
El rellotge més precís del món: trigaria 260.000 milions d'anys a perdre un segon
Redacció
Un equip d'investigadors de la Universitat Nacional de Singapur ha presentat el que s'ha convertit en "el rellotge més precís del món". Es tracta d'un aparell creat amb àtoms de luteci, un metall de les considerades terres rares, molt utilitzades en noves tecnologies i difícils d'obtenir.
Els físics que han desenvolupat el projecte han explicat que aquest rellotge —que seria el primer fet amb aquest material— trigaria més de 260.000 milions d'anys a endarrerir-se o avançar-se un segon. Així doncs, multiplica per quatre la precisió del rellotge més acurat que s'havia construït fins ara, que es basava en ions de calci.
L'assoliment s'ha publicat a la revista Nature i és el resultat de més de 10 anys de feina. Els científics tenen "ganes de veure el que portarà el futur", ha dit Murray Barrett, el físic que ha dirigit l'equip. De fet, els investigadors ja han concretat l'evolució que veuen a aquest invent. Diuen que és prou robust per poder miniaturitzar-lo i, finalment, treure'l del laboratori.
A més, asseguren que el luteci és molt menys sensible als canvis de temperatura i als camps magnètics —dos factors que afecten la precisió dels rellotges— que àtoms d'altres elements de les terres rares com de l'iterbi i l'estronci, que s'utilitzen per fer rellotges atòmics com aquest.
Com funciona aquest rellotge ultraprecís?
"El rellotge més precís del món" és, en efecte, un dispositiu atòmic òptic. És a dir, un rellotge capaç de mesurar el temps a partir de la freqüència de la llum, en comptes de fer-ho a partir de microones com fan els rellotges atòmics convencionals.
En concret, els rellotges òptics utilitzen un làser per il·luminar els àtoms i comptar les oscil·lacions que fa la llum en l'intercanvi d'electrons. Aquesta freqüència detectada és l'equivalent al "tic-tac" tradicional i serveix al dispositiu per mesurar el temps.
Perquè l'àtom proporcioni una referència estable, els investigadors observen contínuament com respon i ajusten el làser perquè la llum mantingui la freqüència exacta.
Els rellotges de precisió s'utilitzen en molts àmbits científics i tecnològics. Per exemple, en la navegació per satèl·lit i en la recerca de matèria fosca a l'univers.