El Consell de Seguretat Nuclear dona el vistiplau a la pròrroga d'Almaraz fins al 2030
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) creu que la central d'Almaraz, a Extremadura, pot continuar operant sense problemes fins al 2030. El calendari de tancament aprovat pel govern espanyol i les elèctriques fixava que un dels seus dos reactors havia de tancar l'1 de novembre del 2027 i l'altre just un any després, el 2028. Ara l'informe emès pel ple del CSN considera que encara poden funcionar amb garanties de seguretat entre dos i tres anys més.
Vol dir això que ho continuaran fent? No exactament. El dictamen d'aquest organisme només és vinculant en cas que sigui negatiu. Si hagués estat així, el debat sobre la pròrroga s'hauria aturat aquí. Però el que conclou el CSN és que els reactors d'Almaraz poden continuar operant encara fins al 2030. Que ho facin o no ja dependrà del govern espanyol, que té dos mesos per decidir-ho.
La decisió, en mans del ministeri
El Ministeri de Transició Ecològica té de marge per decidir el futur d'Almaraz fins a la tornada de l'estiu, a mitjans o finals de setembre s'espera que tingui un veredicte. Durant aquests mesos no ha volgut pronunciar-se gaire sobre el tema. Quan les propietàries van demanar la pròrroga, a finals de l'octubre passat, la ministra Sara Aasegen deia: "No és el moment de posicionar-nos, ho ha de fer el Consell de Seguretat Nacional." Ara la pilota torna a la seva teulada.
En reiterades ocasions el govern espanyol havia explicat que hi havia tres línies vermelles perquè la planta continués operant més enllà del termini previst. La primera, que no suposés un cost extra per als consumidors, que la continuïtat de la central no impliqués cap rebaixa en les taxes que paga el sector. La segona, que la continuïtat respongués a criteris de seguretat i finalment, que rebés el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear.
Les elèctriques, tot i que denuncien l'elevada càrrega impositiva que suporten, van renunciar a vincular la continuïtat dels reactors a cap rebaixa fiscal. Superada aquesta línia vermella, l'altra gran barrera era saber si una pròrroga seria segura, l'organisme competent per emetre llicències i supervisar el sector acaba de dir que sí.
O sigui que l'única línia vermella encara pendent de resoldre's és la que afecta la seguretat de subministrament i aquí sembla que la decisió depèn del ministeri: no es necessita cap informe vinculant de Red Eléctrica, tot i que l'executiu pot avaluar informes i recomanacions de l'operador per fonamentar la seva decisió. L'apagada s'ha convertit, de fet, en un argument per les propietàries de la central per defensar la continuïtat en aquest sentit, ja que la nuclear aporta inèrcia i estabilitat al sistema.
El calendari de tancament, en l'aire
El 2019, sota el mandat de Teresa Ribera, es va signar el calendari per abaixar la persiana dels set reactors nuclears de l'Estat. Els primers a fer-ho havien de ser els dos d'Almaraz, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028 respectivament. El calendari establia tancaments esglaonats fins a arribar a l'últim, el de la planta de Trillo, a Guadalajara, previst per al 2035.
Ara la decisió que prengui el govern espanyol podria afectar no només el futur d'Almaraz, sinó el de tot el parc nuclear de l'Estat. La mateixa Teresa Ribera, ara vicepresidenta primera de la Comissió Europea, sembla més favorable a una possible pròrroga i reconeix que des de la firma d'aquell calendari "han passat moltes coses".
Si la pròrroga tira endavant, el tancament d'Almaraz es traslladaria al juny del 2030. Això el faria coincidir pràcticament amb dos tancaments més: el del reactor 1 d'Ascó, previst per a l'octubre, i el de Cofrents, al País Valencià, fixat per al novembre. Suposaria, doncs, el tancament de 4 dels 7 reactors de l'Estat en només 6 mesos i molts experts creuen que no seria viable.
L'esglaonament previst al calendari havia de permetre fer el desmantellament amb garanties, caldrà veure, doncs, si la pròrroga d'Almaraz acaba suposant també una pròrroga per a la resta.