El clima de l'Àrtic, un misteri amagat als llacs de Groenlàndia
Groenlàndia té el 80% de la superfície coberta de gel i neu i aquí és on hi ha les restes fòssils del gel que fa uns 21.000 anys cobria mitja Europa: el casquet polar. Ara, a les seves vores, s'hi estenen valls que van arribar a estar cobertes amb entre 1 i 2 quilòmetres de gel i que exhibeixen glaceres immenses i muntanyes de roques fosques caient sobre els fiords gelats.
L'equip liderat pel CSIC i format per Santiago Giralt, Sergi Pla-Rabés, Jordi Ibáñez i Dermot Antoniades ha trigat gairebé dos anys a preparar aquesta expedició amb què pràcticament completen els seus estudis dels llacs de Groenlàndia. L'objectiu és sondejar els de la costa nord-oest, a uns 1.300 quilòmetres del pol nord.
Cinc dies de viatge
Dermot Antoniades, el biòleg canadenc de l'expedició, ens explica que els llacs han d'estar un mínim de metres per sobre del nivell del mar per garantir que fa 8.000, 9.000 o 10.000 anys ja existien com a tals i, per tant, en el seu fons hi ha els sediments de tota la seqüència climàtica que estan buscant.
El viatge fins a Qaanaaq, el poble que servirà de base per l'expedició, dura cinc dies des de Barcelona. A Groenlàndia, només opera Air Greenland i és habitual que hi hagi cancel·lacions per mal temps o problemes mecànics.
En una de les parades, el grup es queda encallat i ha de tirar 400 quilòmetres enrere, fins a la ciutat d'Ilulissat. L'avió amb què havíem de volar té un problema mecànic que només es pot arreglar allà.
Un escalfament que es retroalimenta
L'aproximació als llacs des del poble de Qaanaaq requereix una complexa operació logística. Cal traslladar el grup, el menjar i els 160 quilos de material en trineus de gossos per sobre de la banquisa, el gel que es forma sobre el mar i els fiords.
Aquesta plataforma que, en condicions normals podria suportar l'aterratge d'un avió, s'està fragilitzant per la pujada de les temperatures. Cada cop es forma més tard, és més prima i es fon abans.
Santiago Giralt, el cap de l'expedició, subratlla que amb dos mesos menys de gel, el mar acumula una quantitat enorme de calor que encara dificulta més la seva formació.
Aquest procés és molt difícil d'aturar perquè un cop ha arrencat, ell mateix es va retroalimentant.
El recorregut en trineu permet copsar altres efectes d'un escalfament que a l'Àrtic és quatre vegades més alt que la mitjana de la resta del planeta.
Aquí, com a l'Antàrtida, les temperatures pugen més perquè a mesura que van desapareixent les zones blanques, les que estan cobertes de neu, el terreny perd capacitat per reflectir la llum solar. En paral·lel, les roques que queden al descobert absorbeixen radiació, s'escalfen i faciliten que la neu encara es fongui més.
El desgel accelerat de Groenlàndia ha multiplicat per sis la quantitat d'aigua que l'illa aporta a l'oceà i, en conseqüència, la seva contribució a l'augment del nivell del mar.
El fenomen està reduint la superfície i el gruix del casquet polar i provoca un retrocés accelerat de les glaceres que contemplem en el recorregut cap els llacs.
Treballar sobre el terreny
Moure's en trineu per sobre la banquisa és la manera tradicional en què els inuits es traslladen per pescar, caçar o anar d'un lloc a l'altre. Són ells els que guien l'expedició, esquiven zones perilloses, munten el campament en tres tendes sobre els trineus i acaben definint quin és el millor camí per arribar als llacs.
Els recorreguts dibuixats amb mapes i GPS des de Barcelona ens reserven sorpreses inesperades com una cascada de gel de quatre metres impossible de travessar, zones on no hi ha prou neu per avançar amb raquetes o pendents massa pronunciades per pujar-hi el material sense l'ajuda dels gossos.
Els llacs a sondejar estan coberts amb una capa d'entre dos i tres metres de gruix que l'expedició trenca amb una barrina manual que han portat desmuntada de Barcelona. Amb les temperatures extremes de la zona, qualsevol operació es complica.
Per treure un cargol que s'ha mullat, cal aigua calenta que el desbloquegi. Fan falta guants especials que no es congelin o vestits de seguretat per a quan el vent bufa i la sensació tèrmica és insuportable i perillosa.
Un cop perforat el gel, s'introdueix dins del llac el sondejador amb el tub on han d'entrar els sediments. L'aparell porta incorporat un martell que mouen amb una corda pressionant el tub perquè penetri tant com es pugui en el fons.
Els tubs, que van lacrant a mesura que els extreuen, permeten veure perfectament les capes de sediments. Hi ha les camades dels diferents tipus de materials que s'han anat dipositant al llac durant mil·lennis.
A baix de tot, uns 20 centímetres de color gris de les farines glacials que s'hi va dipositar potser fa 8.000 anys, després franges més o menys gruixudes amb diferents tons de marrons, alguna més ataronjada o fins i tot verdosa.
A Giralt li agrada dir que els sediments són com un llibre on hi ha escrita tota la història climàtica de la zona.
És espectacular. Ens permet veure la fluctuació climàtica natural i la causada per l'home.
Una investigació que durarà anys
La lectura d'aquest material trigarà anys a estar acabada. Els tubs s'enviaran en vaixell a Barcelona, convenientment lacrats i etiquetats i quan arribin, potser d'aquí a mig any, començarà la següent fase, la de la lectura.
Els tallaran transversalment, una meitat es guardarà a les neveres de l'Institut de Geociències Barcelona i l'altra, la faran servir per a les anàlisis.
S'identificarà el que hi ha a cada franja, es farà la datació i se n'extrauran desenes, potser centenars de bocins que s'enviaran a especialistes perquè els interpretin.
Si en una franja hi detecten algues pot voler dir que va ser un període càlid en què la cobertura de gel va desaparèixer i van poder créixer aquests organismes. Si només hi ha minerals, segurament es correspondrà amb anys freds.
En els tubs d'anteriors expedicions ja n'hi ha on els sediments retraten el canvi que s'ha associat a l'escalfament global. El centímetre que es correspon amb els últims cent anys té el color i el contingut d'un període extremadament càlid en comparació amb els anteriors.