El conflicte txetxè, una batalla sense fi que té en la població civil els principals afectats

Akhmad Kadírov, l'home del Kremlin a Txetxènia, havia elegit "l'opció russa", que el va conduir a la presidència de la república caucàsica i avui a una fi tràgica, després d'haver combatut les tropes russes després de la primera guerra txetxena, el 1994. Va ser elegit president l'octubre passat en uns comicis qualificats de farsa pels observadors internacionals i boicotejats per les forces independentistes. En les seves mans hi havia tots els recursos financers i les infraestructures policials txetxenes. I amb la benedicció del Kremlin tractava que tots els sectors favorables a Moscou tinguessin un rol central al seu territori. Una missió ben difícil en una república amb constants enfrontaments entre les tropes russes i els rebels independentistes. La batalla, traslladada repetidament a Moscou pels sectors txetxens més radicals -en forma d'atemptats suïcides o d'accions com les del teatre Duvrovka de Moscou- condiciona absolutament el present i el futur de Txetxènia. I al bell mig, una població civil exhausta per la guerra i la pobresa que va confiar que el govern de Kadírov almenys fes funcionar mínimament l'administració, apugés els salaris i les pensions i millorés les condicions d'escoles i hospitals. Una normalització que acabés també amb les operacions indiscriminades de les tropes russes contra els civils en el marc de la seva guerra contra els rebels.