El Codi infart, el protocol ràpid d'atenció sanitària, salva 2.600 vides en 7 anys
El conegut com a Codi infart, que assegura una resposta sanitària ràpida quan hi ha un atac de cor, ha evitat prop de 2.600 morts durant els 7 primers anys de la seva aplicació.
És la conclusió d'un estudi liderat des de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, que ha analitzat prop de 100.000 casos d'infart en persones d'entre 35 i 84 anys a Catalunya entre els anys 2008 i 2019.
El que han vist és que des de l'entrada en vigor del codi, a finals del 2009, i durant els 7 anys següents, es va reduir la mortalitat per infart abans d'arribar a l'hospital en un 20%. L'estudi comparatiu s'ha fet amb la tendència esperable, segons les dades del període anterior a la posada en marxa del també conegut com a Codi IAM.
En general, la mortalitat abans d'arribar a l'hospital va passar del 22% l'any 2008 al 15% el 2019, mentre que el nombre de morts als hospitals va caure de forma més discreta, del 9 al 6%.
I pel que fa a la mortalitat 28 dies després de tenir un atac de cor, s'ha reduït també de forma clara i ha passat d'un 27% a un 19%.
Aquesta reducció s'explica, sobretot, pels protocols d'atenció que inclou el codi abans que els malalts arribin a l'hospital, com explica a 3CatInfo Helena Tizón-Marcos, investigadora del Grup de Recerca en Malalties Cardiovasculars de l'HMIRB i del Grup REGICOR del CIBERCV, i metgessa adjunta del Servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar.
A partir de la implantació del Codi IAM ha disminuït la mortalitat per infart a Catalunya, fonamentalment en tot el que és l'etapa prehospitalària.
Un èxit basat en la rapidesa i la coordinació
I és que el codi intensifica la coordinació entre el Sistema d'Emergències Mèdiques, el SEM, i els centres hospitalaris per oferir un diagnòstic ràpid i un inici precoç del tractament. I, a més, estableix que 2 hospitals de referència han d'estar sempre preparats per atendre aquests casos.
Permet, segons ressalta Tizón-Marcos "tractar les complicacions que es donen en els primers minuts i en les primeres hores de l'infart, i això es fa a través d'una xarxa de professionals que estan intercomunicats i, fonamentalment, pel Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya, que és el que tracta els primers moments de l'infart agut de miocardi, fa el diagnòstic i et trasllada a l'hospital".
Els investigadors subratllen que, tot i que l'estudi és observacional i no permet establir una relació causal directa, no s'han identificat altres canvis estructurals en el sistema sanitari català d'una magnitud comparable al Codi IAM durant el mateix període.
Això dona força a la hipòtesi que la xarxa d'atenció urgent ha tingut un paper clau en la reducció de les morts per infart a escala poblacional.
Pacients més joves i amb pitjor salut
L'estudi també descriu canvis rellevants en el perfil dels pacients amb infart durant el període analitzat.
"Ha anat disminuint l'edat i s'han incrementat els factors de risc cardiovascular. O sigui, que tractem actualment pacients més joves i que, per exemple, fumen més, tenen un perfil de colesterol pitjor, tenen més hipertensió, som més diabètics", explica la doctora Tizón-Marcos.
Pel que fa a sexes, persisteix la diferència en la incidència de l'infart, que és unes tres vegades més elevada en homes.
Potenciar encara més el Codi infart i la prevenció
Aquest canvi de perfil dels afectats per infarts reforça --segons els investigadors-- la necessitat de continuar potenciant les polítiques de prevenció cardiovascular, especialment en edats més joves.
Per Tizón-Marcos, en primer lloc, s'ha de reforçar aquesta xarxa, mantenir-la i millorar-la, i també "hem de fer èmfasi que cal que la població es cuidi, en la necessitat de la prevenció primària abans de tenir l'infart per reduir la taxa d'infart agut de miocardi i també la seva letalitat".
I, en tercer lloc, els investigadors defensen que també cal millorar l'atenció postinfart, sobretot la rehabilitació que serveix per reduir-ne les seqüeles.
La recerca ha comptat amb la col·laboració de l'Hospital de Sant Pau i l'Hospital Clínic de Barcelona, el Departament de Salut i les àrees del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).