Loteria Nadal 2025
Comicis a Extremadura
Tiroteig a Johannesburg
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Barça Baskonia
Madrid Sevilla
Christensen

Diada Nacional de Catalunya

El govern de Maragall, acusat de botifler i traïdor en l'ofrena floral a Rafael Casanova

Puntualment, a les nou del matí, el govern català ha encetat l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova, el conseller en cap de Barcelona l'any 1714 quan la ciutat va caure derrotada per les tropes de Felip V. Una tradició que aquest any ha perdut el caràcter institucional en benefici del nou acte del parc de la Ciutadella. Institucions, partits polítics, amb l'excepció del PP, i entitats esportives, culturals i socials no s'han perdut l'ofrena, així com tampoc desenes de persones que s'han acostat a la ronda de Sant Pere.

11/09/2004 - 00.00 Actualitzat 12/09/2004 - 01.53

El govern de la Generalitat ha estat la primera institució que ha fet la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha estat l'encarregat de dipositar l'ofrena, acompanyat del conseller en cap, Josep Bargalló, el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i la resta de membres del consell executiu. Tot i ser la primera ofrena de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, no s'ha deslliurat de la xiulada d'un grup de més d'un centenar de persones que ha escridassat Maragall i els consellers acusant-los de "botiflers" i "traïdors". Els crits i insults, fins i tot, s'han allargat mentre es tocava "Els segadors" i els congregats també han cridat "espanyol" al president de la Generalitat. En el capítol de declaracions, Maragall ha volgut recordar el que representa la Diada i la caiguda de Rafael Casanova, la defensa d'una concepció del país i de la llibertat no compartida per tot el món i acusada per la monarquia de Felip V, que no reconeixia els drets dels catalans, ha dit. També ha tingut paraules de record a les víctimes dels atemptats de Madrid de fa sis mesos i dels atemptats de Nova York i Washington ara fa tres anys. Per la seva banda, el conseller en cap, Josep Bargalló, ha tret importància a la polèmica generada pel fet que en alguns ajuntaments no hi onegi la bandera espanyola i a l'escridassada i els xiulets que el govern català ha hagut d'aguantar durant l'ofrena. També ha fet referència al missatge de Pasqual Maragall i ha coincidit que la llengua catalana no està en perill, però sí el manteniment de la seva unitat. El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha definit aquesta Diada com la de l'esperança i la de l'inici d'una nova etapa amb aspiracions de més autogovern per a Catalunya i un millor encaix en l'estat espanyol. Saura també ha dit que espera que per a la Diada de l'any que ve ja estigui aprovat el nou Estatut. La desfilada de comitives davant del monument a Rafael Casanova ha continuat després amb la presència de la resta de partits polítics, amb l'excepció del PP, que no hi ha assistit perquè creu que l'ofrena s'ha desnaturalitzat els últims anys i ha estat segrestada per una minoria que no té res a veure amb els orígens de la Diada. Les ofrenes de les delegacions polítiques han estat acompanyades de xiulets i insults per part del públic. També nombroses delegacions d'institucions, sindicats, entitats esportives, culturals i socials han anat desfilant i deixant les seves ofrenes davant del monument.