Dimarts, a les 23.15
"El món que ens queda" a "Món"
Potser és aviat per treure conclusions definitives, però sis mesos després d'aparèixer, ja es pot afirmar que l'impacte de la pandèmia de la Covid-19 ha afectat tots els aspectes de la nostra vida. El programa "Món" es pregunta sobre alguns dels efectes que aquesta crisi sanitària ha tingut a escala global.
Hi ha un ordre internacional "postcovid"?
Amb els corresponsals de Washington, Pequín, Brussel·les i Moscou el programa analitzarà si hi ha una nova correlació de forces en els lideratges mundials, a la vista de la gestió que han fet de la crisi l'administració Trump, el règim xinès, la Unió Europea o Vladímir Putin. Xesco Reverter, Francesc Canals, Xavi Coral i Manel Alias participaran en una connexió oberta per destacar encerts i fracassos. Es posaràèmfasi especial en la perspectiva electoral presidencial als Estats Units on, a més de ser el lloc on les xifres d'afectats i de morts han arribat més amunt, ha esclatat una revolta social contra el racisme i la violència policial.
Les raons i els efectes de les diverses respostes a la crisi
Es constata que cada país ha fet front a la pandèmia seguint estratègies diferents, amb resultats diversos. Com i per què els estats han pres les decisions que han pres? Un reportatge retrospectiu de Joan Raventós recordarà la perplexitat dels governs i de les institucions internacionals davant un "atac" pel qual no estaven preparats.
I Nicolàs Valle posarà al descobert el gran drama dels polítics davant la pandèmia: saben que qualsevol decisió no serà "la bona". Que facin el que facin, provocaran efectes negatius, ja sigui en l'economia, l'educació, la vida social o la salut. Estem preparats per acceptar l'equivocació en política?
Un pas més en la renúncia de drets i llibertats a canvi de seguretat?
La lluita contra el coronavirus es pot emmarcar en una tendència que arrenca a primers de segle: a quins drets i llibertats estem disposats a renunciar per tenir la "màxima seguretat"? En nom de la supervivència individual i col·lectiva, hem acceptat un aïllament estricte que ha buidat els carrers per evitar contagis però també ha fet callar la dissidència. S'han implantat solucions tecnològiques de seguiment per identificar ràpidament els possibles positius, però que també situen cada individu sota la mirada d'un nou "Gran germà". Hem donat protagonisme a policies i militars i poders extraordinaris als governs. Què en quedarà, de tot això?
És la pregunta inquietant que es formula Joan Roura.
Què n'hem après en relació al gran desafiament de l'emergència climàtica?
El programa acabarà amb un epíleg en forma d'interrogant, a càrrec d'Esther Miró. Es evident que hi ha paral·lelismes entre el coronavirus i l'escalfament del planeta: són amenaces globals, no són útils les solucions nacionals, la ciència fa dècades que predica sense èxit que cal preparar-s'hi, la supervivència només és possible si es canvia el model de vida i creixement. L'experiència de la pandèmia ens servirà per encarar l'emergència climàtica?