El govern recordarà per la Diada els 50 anys de les primeres celebracions després del franquisme

Com a novetat, aquest any es faran actes a Extremadura per reivindicar "la voluntat i la capacitat d'integració" dels emigrants que van venir a Catalunya els anys 60 i 70

Redacció

El govern dedicarà els actes institucionals de la Diada nacional de Catalunya d'aquest any a commemorar els 50 anys de les primeres celebracions després del franquisme, el 1976.

Es tracta, segons la consellera portaveu del govern, Sílvia Paneque, de recuperar "la força i l'esperit" de la manifestació de fa 50 anys. "No per fer una mirada nostàlgica del passat sinó per establir un diàleg entre aquell moment i el nostre present amb projecció cap al futur", ha afegit. 

Com a novetat, el govern ha decidit treure de Madrid l'acte institucional que celebrava cada any just després de l'11 de Setembre a la capital de l'Estat i fer un acte a Extremadura

Per ara no s'han concretat els detalls de com serà aquesta celebració a Extremadura, però durant dos dies --el 16 i el 17 de setembre-- el president de la Generalitat, Salvador Illa, es desplaçarà a aquest territori per reivindicar els lligams que té amb Catalunya.

El president Illa a l'acte de la Diada a Madrid de l'any passat (ACN)

Posar en valor la integració

Es tracta, segons la portaveu del govern, la consellera Sílvia Paneque, de posar en valor la "capacitat i voluntat d'integració dels extremenys" que van emigrar a Catalunya als anys 60 i 70. "On la llengua catalana va actuar de motor d'aquesta integració", ha afegit.

Els actes oficials de l'11 de Setembre començaran dos dies abans, el dia 9, amb la commemoració del 50è aniversari de la Diada a Sant Boi de Llobregat, on l'any 76 es va fer la primera mobilització després de la dictadura franquista. 

Acte central al TNC

L'acte central organitzat per la Generalitat es tornarà a fer l'11 de Setembre al vespre, al Teatre Nacional de Catalunya

El fil conductor seran aquests 50 anys de la Diada del 76 i altres commemoracions com la de l'Any Gaudí, l'any de la poetessa Clementina Arderiu, el de l'escriptor Josep Vallverdú o el de l'expresident Josep Irla, entre d'altres.

Entre els artistes que hi intervindran hi ha la ballarina Lorena Nogal, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Alosa, Andrea Motis, Naïm Smaili o Monique i és un acte que es podrà seguir per 3Cat.

Cartell de Javier Jaén

La imatge gràfica que acompanyarà els actes del govern és de l'artista Javier Jaén. Nascut a Barcelona el 1983, és un dels creadors visuals més importants de l'escena contemporània.

A la imatge s'hi veuen unes empremtes que simbolitzen "una suma d'individualitats que, juntes, configuren un col·lectiu", assegura el govern, com una "representació d'una ciutadania diversa que, unint esforços, construeix progrés".

El mateix autor ha explicat que la imatge es basa en la llegenda de Guifré el Pilós. Segons ell, les impremtes dactilars evoquen els dits tenyits de sang. "Representa com cadascú de nosaltres fa aquesta bandera; no és tan individual com un col·lectiu", ha explicat. 

Finalment, les delegacions del govern a les diferents vegueries i a l'estranger també commemoraran la Diada amb actes que inclouran actuacions musicals, recitals de poemes o conferències.