Loteria Nadal 2025
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Ordeig IRTA-CReSA
Incendi Hospitalet de Llobregat
Avatar
Guardiola
Pedri Barça
Joan Laporta

València

El País Valencià crea una comissió per negociar la venda o privatització de gran part del seu patrimoni públic

La Generalitat valenciana crea una comissió per negociar la venda o privatització de gran part del seu patrimoni públic. A més de l'aeroport de Castelló, hi ha la Ciutat de la Llum i la Ciutat de les Arts i les Ciències, entre altres propietats nascudes a l'ombra del boom immobiliari.

Redacció

12/01/2013 - 10.45 Actualitzat 30/11/2022 - 13.11

El govern d'Alberto Fabra ha creat una comissió que s'encarregarà de negociar la venda o privatització d'una gran part del patrimoni públic valencià, entre altres, l'aeroport de Castelló.

Remarcant que cal ser prudents i cautelosos, el govern valencià ha confirmat que es negocia amb un grup empresarial la venda de l'aeroport de Castelló. Però no per 200 milions, com va dir dimecres el seu promotor, Carlos Fabra, sinó per uns 90 milions. Només la construcció del que es coneix com a "aeroport sense avions" en va costar 150.

A més de l'aeroport de Castelló, hi ha altres actius que, segons el vicepresident valencià, José Ciscar, han despertat l'interès dels inversors. Es tracta de la Ciutat de la Llum, que Ciscar qualifica com a instal·lacions avantguardistes i pioneres en el món audiovisual. Els estudis cinematogràfics d'Alacant on es va rodar Astèrix als Jocs Olímpics sempre han sigut deficitaris. De fet, com que ara no hi ha rodatges, s'ofereix l'espai per a cursos de fitness o entrenament personal. O es lloga una limusina per passejar pels estudis. Es va edificar gairebé tot amb subvencions europees, que Brussel·les reclama per il·legals.

Dins del paquet de venda d'entitats públiques també hi ha la Universitat Internacional Valenciana i la societat que organitza la Fórmula 1. A més, es volen privatitzar gairebé tots els edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el complex dissenyat per Santiago Calatrava que, com altres propietats, va néixer a l'ombra del boom immobiliari.