"El sexe no és com al porno" i altres tòpics sobre plaer i succionadors a "Afers interiors"

El sofà de la consulta sexoafectiva de la Beti Badia torna a escalfar-se amb un nou capítol que sacseja ideals preconcebuts.  

L'encarregat de posar-los en dubte és l'actor Marc Soler, que arriba a "Afers interiors" per parlar de plaer real, de succionadors i de com el porno ha condicionat i distorsionat la visió que tenim del sexe. 

 

Desaprendre per trobar el plaer real 

L'episodi arrenca amb un plat fort: la idea del porno com a eina educativa. L'actor recorda que un col·lega li va recomanar veure'n perquè va aprendre molt, però per Soler el porno "és una cosa estructural que hem consumit i és fatal". 

"T'adones que el sexe de veritat no és això." 

Quan el primer contacte amb la sexualitat passa per vídeos idealitzats, exagerats i desconnectats del plaer real, el resultat és una idea completament esbiaixada del sexe. El porno no és educació sexual, perquè sovint transmet missatges problemàtics com la cosificació o la falta de comunicació.  

La sexòloga adverteix que el problema està justament en "com es fa, com es consumeix i que sigui el referent d'educació sexual per a la gent jove". Per això, és important desaprendre el que creiem saber sobre intimitat a través d'aquesta indústria i deixar d'idealitzar-la perquè, com diu Beti Badia, al llit no tot és com es mostra al porno. 

"Quan l'únic referent és el porno, et perds tot el que fa que el sexe sigui interessant: les situacions maldestres que fan riure, el plaer compartit, la comunicació, la connexió i el consentiment." 

 

"L'orgasme no ho és tot" 

Un dels grans temes que s'hi tracten és l'orgasme com a objectiu final. És tal l'obsessió, que algunes persones ho converteixen en una mena de competició, com una de les consultes: "Tenim un joc de comptar orgasmes, qui els provoca, guanya punts." Però la sexòloga destaca que aquest joc parteix de la base d'entendre l'orgasme com el més important, i no és així.  

"Com més et capfiques a arribar a l'orgasme, menys hi arribaràs."

Aquesta fixació pot convertir la intimitat en una gimcana frustrant. "Si tota l'estona pensem ‘hi vull arribar, hi vull arribar', no hi arribarem mai, i ens perdem tota la part més interessant, que potser és tocar-nos", diu Marc Soler. Quan ens traiem de sobre les expectatives imposades i ens comuniquem, apareix l'espai per gaudir de debò. 

És necessari canviar el focus que tenim sobre el sexe: més explorar i menys rendir comptes. Saber què vol l'altra persona i poder expressar-ho sense por és clau, perquè el plaer no sempre és explosiu i espontani. És important parlar de desig, ritmes i límits, i també jugar. 

La Beti proposa el mapa del plaer, on cadascú identifica les zones erògenes del cos, les que més li agraden, i ho marca amb colors, com si fos un semàfor: "en verd les zones que em donen plaer; en vermell, les que no; i en taronja, les que m'encanten". 

 

Els succionadors i les joguines sexuals: aliats o enemics? 

Entre consultes i anècdotes pròpies, l'episodi també indaga en temes dels quals no es parla prou, com quan arriba un succionador a la parella. Què passa? Com el percebem? Com una amenaça o com un a més a més?  

L'actor reconeix que, en moltes ocasions, els homes reben la presència d'una joguina com una ferida a l'ego, com un "no soc suficient", "no en té prou amb mi" o "no estic a l'altura". Aquesta inseguretat és habitual, però Beti Badia desmunta aquesta idea. No substitueix a ningú, sinó que obre portes i amplia opcions. I, sobretot, ajuda a conèixer millor el propi cos i descobrir noves zones de plaer. 

"De fet, a més de poder incorporar-ho a relacions, el succionador fa que la libido augmenti i tinguis més desig." 

"Per defecte, a les ties ens han ensenyat que el plaer el tenim a través de la penetració, però el foc del plaer està en el clítoris i no en la vagina", remarca la Beti. El clítoris ha estat el gran oblidat i joguines com el succionador han ajudat a posar-lo al centre.