El diccionari del finançament

Anivellament: El seu objectiu és permetre que les diferents comunitats autònomes puguin prestar un nivell similar dels serveis públics que tenen atribuïts, demanant als ciutadans un esforç fiscal també similar.

Esforç fiscal: És el sacrifici que representa per als ciutadans el pagament d'impostos. Si una comunitat rebaixa o elimina els impostos dels ciutadans, l'esforç fiscal es redueix.

Anivellament parcial: L'anivellament pot ser total o parcial. És total si totes les comunitats autònomes es queden amb un nivell igual d'ingressos per càpita. És parcial quan es permeten certes diferències en el nivell d'ingressos per habitant, encara que es garanteix a totes les comunitats un nivell mínim.

Capacitat fiscal: És el nivell de renda o riquesa d'una comunitat autònoma. Es pot determinar mitjançant la renda familiar disponible o el PIB.

Capacitat normativa: Potestat que tenen les comunitats autònomes per introduir canvis en els impostos de l'Estat que tenen cedits, com ara incrementar o no les deduccions, regular els tipus impositius...

Cistella d'impostos: És el conjunt d'impostos estatals que estan cedits a les comunitats autònomes. La cessió pot ser parcial o total.
L'IRPF, l'IVA i els impostos especials estan cedits de forma parcial. Els especials engloben la fiscalitat dels hidrocarburs, l'alcohol i el tabac.
Entre els cedits totalment a les autonomies, hi ha el de successions i donacions, el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i el de matriculació de vehicles.

Consorci tributari: L'Estatut diu que es crearà un consorci entre les agències tributàries catalana i espanyola per gestionar els impostos que es recapten a Catalunya.

Necessitats de despesa: Són els recursos necessaris per pagar els serveis que les comunitats autònomes presten als ciutadans. Per determinar aquestes necessitats es té en compte una sèrie de variables que representin els usuaris que tenen dret a rebre els serveis. La més simple és la població. També es poden primar alguns segments poblacionals: escolars, majors de 65 anys o immigrants. Catalunya, per exemple, té més habitants envellits que escolars, i Andalusia, a la inversa.

Ordinalitat: Precepte de l'Estatut de Catalunya que preserva l'ordre de les autonomies en funció del seu esforç fiscal. La posició que una comunitat té en el rànquing de recaptació d'impostos l'ha de mantenir en el rànquing dels recursos que percep.

Dèficit fiscal: És la diferència entre les despeses que l'Estat realitza en una comunitat i els ingressos que en percep.

Bilateralitat: Relació entre l'Estat i una comunitat autònoma al marge d'altres autonomies. Si la relació és per qüestions de finançament, voldria dir que l'Estat i la comunitat autònoma negocien i acorden els termes del finançament.

Recursos per càpita: Conjunt d'ingressos que obté la Generalitat per la via d'impostos i les transferències de l'Estat calculat pel nombre d'habitants d'un territori. Amb aquest criteri, Catalunya queda lluny del principi d'ordinalitat, perquè recapta més del que rep.