"El documental" del 33 estrena "El show de Joan Monleón"

Durant la seva carrera, Joan Monleón Novejarque (València,1936-2009) va ser qualificat amb molts tòpics: barroc, exuberant, vulgar, desmesurat, showman, mediterrani, estrafolari, faller, transgressor, impulsiu, cultivador del kitsch autòcton... Entre el tòpic i el clixé, des de l'humor i la sàtira, aquest artista valencià va forjar una atapeïda carrera escènica, musical, cinematogràfica i televisiva entre els anys 70 i 90 del segle XX, animada per la seva distintiva figura i una expressivitat desvergonyida i sense complexos.

Monleón va compondre un món propi i creatiu, on la disfressa, l'artifici, la màscara, la desmesura i la mutació eren sinònims de fantasia i llibertat. El documental aprofundeix en les múltiples arestes creatives d'aquest artista, que es va convertir en la icona d'una incipient televisió autonòmica i en un fenomen mediàtic i social.

"El show de Joan Monleón" és la història d'un home de poble, sense altra formació que la cultura de carrer, que s'acaba convertint en protagonista accidental i, de vegades, a contracorrent, d'alguns dels moments més significatius de la crònica contemporània valenciana. La València efervescent dels primers anys de la Transició espanyola, cap i casal d'un valencianisme reivindicatiu i antifranquista, animada per la cançó i els grups de teatre independent, els grans festivals de música i aplecs com a espai de llibertat, l'emergència de col·lectius com el moviment gai i la defensa d'una sexualitat lliure i sense discriminacions.

El documental reconstrueix aquesta figura supervivent, educat en la cultura de barri, sota una mare patrona, que forja les seves primeres armes escoltant les veus i les històries, entre la picaresca i la quotidianitat, dels homes i dones que acudeixen diàriament al mercat central i als comerços pròxims; homes i dones dels pobles de l'horta que practiquen la sana obscenitat verbal, un humor autòcton fortament arrelat a la cultura rural, que ara comença a esvair-se lentament en una societat cada vegada més urbana i uniformada.

Entre aquell jove, que ajudava la seva mare a l'orxateria familiar, "La Holandesa", i el presentador showman que cada nit reunia tota la família davant del televisor, es projecta la figura d'un artista per al qual la paraula "art" resultava massa grandiloqüent i que acabà construint una trajectòria professional sense altres tècniques que la seva naturalitat i el seu instint.

El documental indaga sobre aquest personatge que, davant del menyspreu d'una certa classe elitista, va aconseguir l'estima i l'aplaudiment de la gent, que s'identificava en aquesta figura, alhora sarcàstica i plena de bonhomia.

Darrere d'aquell personatge, de físic voluminós i faccions de mim, es revela la figura d'un home inquiet, curiós, sorprenent, apassionat pel seu ofici que, entre ferides i batalles, va escriure la seva pròpia llegenda i el seu destí.