Netanyahu guanyaria però l'oposició el superaria en escons, segons els sondejos a Israel

El partit del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, hauria guanyat les eleccions d'aquest dimarts amb 24 escons, segons els sondejos fets públics just quan s'han tancat els col·legis electorals.

Aquests sondejos, encarregats pels principals mitjans de comunicació del país, releguen a la segona posició el partit del seu rival, Gadi Eisenkot, amb 22 escons, però cap dels dos tindrà majoria al Parlament.

De fet, en els sondejos el bloc de partits que dona suport a Eisenkot arriba als 53 escons, mentre els partidaris de Netanyahu es queden en 50, tots dos lluny dels 61 de la majoria absoluta.

Segons aquestes projeccions, la clau de la governabilitat la tindrien els partits àrabo-israelians, que ocuparien els 17 escons restants, cosa que deixa un panorama polític molt enrevessat.

Participació històrica

En les eleccions hi ha hagut una participació altíssima: a les 8 del vespre, dues hores abans del tancament dels col·legis, ja ha votat el 74,3% del cens, la xifra més alta de participació a aquesta hora en unes eleccions des del 1988, fa gairebé 40 anys.

De tota manera, el ritme de votació ha estat encara més ràpid al llarg del matí i a primera hora de la tarda: a les 2 havia votat gairebé la meitat del cens, i a les 4 s'havia superat el 55%, xifres totes dues que no es veien a aquelles hores des de 15 anys abans, el 1973.

Davant d'aquesta participació, poc després de les dues el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha demanat al seu electorat que sortís a "votar immediatament", dient que són "la majoria" i que no poden "renunciar al país". 

Abans, els havia fet una "crida d'emergència" i després els ha demanat que votessin contra Ahmad Tibi, líder del partit palestí Ta'al, afirmant que, si no sortien "a votar ara, ell serà l'amo".

El Likud demana allargar la jornada electoral

És una mostra del nerviosisme de Netanyahu, a qui una alta participació pot perjudicar a l'hora de poder repetir la coalició del seu partit, el Likud, amb els minoritaris d'extrema dreta i ultraortodoxos.

Aquest partit fins i tot ha demanat a les autoritats electorals que s'endarrereixi l'horari de tancament dels col·legis electorals perquè tothom tingui temps d'anar a votar, a imitació del que ha passat al Brasil. 

La petició, però, no ha estat acceptada, amb l'argument que la participació massiva en les votacions "demostra el fort compromís" de l'electorat en "el procés democràtic" i, per tant, "no s'ha identificat cap necessitat d'ampliar l'horari de les eleccions."

Cal tenir en compte que a Israel no es prohibeix demanar el vot durant la jornada electoral, i per això els candidats han continuat fent campanya, Netanyahu principalment a través de les xarxes socials, on ha publicat una trentena de missatges al llarg del dia.

La minoria palestina denuncia traves per votar

Mentrestant, l'ONG Adalah ha denunciat retards en l'obertura de col·legis electorals i falta de paperetes en àrab en poblacions com Haifa, Natzaret o Seguev Shalom, amb molta població palestina.

Segons aquesta ONG, són endarreriments "deliberats" que tenen la intenció de "descoratjar els votants" palestins, i ha denunciat que hi ha "centenars de votants" que s'han hagut d'esperar hores per poder votar.

Els familiars de les víctimes del 7 d'octubre demanen canvi

Els col·legis electorals han obert a les 7 del matí, hora local, en les primeres eleccions legislatives des dels atacs del 7 d'octubre i després de dos anys de guerra a Gaza, que representen un autèntic plebiscit per al primer ministre, Benjamin Netanyahu, que porta gairebé 20 anys al poder.

Els més de 12.000 col·legis electorals han obert sense incidències per a més de 7 milions d'electors i tancaran a les 8 del vespre. Poc abans de votar, familiars de les víctimes de l'atac de Hamas el 7 d'octubre han fet un minut de silenci en una plaça de Tel-Aviv —coneguda ara com la "plaça dels Ostatges"— i han demanat als israelians que votessin per a un canvi.

El canvi podria ser Gadi Eisenkot, l'excap de l'exèrcit que es presenta com a principal rival per a Netanyahu, per posar fi al govern més a la dreta que ha tingut Israel des de la seva creació l'any 1948. 

Eisenkot, que va liderar les tropes israelianes a Gaza i més tard va dimitir per desmarcar-se de la deriva del govern, no suposaria cap canvi radical. Coincideix amb Netanyahu a la dreta, en quin ha de ser el rol d'Israel a la regió, en la importància de l'exèrcit i en la idea que no ha d'existir un estat palestí. En canvi, Eisenkot és partidari que una comissió investigui l'atac del 7 d'octubre del 2023, sobretot després de les últimes revelacions que Netanyahu en va ser alertat i no va fer res per evitar-ho.

El particular sistema electoral israelià genera una gran fragmentació política i les enquestes presenten un panorama obert, que no facilitarà que ni Netanyahu ni Eisenkot aconsegueixin prou suports per fer una coalició que domini el Parlament sense els partits àrabs. I tots dos candidats han deixat clar que no pactaran amb els àrabs. 

Segons les últimes enquestes de les tres principals cadenes de televisió, la coalició de Gadi Eisenkot obtindria entre 52 i 56 escons, davant dels 50 del bloc de Netanyahu. En tots dos casos, lluny de la majoria de 61, de manera que el suport dels partits àrabs al bloc opositor podria ser clau per a la seva investidura. 

Al voltant d'un 20% de la població d'Israel –d'un total de 10,3 milions– són "àrabs israelians", que, a diferència de la població palestina de Jerusalem Est ocupat, sí que poden votar, i suposen un 17 % de l'electorat. Si bé en eleccions passades van ser favorables al boicot, les últimes enquestes els atorguen entre 14 i 16 escons.

Cisjordània, assetjada pels colons

Els col·legis electorals també han obert als assentaments il·legals de la Cisjordània ocupada, on a primera hora colons israelians han calat foc a tres vehicles al poble d'Umm Safa, al nord-oest de Ramal·lah, malgrat que les forces de seguretat israeliana han encerclat Cisjordània. 

S'ha reforçat el setge sobre la regió de cara a la jornada electoral, a més de l'ofensiva recent sobre Hebron, on ja hi ha 4.969 persones de 780 famílies expulsades de casa pels militars israelians, segons l'últim recompte de l'Ajuntament. 

El trànsit a Ramal·lah està bloquejat i s'han tancat els accessos a la capital palestina i s'han establert punts de control a les rutes alternatives. Les forces israelianes han fet batudes, diverses detencions i interrogatoris, entre els quals a antics presoners, durant incursions a les localitats de Qabatiya, Jaba i Meithalun, al sud de la ciutat de Jenín, segons el Club de Presos.

67.000 israelians de l'estranger viatgen per votar

Una de les singularitats d'aquests comicis és que hi ha més de 67.000 israelians que han viatjat a Israel per votar, la majoria d'Europa i els Estats Units. Als israelians que viuen a l'estranger no se'ls permet votar a distància, i ha estat la iniciativa Fly&vote, de l'ONG nord-americana AID Coalition, la que ha facilitat el retorn de molts israelians per participar en els comicis.

Tot i això, el 15 d'octubre passat van votar els membres de les missions diplomàtiques a l'exterior i, des del dia 21, els soldats en actiu de l'exèrcit. 

Dean Livne, portaveu de la Comissió Electoral Central d'Israel, ha alertat que, "al llarg del dia, és possible que circulin per internet rumors, desinformació o informes enganyosos", i ha instat els ciutadans "a verificar la font i el context de qualsevol notícia, imatge o vídeo abans de compartir-los, i a confiar únicament en la informació publicada per les autoritats oficials".