Loteria Nadal 2025
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Ordeig IRTA-CReSA
Incendi Hospitalet de Llobregat
Barça Baskonia
Punter Pascual
Joan Laporta

Coronem el xató

"Joc de cartes" descobreix el restaurant amb el millor xató de Sitges i Vilanova i la Geltrú

Hi ha plats que generen veritables lluites territorials i el xató n'és un. On el fan millor, a Sitges o a Vilanova i la Geltrú?

15/09/2020 - 12.40 Actualitzat 17/09/2020 - 16.34

El Marc Ribas s'ha proposat esbrinar quin és el restaurant amb el millor xató de Sitges i Vilanova i la Geltrú en aquest capítol del "Joc de cartes", en què quatre restaurants competiran per coronar-se. De fet, aquest serà un punt decisiu en la competició. Tant és així que en aquest programa el xató és una categoria extra, que també s'haurà de valorar i puntuar.

El primer restaurant que ensenya aquest tradicional plat és el Costa Dorada, de Sitges. Allà el Marc en coneix el xef i propietari, Joan Vidal, que presumeix de tenir el local amb les millors vistes de Sitges. S'ha d'enfrontar, per això, amb la bona fama d'El Beso Sitges, on Judith Masoni li planta cara amb el seu xató. A la banda de Vilanova i la Geltrú hi ha dos restauradors amb molt caràcter: Anna Soler, de La Pasifae, obsessionada amb la qualitat dels productes, i Jordi Salvador, de La Polla Xica, un local que sorprèn més enllà del seu controvertit nom.

Qui servirà el xató més bo?


I per si no en teniu prou, busquem el millor restaurant en una fonda del Berguedà

"Joc de cartes" buscar el millor restaurant de fonda rural per fer-hi un bon àpat i estirar el cap de setmana.

El primer restaurant que visiten és Cal Batista, un establiment capitanejat per Dani Pardo, que ha canviat els plats de discjòquei pels plats de menjar. Després van a l'Hostal Pedraforca, on Clàudia Matamala, un pur nervi, ensenya que per funcionar bé cal ser a tot arreu. Coneixen l'Hotel Jou de la mà de Jairo Acebillo, un restaurador que assegura que jugant al Risk no té rival. I, finalment, Josep Orriols mostra que la tradició és un valor afegit en qualsevol negoci.

I tot, esclar, supervisat i amenitzat per Marc Ribas.