Eleccions a Escòcia amb el no de Londres a un referèndum: qui guanyarà el pols?

Escòcia farà eleccions el 6 de maig. El nou govern escocès, si és independentista, vol celebrar un altre referèndum d'independència. Tot i que la consulta que es va fer el 2014 era per a tota una generació, el Brexit, amb el vot massiu dels escocesos a favor de quedar-se a la Unió Europea, ho va canviar tot. Boris Johnson ha respost la proposta negant-se a transferir la competència per convocar la consulta. Ningú sembla disposat a claudicar i la pilota passarà als tribunals. La batalla judicial es preveu crua i virulenta.

El Brexit i el referèndum

Quan el 2014 el no va guanyar folgadament el referèndum per la independència d'Escòcia, es va dir que l'afer es tancava per a una generació.

Ara bé, Robert Liñeira, politòleg i professor a la universitat de Glasgow, assegura: "Això era així si no és que hi havia un canvi substancial en la posició constitucional d'Escòcia i es parlava exactament del Brexit."

El Brexit ha fet canviar el perfil del votant que dona suport a la independència, explica Liñeira al podcast "Mapamundi": "Si el 2014 els joves no n'eren gaire partidaris, ara sí que ho són."

Mala gestió territorial dels conservadors britànics

A banda del Brexit, un segon factor són les diferències territorials, assegura Daniel Cetrà, politòleg i investigador del Centre on Constitucional Change, a Edimburg.

"No hi hagut prou consciència des de Westminster de la gravetat dels greuges que s'estaven creant a nivell territorial per un estat plurinacional complex com és el Regne Unit."

Escòcia s'ha vist fora de la Unió Europea en contra de la seva voluntat; s'ha exclòs la veu dels parlaments de les nacions sense estat, un greuge que també afecta el sentiment pro irlandès a Irlanda del Nord i el laborisme gal·lès.

Pel professor Liñeira, l'estratègia del partit conservador ha estat "una barreja de la manca de prioritats sobre qüestions territorials i nacionals, i de la ignorància de la situació política més enllà d'Anglaterra".

Divisions en l'independentisme

El Brexit i l'erràtica gestió de la pandèmia de Boris Johnson van ajudar l'SNP, el Partit Nacional Escocès, a millorar les expectatives electorals. A la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, se l'ha vist com una líder més prudent i organitzada.

Les enquestes per a les eleccions del 6 de maig li donen un avantatge molt clar, però, per la complexitat del sistema electoral, caldrà veure en quina majoria es tradueix aquest avantatge en el Parlament de Holyrood.

Hi ha un altre element a tenir en compte i és la irrupció del partit Alba, liderat per Alex Salmond, una irrupció que divideix el vot independentista i que fragmentaria la seva força.

A banda de la rivalitat entre Salmond i Sturgeon, excompanys de partit, hi ha diferències evidents entre les dues formacions, com apunta el politòleg Daniel Cetrà:

"La nova formació d'Alex Salmond té una agenda exprés per assolir la independència, amb un nacionalisme més romàntic, que invoca alguns símbols històrics del nacionalisme cultural escocès."

Londres no autoritzarà un referèndum

El 2012 es van transferir temporalment a Escòcia els poders per convocar el referèndum en l'anomenat acord d'Edimburg.

L'SNP vol repetir-ho però el govern britànic té clar que dirà que no. El Partit Nacional Escocès té un pla B, com apunta Daniel Cetrà:

"Si hi ha majoria independentista al parlament escocès, l'SNP presentarà una llei de referèndum d'independència que inevitablement acabarà al Tribunal Suprem. Llavors caldrà veure què passarà."

Hi ha una part de l'SNP que diu que si el Suprem no els dona la raó serà el cop definitiu a la unió, ja que "de facto" dirà que Escòcia no té dret a l'autodeterminació, una cosa que fins i tot Margaret Thatcher en el seu moment va defensar.

El disseny constitucional britànic és diferent de l'espanyol

A Escòcia no hi ha un dret però tampoc hi ha un impediment explícit a la secessió, segons explica el politòleg Robert Liñeira.

"La constitució britànica, a diferència de l'espanyola, no està codificada, és a dir, no hi ha un llibret que digui això i només això és la constitució. És molt flexible i es pot canviar amb molta facilitat."

La naturalesa de la unió és el resultat d'un tractat que va unificar els parlaments d'Escòcia i Anglaterra el segle XVIII. Hi ha marge de discussió sobre fins a quin punt Escòcia pot organitzar un referèndum unilateral.