El primer petó a la boca es remunta a fa més de 21 milions d'anys

El petó és el símbol universal de l'amor i la connexió amb altres éssers humans. Però aquesta pràctica no és única de la nostra espècie: la majoria d'espècies de simis se'n fan i altres grans mamífers, com els ossos, també.

Un equip de científics britànics ha decidit estudiar l'origen dels petons, que encara és un misteri. El seu rol en el procés evolutiu també presenta incògnites, perquè no aporta beneficis reproductius o de supervivència obvis, i té un paper fortament simbòlic.

L'estudi ha rastrejat l'origen evolutiu dels petons i assegura que es remunta fins a 21 milions d'anys enrere. També apunta que es tracta d'una pràctica molt més estesa en el regne animal del que es pensava.

Les formigues, els albatros i els peixos també es morregen

Els investigadors van començar a recopilar informació d'altres espècies d'animals que també es feien petons, amb l'objectiu d'elaborar una mena d'"arbre genealògic" per determinar en quin punt de la història va començar a evolucionar.

Per comparar aquesta pràctica en diferents tipus d'animals, es va haver de determinar què es considerava un petó.

Els autors de l'estudi el van definir com un contacte no agressiu, dirigit, de boca a boca, "amb algun tipus de moviment de llavis o parts de la boca" i que no involucrés "transferència d'aliments".

Segons aquest criteri, els científics van identificar pràctiques que es podien considerar petons en espècies tan diverses com els llops, les formigues, gossets de les praderies, peixos, els ossos polars ("petons amb molta llengua", diu l'estudi) o fins i tot els albatros.

 

Els neandertals i els primers humans ja es feien petons

Els científics es van centrar en els primats, especialment en els simis, amb l'objectiu de seqüenciar l'origen dels petons humans. "Els humans, els ximpanzés i els bonobos, tots es fan petons", assegura l'estudi, fet pel qual es pot determinar, assegura, que el seu avantpassat comú més recent també ho feia.

També els neandertals, els parents humans més propers, es feien petons --i a vegades, fins i tot, amb nosaltres--. Això era, per tant, molt abans que s'extingissin fa més de 40.000 anys.

"Els humans i els neandertals compartien microbis bucals, a través de l'intercanvi de saliva i material genètic", exposa l'estudi, per suggerir "fortament" que hi havia intercanvi de petons entre les dues espècies.

La seva funció continua sent un misteri

Els petonejos prehistòrics es poden considerar la primera forma de cercar una connexió íntima, perquè l'acte requereix necessàriament vulnerabilitat i confiança envers l'altre.

Tot i que l'estudi se centra en quan i com es va desenvolupar l'acte de fer petons, no respon a la pregunta del perquè d'aquesta pràctica.

Entre algunes de les teories amb més acceptació hi ha la que suggereix que seria una mena de ritus de seducció dels nostres avantpassats simis, un ritual d'higiene o bé una manera de comprovar la salut i la compatibilitat de la parella.