El papa té a les seves mans que els homes casats puguin ser sacerdots

El papa Francesc clausurava amb una missa solemne aquest divendres al matí un sínode que ha fet una petita-gran revolució a l'Església catòlica.
A les seves mans queden les recomanacions del sínode de l'Amazònia –reunit durant tres setmanes al Vaticà– perquè s'ordenin sacerdots homes casats amb família i perquè les dones puguin ser diaques.

 

 

Aquesta és potser la primera victòria, de moment clara, del papa Francesc per sobre dels sectors més ultraconservadors de l'Església, els mateixos que aquesta setmana publicaven un vídeo robant en una església de Roma unes estatuetes amazòniques que consideren paganes i que representen la fertilitat i la natura. Les estatuetes, obsequiades al papa per indígenes, van ser tirades al riu Tíber. Dissabte, a la cloenda dels treballs del sínode, recuperades per la policia, ocupaven un lloc d'honor.

 

 

Aquests sectors més ultraconservadors no han dit l'última paraula i preparen una altra ofensiva per seguir titllant d'heretge el papa Francesc, que ja els ha advertit:

"Perquè no estimen ningú, creuen que estimen Déu."

Un papa que en una exhortació apostòlica, probablement al gener, hauria de confirmar la petició del sínode de consagrar laics casats com a sacerdots. Aquesta "revolució", prevista en principi per a les grans extensions de l'Amazònia, es podria fer extensible arreu del món, com van demanar dissabte els 169 bisbes que van votar.

Pel que fa a la possibilitat de permetre que les religioses poguessin fer de diaques, aquest punt respon a la petició majoritària de monges i seglars de tot el món que, basant-se en protestes i manifestacions, denuncien la desigualtat entre home i dona a l'Església.

Aquests dos punts suposarien un alleujament per a una Església en crisi de vocacions sacerdotals. També obriria una escletxa per abolir el celibat en un futur.  

Finalment, el sínode també va establir el concepte de "pecat ecològic" per als que malmetin la natura i erigeix l'Església en aliada de les poblacions indígenes per denunciar els atemptats que posen en perill la seva supervivència.