El risc de pobresa torna a créixer a Catalunya, després de quatre anys a la baixa

El risc de pobresa o exclusió social torna a créixer, després d'anys a la baixa, i se situa en un 24,8%. Això vol dir que un de cada quatre catalans viuen en risc de pobresa, amb una privació material i social severa o amb baixa intensitat en el treball.

Aquest increment s'explica, en bona part, per l'augment de la taxa de risc de pobresa, que ha pujat un punt i mig. L'any passat, el llindar salarial per determinar si una llar està en risc de pobresa va pujar fins als 13.860 euros l'any, un barem que per a una família amb dos adults i dos fills és de 29.100 euros. I el nombre de llars amb ingressos per sota d'aquests llindars és el que ha augmentat.

La situació empitjora per primera vegada des de la pandèmia i després de quatre anys de tendència positiva pel que fa a la reducció de pobresa.

La situació és especialment preocupant en el cas dels infants i adolescents, i és que el 36,1% dels menors de 16 anys viuen en situació de risc de pobresa o exclusió social. La taxa també creix entre el col·lectiu de més de 65 anys. 

Pel que fa a la nacionalitat, entre la població estrangera el risc de pobresa o exclusió arriba pràcticament a la meitat i triplica el de la població autòctona. El risc també és molt més alt entre les famílies amb fills. 

Les dades surten de l'Enquesta de condicions de vida de l'Idescat, un estudi anual que presenta informació sobre la distribució de la renda, les condicions de vida i l'exclusió social.

Problemes per arribar a final de mes

Gairebé la meitat dels enquestats asseguren que tenen dificultats per arribar a final de mes.

Concretament, un 43,3% dels catalans han de fer mans i mànigues per assumir totes les despeses al llarg del mes. A més, un 10% assegura que ho fa amb moltes dificultats.

Aquesta estadística millora lleugerament respecte de l'any passat i ara són més els ciutadans que arriben a final de mes amb facilitat o molta facilitat.

Un de cada tres no pot fer front a despeses imprevistes

L'enquesta de condicions també ha preguntat sobre la capacitat de les llars per fer-se càrrec de diverses despeses.

El 35,5% admeten que no tenen marge per fer-se càrrec de despeses imprevistes; una xifra que repunta tres dècimes des de l'any passat.

Milloren, en canvi, la resta d'indicadors en aquest apartat. Un 16,8% dels ciutadans no es poden permetre mantenir l'habitatge a la temperatura adequada, un 29,4% no es poden pagar unes vacances de, com a mínim, una setmana l'any, i un 14,2% admet retards en pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal.

Uns resultats que no són positius

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, reconeix que els resultats de l'enquesta no són positius. "És una enquesta amb llums i ombres", ha dit.

Segons la consellera, la renda mitjana augmenta, i això indica que l'economia i els salaris estan creixent, però, per altra banda, els salaris i les rendes més baixes no creixen al ritme que ho fa l'economia, i això fa pujar la taxa de pobresa.

Martínez Bravo s'ha mostrat preocupada, sobretot, per la pobresa infantil. "Les ajudes no aconsegueixen reduir la taxa de pobresa infantil com voldríem" ha assegurat, i ha apostat per fer que el "complement de la infància de l'ingrés mínim vital arribi a moltes més llars".

Des de la Taula del Tercer Sector, el president de l'entitat, Xavier Trabado, ha alertat que, tot i tenir més recursos, l'increment de la vida fa difícil arribar a final de mes, i reclama pressupostos més socials. 

Aquesta taula, que aplega les entitats del sector social, demana "que s'actualitzin les prestacions econòmiques d'acord amb el creixement del cost de la vida" i que s'implanti una prestació universal per fill a càrrec, "que és el que tenen tots els estats europeus que es plantegen lluitar de forma seriosa contra la pobresa infantil", ha dit Trabado.

Save the Children també reclama que els pressupostos tinguin més en compte la infància i s'acceleri el desplegament de l'estratègia contra la pobresa infantil.