Loteria Nadal 2025
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Ordeig IRTA-CReSA
Incendi Hospitalet de Llobregat
Barça Baskonia
Madrid Sevilla
Christensen

El govern inicia els tràmits per revertir la concessió de tres centrals hidroelèctriques

Les tres centrals estan ubicades a Sant Quirze de Besora, Ripoll i Bescanó i s'integraran en l'energètica pública que està impulsant l'executiu català

Pol Baraza Curtichs

31/05/2022 - 19.49 Actualitzat 31/05/2022 - 19.54

El Departament d'Acció Climàtica ha començat el procés per acabar amb la concessió de tres centrals hidroelèctriques que a hores d'ara estan gestionades per empreses privades. Es tracta de la de Can Trinxet de Sant Quirze de Besora (Osona), la Cúbia de Ripoll (Ripollès) i la Vilanna de Bescanó (Gironès).

Segons va avançar NacióDigital, les tres centrals passaran a formar part de l'energètica pública que està impulsant la Generalitat i que s'ha de posar en marxa en els pròxims mesos. De fet, es tracta d'una acció que es contempla en l'acord d'investidura entre ERC i la CUP.
 

Sant Quirze treballa perquè sigui de gestió municipal

En el cas de la presa de Sant Quirze de Besora, la concessió acaba el 30 de juliol de 2024, però l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha comunicat l'inici de l'expedient i ha requerit tota la informació al titular.

Arnau Bosch (CUP), regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Quirze, valora positivament la notícia i destaca que la victòria s'ha aconseguit "gràcies a la mobilització popular i a la pressió dels municipis".

En declaracions al 324.cat, explica que el govern municipal demanava des de l'inici que "la gestió no es tragués a concurs públic per evitar la reprivatització i que es pugui gestionar des de l'administració".

Un precedent per a la resta de centrals

Tal com es dedueix de la llei estatal, la gestió no pot ser municipal, però Bosch assegura que treballaran perquè ho sigui. "La gestió municipal seria la millor opció per la proximitat i el poble es podria beneficiar del que li pertoqui", apunta.

El model quedarà definit en l'energètica pública catalana. No obstant això, "a l'hora de teixir la governança, els ajuntaments n'hem de formar part", afegeix.

Assegura que el cas de Sant Quirze marcarà un precedent, i que "el model i mecanisme de gestió que es defineixi haurà de servir per a la resta" de centrals hidroelèctriques que estan repartides per tot el territori català.  
 

Expedients iniciats per la concessió caducada o per l'incompliment de condicions ambientals

En el cas de la central de Ripoll, la concessió va ser atorgada per un període de 75 anys des de la posada en servei. Tot i això, el Departament ha pogut comprovar que l'aprofitament de l'aigua està en funcionament, com a mínim, des de l'any 1946. Per tant, ja fa un any que la concessió ha caducat.

A la hidroelèctrica de Vilanna també s'ha començat un expedient d'extinció per incompliment reiterat de les condicions ambientals de la concessió. Segons el govern, aquesta central ha estat sancionada vuit vegades per l'ACA entre els anys 2008 i 2021 per l'"incompliment reiterat" del cabal del riu.
 

Les administracions lluiten perquè els beneficis tornin a la ciutadania

Segons la Generalitat, les centrals hidroelèctriques generen entre el 50% i el 70% de l'energia elèctrica renovable. El "Sense ficció" de TV3 va elaborar un documental sobre aquesta qüestió.

Sota el títol "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle", el documental, dirigit per Carles Prats i Ricard Belis, se centra a investigar l'estat actual de les centrals hidroelèctriques que hi ha a Catalunya i a analitzar els grans beneficis que aporten a molt poques empreses privades.

Davant d'aquesta situació, cada vegada són més les veus que denuncien el que consideren un espoli dels recursos naturals, mentre que des de les administracions locals reclamen recuperar el control els rius i que els beneficis repercuteixin en la ciutadania.