"El món ho ha de saber", la repressió als uigurs, la minoria musulmana a la Xina, a "30 minuts"

La Xina està creant la presó més gran del món. Es calcula que més d'un milió de persones de la província de Xinjiang, una àmplia zona de deserts i muntanyes de l'antiga Ruta de la Seda, ha estat detinguda i reclosa en centres d'internament i presons d'aquesta regió. Són ciutadans xinesos de l'ètnia uigur, una minoria musulmana d'origen turc, als quals el govern xinès vol afeblir la seva fe en l'islam a base d'una reeducació forçada.

Una altra de les formes que el govern xinès té per aconseguir el seu objectiu és separar els fills de les seves famílies. Això ja ha passat a prop de mig milió de nens que han estat reclosos en internats, segons un document de planificació publicat en una web del govern, i el Partit Comunista Xinès s'ha fixat l'objectiu de tenir en funcionament una o dues d'aquestes escoles a cadascun dels municipis de més de 800 habitants de Xinjiang a finals de l'any vinent.

Els mitjans i els documents oficials descriuen l'educació com un component clau de la campanya del president Xi Jinping per eliminar la violència extremista a Xinjiang. La idea és utilitzar els internats com a incubadores d'una nova generació d'uigurs seculars, més lleials tant al partit com a la nació xinesa. Per fer aquesta assimilació cultural, les autoritats de Xinjiang han reclutat desenes de milers de professors de tota la Xina, sovint de l'ètnia majoritària han, i també destacats educadors uigurs han estat empresonats.

Enclaustrats en un entorn gairebé militar i immersos en una cultura desconeguda, als nens dels internats només se'ls permet visitar les famílies cada una o dues setmanes, una restricció destinada a "trencar l'impacte sobre els nens de l'atmosfera religiosa de casa seva", en paraules del document de planificació.

La reportera Sophie McNeill, del programa Four Corners del canal públic australià ABC, ha investigat a fons aquest pla del govern xinès i ha trobat proves inquietants de com la Xina ha anat construint, en els darrers anys, la presó més gran del món. Però el pla no acaba amb els ciutadans uigurs internats. Els que encara estan a casa seva són objecte d'un exhaustiu seguiment fent servir tecnologia punta, eines de vigilància massiva i intel·ligència artificial per controlar tota una població. Hi ha controls cada 200 metres on s'identifica les persones i es revisa els seus telèfons intel·ligents, asseguren alguns testimonis uigurs que han fugit del país, sobretot a Austràlia.

El reportatge recull alguns d'aquests testimonis i fa l'anàlisi d'imatges de satèl·lit i documents oficials descoberts en línia, que demostrarien el que està passant a Xinjiang. La investigació conclou que hi ha proves que els detinguts són obligats a treballar en fàbriques amb fortes implicacions d'empreses estrangeres que fan negocis a la regió, i això les convertiria en còmplices dels abusos dels drets humans que hi ha a Xinjiang.

L'agreujament de la situació a la regió ha fet que els uigurs que viuen fora de la Xina hagin posat el crit al cel. Si fins ara s'havien mantingut quiets i callats per por de provocar les autoritats i que això perjudiqués els seus familiars, avui, amb desesperació, trenquen el seu silenci per dir al món tot el que els passa.

Un reportatge de Sophie McNeill
Imatge: Ron Foley
Una producció de CH4 Four Corners

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 31 de gener del 2020