El nombre d'exemplars de burro català es quadriplica en deu anys i va camí de salvar l'espècie

La situació del burro català no és "òptima", ja que encara és necessari incrementar la població per superar el llindar del perill d'extinció, però resulta "excel·lent" si es compara amb la població existent fa deu anys, segons ha manifestat Jordi Jordana, professor de Genètica i Millora Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les perspectives d'una futura recuperació dels exemplars d'aquesta raça, que fa uns anys va estar a punt de desaparèixer, són "bastant bones", encara que de moment un dels principals objectius és aconseguir una població d'uns mil burros i burres que garanteixin la continuïtat de l'espècie. "Més que un nombre concret d'individus, el que fa falta és disposar d'un nombre equilibrat de mascles i femelles que permeti dur a terme una bona política reproductiva", ha assenyalat Jordi Jordana en una roda de premsa celebrada a la Facultat de Veterinària de la UAB. El burro català, considerat com la millor raça de burros del món per les seves característiques morfològiques, el seu caràcter i la seva capacitat de treball, va ser durant anys el motor de l'agricultura catalana, però la mecanització del camp en els anys seixanta va provocar que el nombre d'exemplars d'aquesta raça disminuís any rere any, fins a arribar a vuitanta, una situació en la qual era realment difícil trobar animals joves i amb capacitat reproductora. Si el nombre d'ases catalans censats a principis del segle XX era d'uns 50.000 exemplars, entre les dècades dels seixanta i vuitanta no es va comptabilitzar cap naixement. Aquesta crítica situació va portar els veterinaris Esteve Bosch i Pere Comas a crear a finals dels vuitanta l'Associació per al Foment del Burro de la Raça Asinina Catalana (Afrac), que compta amb més de seixanta socis i ha aconseguit estabilitzar i dispersar la raça de burro català per tot Catalunya, i fins i tot per altres comunitats del territori espanyol, com Andalusia o Castella-la Manxa.