és negociar!", deia en una publicació a Truth, la seva xarxa social.
Trump també ha amenaçat amb nous atacs si les converses de pau fracassen.
De fet, Donald Trump va anunciar l'actual alto el foc de dues setmanes quan faltaven poques hores per al final del termini després del qual havia anunciat que destruiria la civilització iraniana.
A Islamabad també hi ha previstes converses paral·leles amb representants de Qatar, l'Aràbia Saudita i altres països del golf Pèrsic que han patit atacs de l'Iran des que va esclatar el conflicte el 28 de febrer, com s'explica en aquest vídeo de com ha anat l'inici de la jornada:
Malgrat la tensió dialèctica i el fràgil alto el foc, l'amfitrió, el govern pakistanès, liderat pel primer ministre, Shehbaz Sharif, volia per damunt de tot aconseguir asseure les dues parts en conflicte a la taula de negociacions. Seria un èxit diplomàtic que li proporcionaria una nova rellevància i influència a la regió.
Mojtaba Khamenei, desfigurat
Aquest migdia l'agència Reuters ha informat que el líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, de 56 anys, encara s'està recuperant de ferides greus que es va fer durant l'atac aeri en què va morir el seu pare, a qui ha succeït.
Citant tres persones pròximes al cercle íntim de Khamenei, que han parlat a condició de mantenir l'anonimat, Reuters explica que Mojtaba va quedar ferit a les cames i a la cara, que li ha quedat desfigurada.
Asseguren, però, que està mentalment lúcid, que participa telemàticament --amb àudio-- en reunions amb alts càrrecs del règim i que intervé en la presa de decisions sobre qüestions essencials com les negociacions amb els Estats Units.
