El collit, cada cop més habitual: què cal tenir en compte per fer-ne amb seguretat

Fer collit és una opció que cada vegada sembla més popular entre les famílies. Segons l'Organització Mundial de la Salut, se'n diu collit --o llit familiar o compartició de llit-- quan un bebè dorm al mateix llit que els progenitors. Una definició que comparteixen alguns professionals, mentre que d'altres l'entenen com el fet de dormir a la mateixa habitació que pares i mares, sovint en un llit a tocar del llit matrimonial.

"Collit és compartir el llit amb la família i és diferent a cohabitació, que és compartir l'habitació amb un llit que pot ser adossat al llit dels progenitors". Aquesta en seria la definició per a la pediatra d'Atenció Primària i assessora de lactància Hortensia Vallverdú. "I no és el mateix un collit intencionat i planificat que un de reactiu," que acaba tenint lloc quan el nadó es desperta i plora fins que els progenitors el porten al seu llit en contra del que havien decidit. 

Per a la psicoterapeuta i psicòloga perinatal Paola Roig, codirectora del centre de psicologia perinatal "Pell a Pell", "collit és compartir un espai, una habitació, a l'hora de dormir o de descansar, amb una o més criatures".

La falta de consens a l'hora de definir el collit suposa una limitació per als estudis que es fan sobre aquesta pràctica, diu Vallverdú.

I més enllà de la definició, Roig explica per què el collit és una tendència que els darrers anys ha agafat molta força: "És el retorn d'una pràctica que ja es feia, sobretot per necessitat o per instint. Les cases no tenien habitacions. Durant un temps es va demonitzar el collit, va aparèixer el mètode Estivill i altres tendències...Venim d'un tipus de criança i ens estem desplaçant cap a una altra més basada en l'aferrament i el contacte."

L'avalen professionals de la psicologia i també alguns pediatres, tot i que tampoc hi trobem unanimitat. Potser per això algunes famílies amaguen a l'equip mèdic de la criatura que dormen junts. 

En aquest sentit, Vallverdú es fa ressò d'un estudi fet als Estats Units que va detectar que el 70% de les dones que feien collit mentien a l'equip pediàtric sobre la qüestió. O demanen permís per poder-ho fer, puntualitza la pediatra.

"Perquè la pediatria ha estat, tradicionalment, en contra del collit, no sempre amb una evidència sota la mà. Que ho amaguin és un símptoma terrible, per mi, perquè es pensen que els esbroncaràs."

Les raons de la pediatria

Alguns estudis relacionen el collit amb la mort sobtada del lactant. D'aquí les reserves de molts professionals. Hi ha alguns factors de risc que desaconsellen el collit i que cal tenir clars. 

• En cas de tabaquisme o d'haver consumit alcohol, drogues o medicaments per dormir
• Si els progenitors pateixen obesitat mòrbida
• Si el matalàs familiar és massa tou o hi ha moltes mantes
• Que hi dormin altres persones --a banda dels progenitors-- o animals
• Que la criatura estigui malalta o sigui prematura

"O que faci lactància de fórmula" afegeix Vallverdú, entre altres motius, "perquè augmenta el risc de mortalitat i de patologia". Exposats els factors de risc, la doctora parla de biaix cultural. 

"La pediatria no està exempta de cultura. Ens emmirallem molt en els Estats Units i les recomanacions de l'Associació Americana de Pediatria, que prioritzen una manera de fer amb la infància, de separar i que de seguida siguin autònoms. Veuen la dependència com una cosa negativa, sense entendre el que és un nadó", afegeix. 

I un nadó, finalitza, necessita contacte, estar enganxat a la mare o la cuidadora principal durant els primers mesos de vida. I ho necessita "per al correcte desenvolupament i connexions neuronals òptimes."

I quin impacte té el collit en el descans nocturn? La psicòloga perinatal Paola Roig es basa en l'evidència empírica per respondre: "En molts casos, fent collit, la mare, el pare, la família, descansen millor. Perquè el nadó fa una sèrie de despertars durant la nit i necessita prendre pit. Quan fas collit, és fàcil atendre el teu petit, que de vegades necessita contacte un moment."

En canvi, diu Paola Roig, si el nadó està en una altra habitació, atendre'l requereix més activació. 

Collit i lactància materna estan molt relacionats. En aquest sentit, la doctora Vallverdú remarca la importància de poder parlar-ne obertament.

"UNICEF, l'Associació Espanyola de Pediatria, Atenció Primària... Diverses associacions ens diuen que no podem fer una recomanació de no dormir amb els nadons. És importantíssim parlar del discurs del collit segur i el no segur, de quines són les situacions de risc que poden augmentar el risc de mort sobtada del lactant. I se n'ha de parlar", comenta Vallverdú. 

Parlar-ne pot ajudar les famílies a decidir-se. 

"És millor fer un collit pensat, decidit, intencionat i segur que un collit reactiu a la desesperada, quan portes un mes intentant que el bebè no dormi al teu llit i et quedes adormit al sofà, assegut. Això és molt més perillós."

Collit i relació de parella

Algunes veus crítiques amb el collit assenyalen precisament la falta de descans que pot comportar o l'engloben en un tipus de criança que les xarxes exalcen contínuament. Així ho veu Teresa Moratalla, psicoterapeuta familiar i de parella.

"Hi ha molts grups de mares i pares que en parlen constantment i això suposa una pressió. Sembla que si no ho fas així no és respectuós amb la criatura i potser tindrà conseqüències. Genera molta culpa."

Moratalla subratlla que tot depèn de com es fan les coses i que sovint l'experiència personal defineix l'estil de criança. També adverteix que és una pràctica que pot impactar en la parella. 

"El principal problema és quan una parella deixa de ser parella per ser només pares o mares. Dues persones que cuiden un bebè i obliden tot el que té a veure amb el vincle de parella, la complicitat, la intimitat", destaca. 

Sobre això, Paola Roig creu que és fàcil culpar al collit, "però les dificultats tenen a veure amb la transformació de ser parella a ser pares, amb conèixe's com a pare o mare, amb la divisió de les tasques o la càrrega mental. Hi ha moltes coses que influeixen en la intimitat."

Un altre aspecte que es posa sobre la taula és si el collit i el tipus de criança més basada en l'aferrament recau, sobretot, sobre la dona. Moratalla explica que aquesta pràctica de vegades fa fora un dels progenitors del llit i qui es queda amb la criatura és la mare que està alletant. 

"Hi ha demandes de teràpia de parella per aquest motiu. No és exclusivament el collit. És com es fa. No és que sigui bo o dolent, és el que li treu a la parella. Coses que si no les tens en altres àmbits, hi ha una part de la relació que desapareix, es perden coses fonamentals", remarca. 

Les criatures, al centre?

En què consisteix el canvi de criança del qual parla Paola Roig? Posa les criatures al centre? És bo, això? Moratalla no ho veu del tot clar. "Vivim en un món molt exigent, fem moltes coses i tenim poc temps. Tothom ha d'estar bé. Evidentment, les criatures han d'estar bé. Però estar al centre no implica estar bé. Ja sabem que tenir fills implica renúncies, però crec que una família ha de tenir un equilibri", destaca. 

Davant l'exigència del món on vivim, Paola Roig reivindica la necessitat d'adaptar el sistema a les cures, no al revés.

"Com a societat ens hem de plantejar què vol dir cuidar, sostenir les cures, posar-les al centre. Vol dir tenir nadons 7 o 8 hores en una llar d'infants perquè totes i tots puguem produir i treballar? Crec que aquest és el debat."

En el que totes tres hi estan d'acord és en què és la família qui ha decidir com criar els fills i no deixar-se ni influir ni intimidar per pressions, etiquetes o dogmes.