El dol a les aules: aprendre a afrontar la mort d'un company o un professor

"S'ha de dir que aquella persona ha mort i evitar eufemismes com dir que se n'ha anat", aconsella el psicòleg Pere Clotet a l'hora de comunicar una mort a un nen.

Parlar de la mort segueix sent un tabú a la nostra societat, sobretot amb nens i adolescents. Quan la mort d'algú afecta directament un centre educatiu, els mestres es troben davant d'emocions com la tristesa o la ràbia dels alumnes i potser no saben gaire bé com ho han d'afrontar.

Per aprendre a gestionar aquestes situacions, una setantena de professors de la comarca del Montsià s'estan formant en la pedagogia del dol i la mort.

És una experiència pionera que promou una empresa funerària local.

Casos diferents

Com a exemple de fa pocs dies, a Lardero, a La Rioja, han assassinat un nen de 9 anys, una pèrdua que forçosament es trobaran els companys i professors de la seva escola.

També podem recordar el professor francès que va morir decapitat després d'haver mostrat als alumnes unes caricatures de Mahoma en una classe sobre llibertat d'expressió i que va ser un daltabaix en aquell institut.

Però no cal anar tan lluny. Rosa Solé és la directora de l'institut escola Agustí Barberà d'Amposta i, en trenta anys de docència, ha hagut d'afrontar a les aules la mort d'una nena de deu anys i de dos professors, com ha relatat a Catalunya Ràdio. 

"Ho vam fer com vam poder, però el fet de ser una nena petita va suposar molt malestar, disgust, ràbia", explica Solé. En el cas dels professors, un es va suïcidar i "l'alumnat va necessitar ajuda de psicòlegs i psicopedagogs", recorda.

Ser directes a l'hora de comunicar la mort i deixar que els alumnes comparteixin sentiments són dos consells importants que dona Pere Clotet als professors que assisteixen al curs.

Nens i adolescents

L'edat dels alumnes marca diferències. "Per sota dels set anys és més senzill entendre la mort", segons Clotet.

Els especialistes també adverteixen del risc que els més petits entenguin literalment expessions com "s'ha adormit i ja no es despertarà més" o "ara és un estel que és al cel", cosa que els pot desorientar i generar por.

En canvi, explica Pere Clotet, "en l'adolescència, quan hi ha un procés traumàtic a l'aula, l'emoció de la ràbia se sent més, amb més agressivitat".

Cadascú viu la mort de manera diferent i "la tècnica d'acompanyar el dol no es basa mai a dir el que nosaltres sabem sobre la mort sinó que cal preguntar als nois què creuen que passa quan ens morim i quin ritual creuen que han de fer".

En tots els casos, és important que l'adult intenti transmetre tranquil·litat, que és el que rebran els alumnes.