Concert per Palestina, Rosalía
Ministre Puente crisi ferroviària
Morts palestins a Gaza
Pujada salari mínim
Mort allau Benasc
Ensorrament Vilanova de Bellpuig
Rodalies servei
Mor dona incendi a Breda
Borrasca Kristin
Trump Iran
Barça Copenhaguen
Champions
Benfica Madrid
Rybakina

"El documental" estrena "Mar de fons" i "Els anys del contraban"

Demà, a les 23.15 l'espai del 33 "El documental" estrena dos migmetratges amb un escenari en comú: el mar. D'una banda, a través d'una nissaga de pescadors tradicionals de Badalona a "Mar de fons", una producció d'ESCAC Films, i d'una l'altra, "Els anys del contraban", on la costa de Cunit era una de les vies d'entrada del contraban o estraperlo de la Catalunya central durant el franquisme.

"Mar de fons"

Dirigit per Bruno López i Florencia Luna, el projecte va comptar amb la supervisió de Ventura Durall. "Mar de fons" és un cant a l'ofici del pescador tradicional, que mira de preservar el medi ambient, i el seu relleu generacional. Aquesta producció d'ESCAC Films va obtenir els premis de millor pel·lícula a FICAMS, el Festival Internacional de Cine de l'Antàrtida, a Xile, el 2013, i el Premi Badalona en Curt Filmets, Badalona Film Festival, el 2014.

Sinopsi

La desaparició de la fauna marina sota les contaminades aigües del litoral català arrossega amb si l'extinció de l'ofici de la pesca tal i com s'ha practicat en el Mediterrani durant segles. Ramon Costa, juntament amb els seus dos fills, pertany a una de les últimes quatre famílies de pescadors artesanals que continuen sortint a pescar al port de Badalona. La seva història de vida ens ensenya com la mutació del paisatge natural comporta l'inevitable canvi del paisatge humà.

Premis

Millor pel·lícula a FICAMS, el Festival Internacional de Cine de l'Antàrtida, Xile, 2013

Premi Badalona en Curt Filmets, Badalona Film Festival, 2014

Festivals

Festival DOK Leipzig, 2014

Festival de Màlaga de Cine Español, 2014

Ecozine, Festival Internacional de Cine y Medio Ambiente de Zaragoza, 2014

Pelicam, International Film Festival about Environment and People, Tulcea, Rumania, 2014.

NaturMan, Festival Internacional de Cine de la Naturaleza y el Hombre de

La Laguna, 2014

Abycine, Festival Internacional de Cine de Albacete, 2014

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Bruno López i Florencia Luna

Producció: Mar Rosselló

Fotografia: Florencia Luna i Dídac Sáez

Muntatge: Bruno López i Dídac Sáez

So: Yago Flaquer i Mar Rosselló

Música: Julián Sánchez

Una producció d'ESCAC Films, 2013

Bruno López Aretio-Aurtena, codirector

Doctor en Història amb Menció Internacional per la Universitat de Castella-la Manxa (2012), on desenvolupa la seva activitat investigadora des del 2008. També la realitza a la UNESP de Presidente Prudente a Sao Paulo (Brasil) i a l'Instituto Superior de Ciencias do Trabalho e Empresa de Lisboa (Portugal), on ha participat en diversos projectes d'I+D.

Ha participat en nombroses revistes científiques i ha participat en congressos internacionals.

En el mitjà audiovisual, va participar al projecte "Tíbet, último tren a Lhasa", d'Alberto Panadero Palacios, el 2007.

Màster en Documental i Societat de l'ESCAC, l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.

Florencia Luna, codirectora

Llicenciada en Arts Liberals per la Universitat San Francisco de Quito, on va ser guardonada amb un premi Minor en Fotografia.

Postgrau en direcció de fotografia per l'ESCAC, l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.

Ha publicat el llibre de fotografia "Pan nuestro" i ha participat en tres publicacions conjuntes: "Los años viejos" (fotografia documental sobre les tradicions de cap d'any de Quito), "Sueños" (documental i llibre fotogràfic d'una obra de teatre amb diverses discapacitats) i "Cotidiano" (fotografia documental sobre la vida de quatre persones equatorianes).

En el mitjà audiovisual, ha realitzat tres projectes en col·laboració amb el director equatorià Jorge Vinueza: "Anger Meyer Cruises en las Islas Galápagos", "Sueños" i "Giradentro".

"Els anys del contraban"

Guillem Aiats aborda un tema que durant dècades ha estat tabú pels veïns de Cunit: el contraban. Tot i que ja existia abans de la Guerra Civil Espanyola, va ser durant la postguerra, i sobretot arran de l'aparició de les cartilles de racionament, que es va intensificar. Diversos testimonis i l'historiador Joan Santacana expliquen la seva història, evolució i funcionament. La majoria dels veïns, forces policials o fins i tot el capellà hi estaven implicats. Amb els guanys, s'aconseguia un magnífic sobresou i després de vint anys, als 60, va aparèixer capital per invertir al negoci del turisme. Cinquanta anys després, però, molts tenen encara por de parlar-ne.

Sinopsi

Durant la postguerra espanyola (1939-1970), Cunit va ser un punt estratègic del contraban o estraperlo de la Catalunya central. Com en altres pobles on aquesta pràctica formava part de la quotidianitat, tota la societat hi estava implicada d'una forma o una altra.

Fitxa tècnica

Direcció: Guillem Aiats

Producció: Albert Salord i Jaume Vinyas

Guió i muntatge: Guillem Aiats i Albert Salord

Fotografia: Albert Calveres i Xevi P. R. Polo

Postproducció de vídeo i so: Albert Calveres i Xevi P. R. Polo

Operadors de càmera: Albert Calveres, Xevi Subinyà i Guillem Aiats

Assessorament històric: Jaume Casañas M.

Documentació: Carme Vera

Una producció de DipsoFilms SCP amb el patrocini de la Diputació Tarragona i la col·laboració de l'Ajuntament de Cunit i Penedès Marítim. 2015.

tv3.cat/eldocumental

tv3.cat/documentals

twitter.com/eldocumental33