"El judici de Ratko Mladic" i "Terrorisme: la guerra infinita", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.
"El judici de Ratko Mladic"
Anatomia d'un judici que va segellar un període dramàtic en la història dels Balcans i que ens interpel·la sobre el paper de la justícia internacional per poder suturar les enormes ferides causades per la guerra.
El 22 de novembre del 2017, el general serbobosnià Ratko Mladic va ser declarat culpable de genocidi i de crims de lesa humanitat al Tribunal Penal Internacional de la Haia per a l'ex-Iugoslàvia i condemnat a cadena perpètua.
Mladic va ser una de les figures més famoses de la guerra de Bòsnia dels anys noranta i es va convertir en sinònim de l'assassinat de més de 7.000 homes i nois musulmans a Srebrenica el juliol del 1995, el pitjor crim en terres europees des de la Segona Guerra Mundial.
Filmada durant cinc anys amb un accés sense precedents a la Fiscalia, la defensa, els testimonis que es van presentar a declarar i els membres de la família i partidaris de Mladic a Bòsnia, aquest documental explica una història èpica i fascinant de justícia internacional, una rendició de comptes i el perfil d'un país que intenta fugir d'un passat cruel i traumàtic.
Dirigit per Henry Singer i Rob Miller.
"Terrorisme: la guerra infinita"
Aquest segon episodi sobre "la guerra contra el terror" explica com la decisió dels Estats Units de no aplicar la Convenció de Ginebra a combatents capturats ha fet fracassar aquesta guerra, ha alimentat insurreccions i ha contribuït a la propagació del conflicte i a la seva transformació en una guerra permanent.
La guerra a l'Afganistan va tenir una altra conseqüència no desitjada: de sobte, la indefinició que envolta el terme "terrorisme" va tenir ramificacions concretes. Saber qui era un terrorista i quin marc legal calia abordar es van convertir en qüestions clau, amb una gran influència en el conflicte.
A partir d'aquí, el destí de la "guerra contra el terrorisme" ja no depenia només de les lluites sobre el terreny, sinó també de les definicions legals desenvolupades a Washington.
La tortura, els "llocs negres" i les "extradicions" són alguns exemples de noves tàctiques nord-americanes. Inicialment, aquestes tàctiques formaven part d'un programa secret de la CIA, però ràpidament es van desenvolupar dins de tot l'exèrcit nord-americà, des de l'Afganistan fins a Guantánamo, i després a l'Iraq, amb conseqüències desastroses.
Els experts militars nord-americans creuen que Guantánamo i Abu Ghraib van ser fonamentals per alimentar la insurrecció i la seva propagació a l'Iraq i en altres llocs.
Una guerra que es va iniciar el 2001 com a campanya contra Al-Qaeda es va transformar 18 anys després en una guerra mundial permanent, amb assassinats dirigits, operacions de combat encapçalades directament pels occidentals o mitjançant intermediaris a l'Orient Mitjà, a l'Àsia Oriental i a l'Àfrica.
Aquest conflicte i les respostes terroristes als nostres països han contribuït a la desestabilització de l'ordre polític mundial i de les nostres pròpies democràcies, en nom dels quals es va llançar la guerra.
Dirigit per Ilan Ziv.
tv3.cat/60minuts
Sant Joan Despí, 26 de novembre del 2020
Anatomia d'un judici que va segellar un període dramàtic en la història dels Balcans i que ens interpel·la sobre el paper de la justícia internacional per poder suturar les enormes ferides causades per la guerra.
El 22 de novembre del 2017, el general serbobosnià Ratko Mladic va ser declarat culpable de genocidi i de crims de lesa humanitat al Tribunal Penal Internacional de la Haia per a l'ex-Iugoslàvia i condemnat a cadena perpètua.
Mladic va ser una de les figures més famoses de la guerra de Bòsnia dels anys noranta i es va convertir en sinònim de l'assassinat de més de 7.000 homes i nois musulmans a Srebrenica el juliol del 1995, el pitjor crim en terres europees des de la Segona Guerra Mundial.
Filmada durant cinc anys amb un accés sense precedents a la Fiscalia, la defensa, els testimonis que es van presentar a declarar i els membres de la família i partidaris de Mladic a Bòsnia, aquest documental explica una història èpica i fascinant de justícia internacional, una rendició de comptes i el perfil d'un país que intenta fugir d'un passat cruel i traumàtic.
Dirigit per Henry Singer i Rob Miller.
"Terrorisme: la guerra infinita"
Aquest segon episodi sobre "la guerra contra el terror" explica com la decisió dels Estats Units de no aplicar la Convenció de Ginebra a combatents capturats ha fet fracassar aquesta guerra, ha alimentat insurreccions i ha contribuït a la propagació del conflicte i a la seva transformació en una guerra permanent.
La guerra a l'Afganistan va tenir una altra conseqüència no desitjada: de sobte, la indefinició que envolta el terme "terrorisme" va tenir ramificacions concretes. Saber qui era un terrorista i quin marc legal calia abordar es van convertir en qüestions clau, amb una gran influència en el conflicte.
A partir d'aquí, el destí de la "guerra contra el terrorisme" ja no depenia només de les lluites sobre el terreny, sinó també de les definicions legals desenvolupades a Washington.
La tortura, els "llocs negres" i les "extradicions" són alguns exemples de noves tàctiques nord-americanes. Inicialment, aquestes tàctiques formaven part d'un programa secret de la CIA, però ràpidament es van desenvolupar dins de tot l'exèrcit nord-americà, des de l'Afganistan fins a Guantánamo, i després a l'Iraq, amb conseqüències desastroses.
Els experts militars nord-americans creuen que Guantánamo i Abu Ghraib van ser fonamentals per alimentar la insurrecció i la seva propagació a l'Iraq i en altres llocs.
Una guerra que es va iniciar el 2001 com a campanya contra Al-Qaeda es va transformar 18 anys després en una guerra mundial permanent, amb assassinats dirigits, operacions de combat encapçalades directament pels occidentals o mitjançant intermediaris a l'Orient Mitjà, a l'Àsia Oriental i a l'Àfrica.
Aquest conflicte i les respostes terroristes als nostres països han contribuït a la desestabilització de l'ordre polític mundial i de les nostres pròpies democràcies, en nom dels quals es va llançar la guerra.
Dirigit per Ilan Ziv.
tv3.cat/60minuts
Sant Joan Despí, 26 de novembre del 2020