Catalunya al dia

El mural més gran del món que Franco volia destruir

La història de les pintures murals de la fàbrica Típel de Parets del Vallès es pot veure ara en una exposició a la Fundació Arranz-Bravo de l'Hospitalet de Llobregat

Montse Mas / Marta Romagosa

Qui no s'ha fixat alguna vegada en el gran mural de colors vius que trenquen la grisor de l'autopista AP-7 a l'altura de Parets del Vallès? Tothom que hi passa el veu, però probablement no el pot mirar amb atenció perquè o bé condueix o bé la velocitat amb què passa per davant ho fa impossible.

Aquest mural pintat a l'exterior de la fàbrica Típel és una obra d'art, un encàrrec que el 1971 va fer l'empresari Isidor Prenafeta als joves artistes Eduard Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi.

Els autors del mural van trigar un any a fer l'encàrrec (Montse Mas / Catalunya Ràdio )

A les acaballes del franquisme, aquest fabricant els va demanar que fessin un petit mural a l'exterior de la nau. Però els dos pintors no se'n van poder estar: es van animar tant que van acabar pintant dos mil metres quadrats de façana, finestres i xemeneia.

Fins i tot van situar a l'exterior de l'empresa vuit xais fets de guix ja que Típel en aquell moment es dedicava a l'adobament de pell.

L'objectiu era que cap conductor que circulés per l'AP-7 passés per alt aquell esclat de colors. De fet el Ministeri d'Obres Públiques de l'època va considerar que era un perill per al trànsit i l'obra va estar a punt de ser retirada de manera immediata. Però finalment es va desestimar.

Era cap a l'any 69-70. Ho recordo molt bé. Era un moment molt creatiu mundialment. Però el govern de Franco ho va prohibir. Ens van dir que en el termini de 15 dies s'havia de retirar la feina de tot un any. Els diaris, la televisió i tothom es va bolcar per defensar-ho. Va ser una experiència irrepetible. Avui no es podria fer.

Els detalls de la creació del gran mural són a la Fundació Arranz-Bravo (Catalunya Ràdio / Montse Mas)

A l'exposició s'hi pot veure una maqueta de la fàbrica, fotografies, moltes d'inèdites, de com es va pintar el mural i la denúncia del govern d'aleshores que l'acusava, entre altres coses, de distreure els conductors de la nova autopista Barcelona-Granollers.

També hi ha articles dels diaris i revistes d'aquí i de fora que van defensar l'obra davant l'intent de censura. Albert Mercadé és cocomissari de l'exposició.

Era el pop art, era la psicodèlia, la utopia, era el maig del 68. El franquisme no ho podia tolerar. Tots els grans crítics de l'època van començar a publicar grans articles a la premsa del moment, fins i tot una portada en color al diari La Vanguardia en edició del diumenge. Per què? Perquè va ser la pintura mural més gran del món.

El mural encarregat havia de ser petit i discret (Catalunya Ràdio / Montse Mas)

L'exposició és fruit del treball d'investigació de Carles Toribio, autor del nou llibre "La fàbrica pintada d'Arranz-Bravo i Bartolozzi", publicat per l'Ajuntament de Parets del Vallès.

I perquè els ciutadans puguin tenir més possibilitats de veure de prop aquesta obra històrica i no només quan es circula per l'AP-7, el consistori també treballa per fer una passarel·la que faciliti l'accés de públic al mural, que, per cert, es va restaurar l'any passat.

Quan l'empresari va veure la magnitud del treball no s'ho podia creure (Catalunya Ràdio / Montse Mas)