"El Mediterrani podria sostenir un huracà de categoria 2 o 3 en cas que es formés"

Les tempestes que han afectat Catalunya aquests dies han tornat a posar sobre la taula una pregunta que fins fa relativament poc semblava reservada a altres latituds: fins a quin punt s'està tropicalitzant el Mediterrani?

En una taula rodona al programa de Catalunya Ràdio "MeteoMauri", conduït per Francesc Mauri, hem reunit alguns dels principals especialistes en meteorologia i climatologia per analitzar un episodi que ha sorprès no només per la intensitat de la precipitació, sinó també per l'organització que van arribar a adquirir les tempestes.

Tempestes amb una organització poc habitual

Jesús González Alemán, meteoròleg i investigador de l'Aemet especialitzat en ciclons, posa el focus en la virulència de les tempestes i, especialment, en la manera com es van organitzar. Durant l'episodi es van arribar a desenvolupar estructures de sistemes convectius de mesoescala (SCM), grans conjunts de tempestes organitzades que poden provocar precipitacions molt intenses, i pròpies del Mediterrani.

Ara bé, el més sorprenent va ser la seva evolució posterior. Algunes estructures van mostrar més organització i fins i tot indicis inicials de rotació. "Tot i que amb matisos, es pot parlar d'un possible inici d'un procés de ciclogènesi tropical, perquè les tempestes intentaven organitzar-se al voltant d'un centre." Això no significa, però, que s'arribés a formar un cicló tropical.

Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, insisteix en aquesta distinció. Les pluges de gran intensitat durant la tardor no són un fenomen desconegut al Mediterrani i l'episodi d'aquests dies no ha estat un medicà. Tot i que les imatges de satèl·lit van arribar a suggerir una estructura semblant a un ull, hi faltaven característiques fonamentals, com un nucli càlid ben definit o un camp de vents intensos, propi d'aquests sistemes.

La particularitat és que les tempestes no disposaven d'un gran forçament dinàmic atmosfèric que expliqués per si sol aquella organització. Una part important de l'energia procedia del mateix Mediterrani, amb temperatures superficials de l'aigua molt elevades.

Un mar carregat d'energia

Per Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic del programa europeu Copernicus, l'episodi no es pot entendre al marge de la situació climàtica actual. Després d'un estiu marcat per onades de calor tant atmosfèriques com marines i per temperatures del Mediterrani extraordinàriament elevades, l'arribada de les primeres pertorbacions troba un mar amb molta més energia disponible.

El mar té una gran inèrcia tèrmica. És a dir, triga a escalfar-se, però també a refredar-se. Això fa que al setembre i a l'octubre conservi bona part de l'escalfament acumulat durant els mesos anteriors.

Aquesta temperatura elevada també implica més evaporació i més humitat per alimentar les tempestes. "Alguns valors de temperatura del bulb humit, un indicador que combina temperatura i humitat, comencen a assemblar-se als que es troben en ambients tropicals."

Santi Segalà, cap de l'Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, coincideix que hi ha indicis que permeten parlar d'una tropicalització progressiva de l'atmosfera. "Durant aquests episodis s'han observat núvols amb un desenvolupament vertical extraordinari, que poden arribar als 16 o 17 km, sense pedra associada, així com cortines de pluja molt denses, característiques compatibles amb ambients molt humits."

Un potencial d'huracà de categoria 2 o 3

Una de les dades més sorprenents del debat és la relacionada amb la intensitat màxima potencial dels ciclons.

González Alemán explica que en meteorologia tropical s'utilitza un paràmetre que calcula, a partir de les condicions atmosfèriques i oceàniques existents, quina seria la intensitat màxima que podria assolir un cicló en el cas hipotètic que arribés a formar-se.

Durant aquest episodi, al Mediterrani occidental, i especialment entre Catalunya i les Balears, aquest paràmetre indicava que les condicions podrien arribar a sostenir, teòricament, un huracà de categoria 2 o 3.

Això s'ha d'interpretar amb molta prudència. No significa que hi hagués un huracà al Mediterrani ni que s'hagués de formar, sinó únicament el sostre teòric que permetrien les condicions ambientals existents en cas que es formés un cicló.

Malgrat aquesta tropicalització progressiva, no es pot equiparar el Mediterrani amb el Carib. El Carib està connectat amb l'immens oceà Atlàntic i amb el golf de Mèxic, mentre que el Mediterrani és un mar pràcticament tancat, amb una configuració geogràfica completament diferent.

Tot i que no va acabar passant, alguns models d'alta resolució mostraven la possibilitat que es desenvolupés un vòrtex més organitzat. Era un escenari extrem i de baixa probabilitat, però físicament possible. Fins i tot, un producte automatitzat de la NOAA, l'Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera, destinat a estimar la probabilitat de formació de ciclons tropicals va arribar a detectar un senyal a la zona situada entre Catalunya i les Balears.

Santi Segalà reivindica, en aquest sentit, la importància de la vigilància meteorològica. La raó és que la predicció permet anticipar els escenaris possibles, però quan les tempestes ja s'estan desenvolupant, seguir-ne l'evolució en temps real és igualment essencial. "La predicció i la vigilància han de tenir el mateix pes davant d'episodis d'aquest tipus."

Hem d'estar preparats per a un país molt diferent.

Els experts coincideixen que l'adaptació serà tan important com la capacitat de predir els fenòmens. Martín Vide utilitza la metàfora d'un transatlàntic per explicar la inèrcia del sistema climàtic. Com un gran vaixell que no pot canviar de rumb de manera immediata quan s'acosta al port, el sistema climàtic té una inèrcia enorme. Per això, l'escalfament acumulat continuarà condicionant les pròximes dècades.

La preparació també implica entendre on construïm i com gestionem el territori. Malgrat que avui disposem de més informació i eines d'observació, encara cal un esforç pedagògic perquè la ciutadania entengui què passa i quin risc comporta.

El nou escenari científic obliga, per tant, a mirar més enllà de si un episodi concret bat o no un rècord. El Mediterrani no s'ha convertit en el Carib, però es constata que un mar cada vegada més calent està creant condicions més favorables per a fenòmens que fins ara associàvem a latituds més tropicals.