El pont ferroviari més antic de Catalunya, amenaçat per les riuades
Mai, en el que portem de segle, havia baixat tanta aigua. El temporal del 3 i 4 d'octubre va omplir de cap a cap el riu Besòs. A tocar de la desembocadura, el cabal va arribar a superar els 900 metres cúbics per segon, una xifra que no s'assolia des del 1994. L'aigua va arrossegar una gran quantitat de terra i canyes que van acabar taponant, pràcticament, el pas sota el pont. El nivell de l'aigua va quedar a poc menys de mig metre de sobreeixir i inundar els carrers més propers.
L'Agència Catalana de l'Aigua i Adif han desplegat equips sobre el terreny per reparar els danys, però, dues setmanes després, encara hi ha molta feina per fer. Els responsables de la infraestructura ferroviària esperaven haver-ho acabat aquesta setmana, però ara reconeixen que les tasques s'allargaran més del previst.
Un pont amenaçat
La història del pont és plena de contratemps. Es va construir el 1848, com a part de la primera línia ferroviària de tot l'Estat, la que unia Barcelona i Mataró. En aquell moment, els enginyers contractats per l'empresa, britànics, van portar aquí els materials que feien servir al seu país, com explica Joan Carles Salmerón, director de Terminus - Centre d'Estudis del Transport: "Tots els enginyers van venir amb una mentalitat molt britànica, i van construir aquest pont amb fusta, igual com ho feien a Anglaterra."
Va ser un error tan gran que, només dos anys després, una riuada el va destruir.
En efecte, el 1850, el pont va desaparèixer sota l'aigua del riu. La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró va encarregar el disseny del nou pont a Ildefons Cerdà, que va idear una construcció amb base de maons i pedres.
La nova estructura va rebre diverses reformes al llarg de les dècades, fins que les riuades del 1962 el van destrossar. El pont actual es va construir just després.
Solucions: elevar el pont o traslladar tota la línia
Després de tantes riuades al Besòs, el que aquí es coneix com a "besonades", els ajuntaments, agrupats al Consorci del Besòs, i les entitats ecologistes reclamen solucions a llarg termini perquè la infraestructura deixi d'estar en perill.
Francesc Alfambra, de l'Entesa per a un Gran Parc Litoral, proposa elevar el pont per deixar un pas més gran a l'aigua. Es tractaria d'una intervenció semblant a la que Adif està duent a terme ara mateix en un pont de Badalona, també de l'R1. Com a alternativa, reclama el trasllat de tota la línia a l'interior.
Alfambra recrimina els incompliments de les administracions: "El Pla Director d'Infraestructures ja preveia el desplaçament del ferrocarril cap a l'interior per alliberar el front litoral. Encara més, el Pla de Costes del 1986 també ho contemplava, però només es va aplicar al terme municipal de Barcelona."
Adif ha actualitzat l'estudi d'inundabilitat del pont, segons els nous mapes de perillositat de l'Agència Catalana de l'Aigua. Ara, tots dos organismes comencen a treballar en una solució de futur per a aquest pont, que en els pròxims mesos passarà a mans de la Generalitat dins del traspàs de la línia R1.