El desplegament dels Mossos es completa amb l'arribada al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Els Mossos d'Esquadra culminen amb la seva arribada al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre el desplegament territorial començat el 1994 a la comarca d'Osona. Després de 25 anys de l'aprovació de la llei que recuperava el cos, finalment la policia de la Generalitat tindrà plenes competències a tot Catalunya en matèria de trànsit, seguretat ciutadana, ordre públic, investigació i policia judicial i administrativa, entre d'altres.

La primera nit de patrulla a les noves comarques ha estat plàcida. El mateix director general de la policia, Rafael Olmos, ha destacat la tranquil·litat de les primeres hores. Tot i això, els Mossos han rebut més de cent trucades als telèfons d'emergències, setanta al Camp de Tarragona i quaranta a les Terres de l'Ebre. A més, han fet quatre detencions, dues a cada zona. La primera ha estat per violència de gènere, n'hi ha hagut dues més per ordre judicial de detenció i una quarta per un altre delicte de maltractaments.

Una altra de les actuacions destacades de la nit s'ha produït a l'antic complex militar de Castillejos, a les muntanyes de Prades, on els Mossos han evitat la celebració d'una festa "rave". Olmos també ha destacat la bona coordinació i col·laboració amb les policies locals, especialment a llocs com Reus i Alcanar. Concretament a la capital del Baix Camp, agents d'ambdós cossos han entrat conjuntament en dos bars on han posat denúncies per presència d'armes blanques i droga.


Un èxit col·lectiu

Dotze hores abans de l'arribada dels Mossos, a la plaça del Castell d'Amposta s'ha fet l'acte institucional per simbolitzar el final del desplegament a tot el territori. Els primers agents que es van desplegar a Osona han lliurat als companys d'Amposta els primers documents d'atestats i detencions, així com la senyera de la comissaria de Vic, que ara oneja al costat del riu Ebre. A la tarda s'ha inaugurat la comissaria de Salou i Vila-seca, l'última oberta abans de culminar el desplegament.

Més de 1.500 policies patrullaran per la zona, i es preveu que quan acabi el curs a l'escola de policia de Catalunya, al mes de juny, se n'incorporin 1.000 més.

Les tres màximes personalitats del govern tripartit, el seu president, José Montilla; el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Interior, Joan Saura, han presidit l'acte. En el seu discurs, Montilla ha destacat que el desplegament total dels Mossos és un mèrit que no només s'ha d'atribuir a l'executiu que ell encapçala sinó també "a tots els governs anteriors". Amb aquesta referència, Montilla ha optat per fer cas de Jordi Pujol l'endemà que li va demanar que es desmarqués dels atacs del tripartit contra la seva tasca de govern. El president català ha subratllat que es tracta d'un "èxit del país i de totes les forces polítiques".

Desplegament "precipitat" i amb "dèficit d'efectius"

En canvi, els sindicats han criticat la manera com s'ha dut a terme el desplegament i han coincidit a denunciar-ne la "precipitació". En aquest sentit, Valentí Anadón, del Sindicat Autònom de Policia - UGT, ha dit que si finalment el desplegament és un èxit serà "pel sobreesforç dels agents", perquè durant tot el procés sempre hi ha hagut la sensació que "ha predominat la improvisació".

També des del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) han denunciat que la fase final del desplegament dels Mossos d'Esquadra s'ha abordat d'una manera "precipitada" i amb un "greu" dèficit d'efectius, perquè els governants han prioritzat la imatge davant de la seguretat pública. El secretari general del SPC, David José, ha denunciat que el desplegament ha estat "mal dissenyat des d'un principi", ja que "els diferents governs han donat prioritat a la imatge política, en detriment de la seguretat pública".

Feina prèvia feta, obres encara no

La presència dels Mossos a les dues regions més meridionals de Catalunya no arriba de cop i volta. Hi ha hagut un treball previ que va començar ara fa mig any. Els Mossos ja han fet una immersió al territori, amb l'elaboració d'una sèrie de projectes, com ara itineraris de proximitat. S'han comptabilitzat des d'hotels fins a ermites, masies, urbanitzacions i polígons industrials. En definitiva, s'han redactat uns plans d'actuació per poder bellugar-se al més ràpid possible en casos d'emergència, i per conèixer de primera mà el creixent problema dels robatoris en zones rurals, tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l'Ebre. L'arribada dels Mossos està lligada també a un augment de les denúncies, entre un 30% i un 40%.

La demarcació tindrà dotze comissaries, però no totes estan a punt per a l'inici del desplegament. Queda pendent l'entrada en funcionament de les comissaries de les seus de la regió de Tarragona i Tortosa, i també està en obres la de Valls. Els serveis s'hauran de fer amb instal·lacions provisionals o en altres municipis.

Els primers seran els últims

Els Mossos d'Esquadra tal com els coneixem avui en dia arriben al sud de Catalunya quan els seus agents ja estan repartits arreu del país. Paradoxalment, la primera referència documental d'aquest cos la trobem al segle XVIII a Valls. Així doncs, el desplegament es completa al lloc on fa centenars d'anys trobem els orígens del cos.

Sota el comandament de la família noble Veciana, les esquadres van néixer el 21 d'abril del 1719 i dos anys després ja se'n coneixen dos destacaments, a Valls i a Cardona. En aquella època, les seves competències eren garantir la seguretat de fires i rutes comercials, però també actuaven com a complement de les forces regulars de l'exèrcit borbònic enfront dels seguidors dels Àustries. En els seus inicis, doncs, les esquadres anaven contra els interessos dels catalans que es resistien a l'abolició de les institucions del país imposada per Felip V.

Del segle XVIII fins avui han passat molts dies i aquell embrió dels Mossos d'Esquadra, que va ser el primer cos d'Europa creat per garantir la seguretat interna d'un territori, ha anat evolucionant. No només han anat canviant les competències i el vestuari, sinó també la seva adscripció. De ser abanderats de la monarquia o la dictadura de Primo de Rivera, van passar a garants de la Segona República i del procés que a principis dels anys 30 va permetre la redacció de l'Estatut de Núria i restaurar la Generalitat.

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, la major part dels Mossos es van exiliar al costat de Lluís Companys o bé van morir en la lluita o en camps de concentració. La dictadura de Franco, però, va autoritzar que se'n conservés un destacament a Barcelona, tot i que la seva ideologia distava molt del que havia estat el cos els últims anys.

La història recent dels Mossos d'Esquadra, des de la restauració de les llibertats democràtiques, està marcada per una trajectòria ascendent que ha permès fer realitat allò que el 14 d'octubre de l'any 1932 ja va decretar Francesc Macià: el desplegament dels agents a tot el territori de Catalunya. Setanta-quatre anys després, la dimensió ja completa de Policia Nacional de Catalunya és un fet.