El cometa 3I/ATLAS passa pel punt més proper a la Terra, una oportunitat única per estudiar-lo
Redacció
És una distància enorme, el doble de la que hi ha entre la Terra i el Sol, però malgrat això es podrà veure amb telescopis de mida mitjana, tot i que no serà fàcil, perquè no és gaire brillant.
Per intentar-ho, s'aconsella estar en un lloc fosc, conèixer prèviament la seva posició entre les estrelles o fer servir un telescopi que porti a les seves coordenades exactes.
Malgrat aquesta distància enorme, la seva arribada al sistema solar ha aixecat expectació i tot de teories falses, com que s'han activat protocols de defensa planetària i també que podria ser un objecte artificial.
Ve de fora i marxarà per sempre
Però no: és un exocometa o cometa extrasolar, el tercer objecte i el segon cometa procedent de fora del sistema solar que s'ha detectat mai, i les dades que se n'obtinguin poden ajudar a esbrinar d'on ve i quina és la seva composició.
El van descobrir l'1 de juliol des d'un observatori de la NASA a Xile i des de llavors se l'ha estudiat amb els telescopis espacials Hubble i James Webb, i també amb sondes com Mars Express, Juice o Tess.
Josep Maria Trigo-Rodríguez, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, l'IEEC, ha recollit aquestes dades i n'ha fet un estudi preliminar que suggereix que aquesta "baula perduda" tindria volcans de gel en erupció:
Una espècie d'enllaç perdut, un objecte pristí que va escapar del seu sistema planetari fa milers de milions d'anys.
Els volcans de gel l'han fet més brillant
L'estudi, publicat a la web ArXiv d'articles encara no revisats, apunta que està compost per carboni, aigua en forma de gel i molta varietat de metalls, i que això li donaria la forma peculiar que té.
Trigo-Rodríguez ha explicat a l'agència EFE que els volcans de gel o "criovulcanisme" explicarien l'augment de brillantor del 3I/ATLAS a mesura que s'ha anat acostant al Sol:
Es va despertar de la seva letargia gairebé a la distància en què esperaríem que el gel d'aigua comenci a sublimar-se de manera eficient.
El primer, l'exoasteroide 1I/Oumuamua
El primer objecte de fora del sistema solar detectat va ser l'exoasteroide Oumuamua, descobert el 2017, i la seva forma allargada va generar especulacions sobre la possibilitat que fos una nau extraterrestre.
Qui va apostar per aquesta explicació va ser l'astrònom Avi Loeb, del centre d'astrofísica Harvard-Smithsonian, que va teoritzar que la seva velocitat només es podia explicar si era un veler solar.
És el mateix astrònom que ara ha suggerit que el 3I/ATLAS podria ser una nau alienígena hostil, cosa que ha fet riure la majoria dels seus col·legues, però que ha tingut molt de ressò a les xarxes socials.
El segon, l'exocometa 2I/Boríssov
El segon objecte extrasolar i el primer exocometa detectat va ser el 2I/Boríssov, descobert l'agost del 2019 per l'astrònom aficionat de Crimea Guennadi Boríssov, que li va donar el nom.
El desembre d'aquell any va ser quan es va acostar més al Sol, i mesos més tard els astrònoms van observar que s'havia trencat en diversos trossos.
Se sap que aquests tres cossos astronòmics venien de fora del sistema solar i que només estan de pas perquè les seves trajectòries ho mostren: que venen de molt lluny i s'escapen de l'atracció del Sol per continuar viatge.
Tota la resta de cometes i asteroides que els astrònoms descobreixen gairebé cada dia, en canvi, es mouen pel sistema solar en trajectòries periòdiques i cícliques, capturats pels camps gravitatoris del Sol i dels planetes.