El president del Constitucional retreu al Suprem una interpretació de l'amnistia contrària a la llei

Cándido Conde-Pumpido considera que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets de Dolors Bassa en no aplicar-li l'amnistia, i que ho va fer utilitzant una interpretació manifestament contrària a l'esperit i finalitat de la Llei.

El president del Tribunal Constitucional ho afirma en la seva ponència sobre el recurs de l'exconsellera, a qui encara no s'ha aplicat l'amnistia. El text signat per Conde-Pumpido es debatrà al ple del Constitucional que començarà dimarts de la setmana vinent.

Consta de 65 pàgines i proposa anul·lar les resolucions del Suprem i ordenar a l'alt tribunal que en dicti una de nova en què declari amnistiat el delicte de malversació pel qual va ser condemnada l'exconsellera del govern de Carles Puigdemont.

El president del Constitucional destaca que la Llei d'amnistia compta amb una explicació raonable de motius en el preàmbul que sosté que la seva finalitat constitucional és "buscar una millora de la convivència i de la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques, per superar, com a objectiu d'interès general, les tensions socials i polítiques generades amb el denominat procés independentista a Catalunya".

D'aquesta manera, entén que el Suprem "no només ha incorregut en una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables, sinó que, a més, en apartar-se de la finalitat de la llei d'amnistia, no han mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i els fins que justifiquen la institució de l'amnistia".

Nou avanç cap a l'amnistia de Puigdemont

En el mateix ple que es debatrà aquest text, els magistrats tindran sobre la taula una altra ponència favorable a l'amnistia, la que el magistrat conservador José María Macías ha escrit sobre el recurs de l'exconseller Jordi Turull després que la majoria del tribunal li tombés una ponència que anava en sentit contrari i rebutjava els arguments de l'exconseller.

Un cop aprovades les dues sentències, serà el torn del Tribunal Suprem. Fonts del tribunal ja van explicar que actuaran amb celeritat i aplicaran l'amnistia a Puigdemont i a tots els condemnats i els exiliats del procés un cop el Constitucional hagi publicat les sentències.

Segons les mateixes fonts, si l'amnistia s'acaba aplicant tal com es preveu, el primer efecte serà l'aixecament de les ordres de detenció estatals que Llarena manté vigents contra l'expresident Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig. 

Després, ja en mans de la Sala Penal, quedarà l'aplicació efectiva de l'amnistia, que podria ser immediata si el Suprem considera que l'argumentació del Constitucional no deixa marge de dubte.

El Suprem, més enllà del que diu la llei

La ponència de Conde-Pumpido qüestiona l'argumentació jurídica del Suprem per no aplicar l'amnistia al delicte de malversació. Segons el Suprem, els responsables polítics es van enriquir indirectament perquè van evitar haver de pagar les despeses del procés independentista amb els seus propis diners, i van obtenir un benefici patrimonial en destinar recursos públics al referèndum de l'1 d'Octubre.

Conde-Pumpido, però, recorda que la llei d'amnistia estableix un concepte específic d'enriquiment, diferent del que s'utilitza per determinar si s'ha comès un delicte de malversació. Destaca que la finalitat del legislador era excloure de l'amnistia els casos de desviament de fons públics amb finalitats de corrupció personal, però no els recursos destinats a impulsar el procés independentista.

El president del Constitucional va més enllà i sosté que el Suprem justifica l'exclusió de determinats supòsits de malversació no pel que diu la norma, sinó pel que la sala entén que hauria d'haver dit. Amb aquesta manera de procedir, segons Pumpido, el Suprem va anar més enllà dels límits de la pretesa interpretació estricta de la llei.

Una contradicció "flagrant i insoluble"

La ponència també rebutja el segon argument del Suprem per denegar l'amnistia: la possibilitat que el procés independentista hagués afectat els interessos financers de la Unió Europea. El text assenyala que aquest raonament contradiu la mateixa sentència del Suprem del 2019, que descartava que els actes dels dirigents independentistes fossin idonis per aconseguir efectivament la independència.

En aquest sentit, Conde-Pumpido considera que el Suprem ha emès dos pronunciaments incompatibles sobre uns mateixos fets: primer va descartar que les actuacions dels dirigents independentistes poguessin aconseguir la independència i, posteriorment, va utilitzar el risc de secessió per justificar que la malversació quedés exclosa de l'amnistia. La contradicció és flagrant i insoluble, afirma el president del Constitucional.

A més, la ponència recorda que el passat 16 de juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va establir que una eventual disminució de les aportacions d'un estat membre derivada de la secessió d'una part del seu territori no constitueix, per si mateixa, una afectació dels interessos financers de la Unió.

Segons Conde-Pumpido, la interpretació del tribunal europeu és diametralment oposada a la del Suprem i, en conseqüència, el criteri de la sala penal no es pot considerar constitucionalment acceptable.

Per tot plegat, la ponència proposa estimar el recurs de Bassa, anul·lar les interlocutòries del Suprem de l'1 de juliol i el 30 de setembre del 2024 i ordenar a l'alt tribunal que dicti una nova resolució que declari amnistiat el delicte de malversació.