El cas del "Negre de Banyoles", una relectura amb mirada reflexiva en una exposició a Girona
Una exposició al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona proposa una mirada actualitzada sobre el cas del "Negre de Banyoles". És el del cos dissecat d'un home africà que s'exhibia al Museu Darder de la capital del Pla de l'Estany i que, després de molta polèmica, va ser repatriat i enterrat l'any 2000 a Botswana.
Va ser el metge Alphonse Arcelin qui, als anys 90, va liderar la lluita per aconseguir treure l'home dissecat del museu i donar-li sepultura. I són els seus arxius els que ara protagonitzen l'exposició que porta per títol "Diuen que soc. Anatomia d'una fabulació".
Els arxius del metge d'origen haitià mostren la seva lluita titànica i queden recollits en un atapeït mur ple de retalls de premsa, d'entrevistes i cartes originals a la sala del Pou Rodó del Bòlit on es proposa una relectura d'aquests documents.
La mostra és un projecte del cineasta Miguel Ángel Rosales que intenta reconstruir i entendre les arestes d'un cas complex que va sacsejar sobretot la ciutat de Banyoles i mirar-lo amb ulls de futur.
"La mirada sobre els cossos negres des de la 'blanquitud', aquesta mirada que fabula, que està sempre construint un ser fetitxitzat. Aquest fetitxe el representa molt bé el 'Negre de Banyoles'. Aquest diàleg entre els arxius i les pel·lícules és el que es volia en l'exposició", explica Rosales.
Un diàleg de l'arxiu amb un relat oníric
L'arxiu amb el material que testimonia la lluita d'Alphonse Arcelin dialoga amb un audiovisual que planteja un relat oníric on la ballarina Yinka Esi Graves dona vida a una reproducció del "Negre de Banyoles" en capgròs que va fer construir el 1989 la companyia de teatre local Els Babaus i que, recentment, s'ha retirat a petició de la comunitat afrodescendent local.
El capgròs somia amb les diferents "pells" que la història ha anat adherit a aquell malaurat humà que cap al 1830 va caure a mans d'un taxidermista.
Cartes com les que va enviar al secretari general de l'ONU, Kofi Anan, o les seves memòries manuscrites testimonien la feina incansable d'aquest metge. Un arxiu valuós que, segons el director del Bòlit, Oriol Fontdevila, ha d'incitar a la investigació.
"Quan veiem un retall de premsa hi ha els seus subratllats, els seus comentaris mentre conduïa una demanda pionera a Europa. Hi ha les seves memòries originals manuscrites: va haver d'exiliar-se a Cuba amb un deute que no podia pagar on va morir de cirrosi", explica Fontdevila.
L'exposició proposa una reflexió sobre conceptes com el racisme, l'imaginari colonial o si es tenia consciència de la dimensió del tema a Banyoles. Segons Oriol Fontdevila, de fet, el doctor Arcelin ja va dir que exposar aquell cos era un greuge racista, i així s'ha de poder revisar, però hi havia també una ingenuïtat de no saber què s'estava fent. I Banyoles ho reclamava també en tant que signe identitari del seu Museu.
Una entrevista a Catalunya Ràdio, clau per la retirada
El cas del "Negre de Banyoles" va tenir molta repercussió mediàtica en plena organització dels Jocs Olímics de Barcelona 92 i els anys posteriors. I unes declaracions de l'aleshores ministre d'Afers Estrangers, Abel Matutes, en una entrevista a Catalunya Ràdio el 1997 van precipitar la decisió de l'ajuntament de Banyoles de retirar l'home dissecat de l'exposició del museu.
"Els demanem que reflexionin perquè sinó haurem d'emprendre accions judicials", va dir el ministre Matutes en un missatge dirigit a l'ajuntament de Banyoles que va acabar cedint a les pressions. "Banyoles mai no farà res que pugui provocar un conflicte internacional, ni un conflicte diplomàtic. I si per tancar la polèmica Banyoles ha de fer alguna acció que sigui exemplar, la farà", va replicar poc després l'alcalde de la capital del Pla de l'Estany també en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Tot el cas el va recordar l'espai Replay que recuperava històries de l'arxiu de 3Cat i el podeu escoltar aquí: