El castell de Montjuïc obre les portes a la ciutadania per escenificar-ne la cessió

Amb la jornada de portes obertes que s'ha celebrat s'ha volgut escenificar la cessió del castell de Montjuïc als ciutadans de Barcelona, després d'anys de ser utilitzat com a recinte militar. Això mateix ho ha simbolitzat Jordi Hereu en el seu discurs. L'alcalde de Barcelona ha assegurat que la ciutat per fi té el seu castell, que pertany a tots els ciutadans. Hereu ha rebut el traspàs de l'espai amb un eufòric "sou a casa vostra".

La pluja ha deslluït l'acte central de la celebració, en què l'alcalde Hereu ha entregat les claus del castell a un grup de nens, símbol del futur de la ciutat. La festa, però, continua amb l'objectiu de netejar la imatge del recinte.

El 1960 el règim franquista ja l'havia cedit, amb la condició de fer-hi un museu militar d'enaltiment als vencedors de la Guerra Civil. De fet, l'historiador Manel Risques recorda que ja fa gairebé dos segles que el castell és un dels símbols de la repressió. Allà hi van ser assassinats el president Companys i el pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, entre altres tristos episodis del seu passat. Ara, però, el recinte deixa de tenir funcions militars i passa a acollir el Centre de la Pau. El consistori vol que les nou hectàrees del castell es reintrodueixin en l'activitat ciutadana des de tres eixos: l'àmbit cultural, la recuperació de la memòria històrica i la promoció de la pau.

Raimon canta al castell

Durant la festa de recuperació de l'espai, es vol recordar la imatge del president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat el 1940. Raimon ha fet un recital en el qual es recorda el president, que va morir l'any del seu naixement. El cantautor valencià ha interpretat, durant una hora, temes emblemàtics del seu repertori, com "D'un temps d'un país" o "Al vent".

Durant tot el dia s'hi han fet tallers i actuacions de diverses formacions de música clàssica i jazz i de grups de circ (Tot Circ i el Circ Menut) i la presència de l'ONG Pallassos Sense Fronteres. També hi ha hagut una sèrie d'activitats populars: cercaviles, tallers dels "cinc sentits", tallers de música i dansa, una plantada de gegants i una gran fideuà per a unes 3.000 persones.

Durant aquesta jornada els visitants han pogut veure alguns espais que fins ara estaven tancats al públic, entre els quals una porta de la fortificació o l'escala de caragol situada dintre de la muralla del castell que condueix a la fossa de Santa Eulàlia -per la qual suposadament van conduir el president Companys des de la seva cel·la abans d'executar-lo.

No es pot veure, però, el Museu Militar, un espai herència d'un decret franquista que l'alcalde ha explicat que desapareixerà, encara que algunes de les seves més de 5.000 peces podrien quedar-se al castell per ajudar a explicar la història de la ciutat. També es mantindrà dos anys més el petit destacament militar encarregat de vigilar les dues antenes amb usos militars, situades en un extrem del castell i que segons el consistori no "molestaran" els projectes de caràcter civil que es desenvoluparan al recinte.

Un camí llarg i difícil

La recuperació del castell per a la ciutat ha viscut un llarg procés. Després d'anys de reinvidicació, el 2004 Zapatero va prometre que si sortia escollit president del govern el cediria a Barcelona. Però no va ser fins al març del 2006 que l'executiu de Zapatero va aprovar un avantprojecte de llei de cessió. El Ministeri de Defensa hi va posar tres condicions: que hi onegés la bandera espanyola, el manteniment de les antenes de transmissió amb un destacament militar i la presència del ministeri al patronat del castell.

El ple de l'Ajuntament va rebutjar la imposició de l'aleshores ministre José Bono. Aquest enfrontament va bloquejar l'avantprojecte i va obligar el govern a buscar una altra solució. Finalment, el 30 d'abril de l'any passat, es va arribar a un acord pel qual el Ministeri d'Hisenda cedia els usos dels equipaments que es troben a l'interior de la fortalesa.

Programa d'activitats de la jornada