"El cinturó roig" i "Plou i fa sol" a "El documental"

"El cinturó roig"

Arribats de tot arreu, en busca d'una feina i d'un futur més pròsper, els immigrants es confinaven en nous barris al voltant de Barcelona. Entre el 1950 i el 1975 la població del Baix Llobregat va passar de 96.000 a 462.000 habitants. Tenien feines precàries i vivien en barris sense equipament, fruit de l'especulació urbanística, sense escoles, centres mèdics, clavegueram ni enllumenat. En aquest clima, i sota el règim franquista, va créixer un fort moviment obrer i veïnal que va lluitar per les millores laborals i dels barris.

"El cinturó roig" recull el testimoni de 33 persones que van tenir un paper actiu en les mobilitzacions d'aquells anys, quan es van celebrar les primeres eleccions generals democràtiques.

Aquest documental de Luis Campo Vidal, que plasma la lluita antifranquista al cinturó industrial de Barcelona entre el 1970 i el 1977, també estarà disponible a internet (geolocalitzat a Espanya) durant 30 dies.

Es tracta d'un treball de la productora Sagesse per a la Fundació Utopia - Joan N. Garcia-Nieto. A més, arran d'aquesta cinta s'han publicat els llibres "El cinturón rojo. Narrado por 30 de sus protagonistas" i "Cornellà, capital del cinturón rojo".

"Plou i fa sol"

Pere Joan Ventura, director de "Plou i fa sol", va gravar durant quatre anys els paisatges agrícoles des del Delta del Llobregat fins al Besòs. Aquest documental reivindica la necessitat de mantenir l'agricultura periurbana i de proximitat a través d'un retrat dels agricultors que mantenen els seus camps a prop de la ciutat i de l'aeroport de Barcelona, al Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest espai, que té entre 500 i 600 explotacions i hi treballen entre 1.200 i 1.500 assalariats, hi conviu la tradició camperola amb les noves formes de producció i distribució dels joves pagesos que aposten pels productes ecològics i per la venda directa. No obstant això, joves i grans comparteixen la passió per la feina del camp. "Aquestes feines en què un és l'amo, l'encarregat, el gerent i el treballador t'han d'agradar per quatre", afirma un dels protagonistes, Albert Bou.

"Plou i fa sol" destaca la importància del Parc Agrari com a protector del medi i de l'ecosistema de la zona, imprescindibles per a la protecció de la fauna, la flora i el paisatge de l'àrea metropolitana de Barcelona. Enric Tello, historiador ambiental de la Universitat de Barcelona, assegura que "aquests espais agrícoles periurbans juguen un paper de primer ordre en el bon o mal funcionament ecològic de tot el territori. No només produeixen productes agrícoles, no només produeixen fruites i verdures, produeixen biodiversitat".

L'expansió urbanística, les expropiacions, l'especulació immobiliària, la construcció d'autopistes, carreteres, vies de tren o de ferrocarril, les plagues, els preus del mercat, els animals que mengen o fan malbé la collita, o el problema que els fills no conservin l'ofici, és una suma de dificultats amb què s'han d'enfrontar els pagesos. "Ha costat molt defensar el Parc Agrari, en contra de moltes voluntats. Jo crec que ha estat un miracle, i ja que tenim el miracle fet, mantinguem-lo", destaca el sociòleg agrari Andreu Peix.

D'altra banda, Pere Joan Ventura va ser guanyador d'un Goya al millor documental el 2004 per "El efecto Iguazú", i també és el director d'una de les peces del documental "¡Hay motivo!", guardonat amb un Goya.

tv3.cat/eldocumental
tv3.cat/documentals
twitter.com/eldocumental33