El Líban del milió llarg de desplaçats
La Corniche de Beirut ha deixat de ser només l'emblemàtic passeig marítim on sortir a córrer o a veure postes de sol.
A escassos metres dels qui hi passegen intentant mantenir una certa aparença de normalitat, ara mateix s'hi pot veure la realitat d'una part del milió llarg de libanesos que en l'últim mes han hagut de deixar casa seva pels bombardejos de l'exèrcit d'Israel.
Files i files de tendes s'acumulen en un antic pàrquing davant del mar, en un campament improvisat. Les ONG alerten dels riscos per la falta d'higiene i l'aparició de malalties contagioses.
"Volia tornar a Dahieh. Aquí ens han desplaçat. Allà, jo vivia a casa meva", explica Abou Ali, de 61 anys, un dels milers de libanesos que ha hagut de fugir del gran suburbi majoritàriament musulmà xiïta del sud de Beirut, feu de la milícia de Hezbollah.
"Per què tenim por de la mort? Una persona ha de morir a casa seva", reflexiona amb llàgrimes als ulls aquest ciutadà que és al camp amb una quinzena de familiars i que passen les hores asseguts en cercle fumant xixa.
"Som tres persones. Dormim al cotxe. Porto tres setmanes aquí i l'estrès que patim... Com podeu veure, tot està arruïnat", explica amb ulls tristos Rola, de 43 anys, que va fugir de Bint Jbeil, també al sud de la capital libanesa.
Passa els dies amb el seu marit i la seva filla en un altre punt d'aquest camp de desplaçats, on no s'han instal·lat lavabos. Aquesta família ho ha solucionat fent cua cada dia a la mesquita més pròxima.
Més riscos sanitaris
El temps ja és càlid a Beirut, però la pluja intermitent complica les condicions al camp. "El risc més gran per a nosaltres és pel que fa a la higiene i les malalties contagioses: gent allotjada en tendes de campanya sota la pluja, amb tota la humitat, sense cap altre lloc on anar, sense cap manera real de netejar la roba i les mantes", alerta Firas Haidar, que ha creat l'ONG Together, centrada a proveir rentadores i lavabos als desplaçats.
A Hamra, un barri emblemàtic del centre Beirut, aquest i altres activistes es coordinen en un centre de distribució que reparteix tones de productes de primera necessitat, com tendes, mantes o productes d'higiene.
L'atac massiu d'Israel del ja conegut al Líban com a "dimecres negre", amb més de 350 morts en un sol dia, ha complicat encara més les coses.
"Després d'aquest atac, ni tan sols sabem si algun lloc és segur, perquè Israel pot bombardejar qualsevol lloc, independentment de la religió o les opinions polítiques de la gent d'aquella zona. Israel està cometent massacres", explica Sara Rammal, de l'ONG Humans of Dahieh.
"Empitjora cada dia que passa. La situació s'allarga, les condicions de vida es deterioren i tot s'encareix", afegeix Moussa Nassrallah, activista de la mateixa organització.
Contra la inacció humanitària del govern
És impossible trobar entre els activistes que treballen sobre el terreny als camps i centres de desplaçats de Beirut ni una paraula positiva sobre l'actuació humanitària del govern libanès, a qui acusen de no habilitar prou espais i de pràcticament no tenir pressupost per a l'emergència.
"El govern, tot el que va pensar que era necessari per a emergències són 250.000 dòlars, cosa que ens deixa amb 0,2 dòlars per persona desplaçada en aquest moment. És escandalós. Davant la manca completa d'intervenció i assistència estatal, ens hem hagut d'organitzar nosaltres", explica Haidar.