El Siurana: un riu que fa aigües
El Priorat i el Baix Camp són dues comarques veïnes amb uns vincles profunds i on Reus és la ciutat de referència dels prioratins. En les últimes dècades, però, si alguna cosa transcendeix de la relació entre aquestes dues comarques és l'enfrontament. El motiu: l'aigua i, més concretament, la del riu Siurana.
Una guerra per l'aigua que omple titulars des de fa més de deu anys, però que té uns orígens gairebé centenaris i una gestió que ha anat tensant tant la relació fins a convertir-la en una confrontació judicial, social, política, econòmica i ecològica.
El Siurana: un riu desviat
El Siurana és el riu més important del Priorat, malgrat néixer al Baix Camp i desembocar al riu Ebre, a la Ribera d'Ebre. Pràcticament tots els seus seixanta quilòmetres transcorren pel Priorat, on s'alimenta de barrancs i de l'altre gran riu de la comarca: el Montsant.
És típicament mediterrani, de manera que té un cabal irregular, marcat per les grans avingudes i també pels llargs estiatges. Però fa anys que el riu no es comporta de forma natural.
Hi ha dues infraestructures que condicionen el cabal des de la seva capçalera: el pantà de Siurana i l'assut de derivació de la Comunitat de Regants de Riudecanyes. Dos obstacles situats al tram alt del riu que el fan renéixer dues vegades, de forma artificial i controlada. Una capçalera i dues aigües: una mínima part es queda al riu i la resta marxa cap a la comarca veïna.
A poc més de quatre quilòmetres del seu naixement, el riu queda retingut al pantà de Siurana, una reserva d'aigua que no abasteix el Priorat, perquè té com a únic beneficiari legal la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.
En aquest embassament es poden arribar a acumular fins a 12.000 milions de litres (12,2 hectòmetres) i actualment té l'obligació d'alliberar-ne entre 28 i 48 cada segon, depenent de l'època de l'any.
Aquest cabal ambiental es va incrementant amb les aportacions de barrancs fins que, just després de rebre l'aigua del riu Arbolí, a uns 4 quilòmetres de l'embassament, es torna a desviar del seu curs natural a l'assut de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, a tocar del Molí dels Aubins, al mateix terme de Cornudella de Montsant.
Aquí, gairebé tot el cabal marxa cap al pantà de Riudecanyes, amb l'excepció del volum d'entre 39 i 67 litres per segon fixat com a cabal ambiental per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) el 2023.
La Comunitat de Regants té dret a derivar un màxim de 4.000 litres per segon de forma permanent, tot i que, poques vegades el riu va tan ple per arribar a la capacitat màxima de transvasament.
El transvasament que s'inicia a l'assut fa que l'aigua canviï de conca fluvial i passi de la de l'Ebre –on pertany el riu Siurana– a una de les internes del país. Un transvasament entre conques hidrogràfiques diferents que, des de l'aparició de la Directiva Marc Europea de l'Aigua, l'any 2000, està estrictament regulat. Una normativa que no existia el 1949, quan va entrar en funcionament aquesta infraestructura de derivació. Tampoc vint anys abans, moment en què la Comunitat de Regants de Riudecanyes havia aconseguit els drets sobre l'aigua del riu Siurana.
L'assut es va convertir en la primera pota de l'anomenat Sistema Siurana-Riudecanyes, un somni fet realitat per abastir part de l'assedegada comarca del Baix Camp i, especialment, la seva capital, Reus.
Set, desequilibri i drets
La concessió sobre l'aigua del riu Siurana ve del 1930 i s'amplia amb els termes actuals el 1935. En aquells moments de crisi econòmica mundial, Reus i el Baix Camp intenten conservar el punt fort de l'agricultura amb una aposta decidida per l'avellana que va omplir el buit de la vinya després de la fil·loxera i incorpora un modern sistema de regadiu.
Les dues comarques també busquen mantenir el teixit industrial i abastir una població que augmentava any rere any i ja superava els 60.000 habitants; la meitat, a la ciutat de Reus.
L'aigua era fonamental, però també un maldecap. El pantà de Riudecanyes, en servei des del 1918, havia de ser part de la solució, però no s'acabava d'omplir mai, ja que la conca de la riera de Riudecanyes era massa petita (30 km²).
És llavors quan veuen la possibilitat de fer-hi entrar l'aigua del riu Siurana i aconsegueixen el permís per fer-ho. La concessió original indica que és una aigua destinada al reg de 3.802 hectàrees agrícoles i a l'abastament de la ciutat de Reus. Podien agafar fins a 4.000 litres per segon, sempre que en deixessin 200 al riu per als "usuaris inferiors".
Quan el 1949 comença a arribar l'aigua des del Priorat, la deficitària situació del pantà de Riudecanyes es va capgirar, i va passar de no tenir prou aigua a tenir-ne massa, com explica Miquel Àngel Prats, gerent de la Comunitat de Regants de Riudecanyes.
De seguida es va veure que teníem massa conca per a un pantà tan petit i el 1950 la comunitat ja vam demanar fer el projecte de l'embassament de Siurana."
El pantà de Riudecanyes tenia aleshores una capacitat de 3,4 hectòmetres i es va veure desbordat per l'arribada de l'aigua del riu Siurana. A més a més, sovint, no podien fer-la servir per al reg d'estiu, perquè el riu acostumava a estar sec a causa de l'estiatge.
En definitiva, no podien aprofitar tota l'aigua de la concessió i la solució va tornar a ser mirar cap al Priorat: construirien un embassament tres vegades més gran que Riudecanyes i farien una connexió, aprofitant la infraestructura de l'assut, i així no caldria dependre de l'irregular cabal del riu Siurana.
Aquest sistema obligarà a augmentar el pantà de Riudecanyes als anys noranta fins als 5,3 hectòmetres actuals.
El pantà del Siurana, la gran reserva d'aigua del Baix Camp al Priorat
L'obra de l'embassament de Siurana, situat a Cornudella de Montsant, la promou i finança la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i una desena de municipis del Baix Camp: Riudecanyes, Cambrils, Riudoms, Botarell, Maspujols, Castellvell, Reus, Vila-seca, Salou, Constantí i la Selva del Camp).
Però l'empenta econòmica de l'Ajuntament de Reus serà imprescindible per acabar la construcció, i això li donarà dret a un 32% de l'aigua del Sistema Siurana-Riudecanyes.
En aquell moment, cap dels pobles del Priorat van voler participar en el finançament de l'embassament i molts s'hi van oposar, de manera que es van quedar sense cap dret sobre l'aigua embassada. El 1972 el pantà del Priorat va entrar en funcionament i el 1973 es va inaugurar oficialment.
Topograpo: aigua per a quatre pobles, sequera per al riu
Fins a principis del segle XXI, els 200 litres per segon que quedaven al riu Siurana permetien que els pobles del Priorat afectats pel pantà de Siurana i el transvasament poguessin continuar aprofitant l'aigua i que el riu mantingués la seva dinàmica ecològica. Però el 2001 tot va canviar.
Al Priorat, els pobles situats just després que el riu perdi gran part del seu cabal, es van mancomunar en l'anomenat Topograpo, de manera que Torroja del Priorat, Gratallops, Poboleda i també Porrera van signar un protocol el 2001 que els dona dret a fer servir l'aigua de l'embassament de Siurana. Com a contrapartida, se signa una reducció dràstica de l'aigua que ha de quedar al riu: passen dels 200 litres per segon als 20. L'acord va marcar un punt d'inflexió en la relació que el Priorat tenia amb el riu Siurana. Durant més de dues dècades, els vint litres per segon van anar deteriorant el riu en el seu tram alt i malmetent tot el sistema fluvial. Els pous i aqüífers s'assequen i els prioratins ja no poden gaudir de reserves per al reg o abastament, ni tampoc d'alguns dels gorgs i tolls més emblemàtics.
Els quatre pobles del Topograpo són també l'epicentre de la revolució vitivinícola que als anys noranta serà el motor del canvi al Priorat.
El Priorat, de la subsistència i el despoblament a la reinvenció
El Priorat tenia més de 27.000 habitants a finals del segle XIX, pràcticament els mateixos que la ciutat de Reus, que en tenia 26.681 el 1887, segons dades de l'Idescat. Unes dades demogràfiques ben diferents de les actuals: 114.000 habitants a Reus i 9.400 a tota la comarca del Priorat.
L'arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX, marca l'inici d'un despoblament cronificat per l'aïllament i la manca d'oportunitats, però a partir dels anys noranta aquesta tendència comença a canviar.
La població s'estabilitza en unes 9.000 persones, gràcies a l'aposta vitivinícola, un model productiu que necessita reg de suport per garantir els períodes de sequera, però sobretot, aigua per a una indústria del vi que domina pràcticament tot el creixement econòmic de la comarca.
En els últims anys, les dues denominacions d'origen, DO Montsant i DOQ Priorat, s'han situat entre els millors del món i han aconseguit articular una proposta d'enoturisme i paisatge que ha tornat a posar el Priorat al mapa.
El riu Siurana: d'una font d'abastament a un ecosistema protegit
Enmig dels canvis demogràfics, econòmics i polítics ocorreguts des de l'inici del transvasament, encara n'hi ha un que marcarà el moviment social en contra del transvasament i que transcendeix les comarques implicades. Es tracta del moviment ecologista –inexistent fa cent anys– que lluita per assegurar un bon cabal ecològic.
El grup ecologista Gepec i la Plataforma Riu Siurana Viu fa anys que denuncien la degradació de l'ecosistema i la pèrdua de biodiversitat. Uns arguments que prenen força a partir del 2006 quan s'inclou la conca del Siurana dins la xarxa Natura 2000, una reserva ecològica europea que té com a gran objectiu garantir la conservació d'ecosistemes amenaçats.
Des de llavors, s'han multiplicat les seves accions de protesta i de custòdia del riu. Justament, les accions dels anys 2017 i 2018 a l'assut de derivació s'ha convertit en un dels paradigmes de l'enfrontament per l'aigua. Els manifestants van taponar amb fustes la sortida de l'assut i la Comunitat de Regants de Riudecanyes va denunciar els fets. El cas està judicialitzat i es demanen fins a quatre anys de presó per als dos ecologistes denunciats.
Mateixa aigua, diferents necessitats i drets centenaris
La lluita ecologista per tornar l'aigua al riu conflueix amb la dels prioratins per mantenir el seu teixit productiu i social.
El Consell Comarcal del Priorat ha capitanejat una croada legal per mirar de revertir la concessió esgrimint un canvi dràstic de les circumstàncies i necessitats, però tots els intents han estat desestimats dins la justícia espanyola, de manera que només els queda explorar la via europea.
L'argument per mantenir l'statu quo actual és la vigència de la concessió de 1930-1935.
Segons la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, organisme al qual pertany el riu Siurana, només hi ha quatre supòsits per cancel·lar un dret com aquest:
La finalització del termini: any 2061.
El dret sobre les aigües del Siurana va ser concedit a perpetuïtat per la dictadura franquista, però amb l'aparició de la llei d'aigües que va entrar en vigor l'any 1986 es canviava substancialment el dret a explotació i es limitava a un màxim de 75 anys.
La renúncia per part del beneficiari.
L'incompliment de les condicions inherents a la concessió.
Un pacte d'indemnització amb el beneficiari per rebutjar el dret.
El punt 3 d'aquests supòsits és el que avui dia posen en qüestió tant els actors polítics i econòmics del Priorat com part dels ecologistes.
Consideren que les necessitats de reg agrícola al Baix Camp han disminuït considerablement i que la manca d'aigua històrica a la ciutat de Reus i el Baix Camp s'ha anat superant a mesura que els municipis s'anaven connectant al minitransvasament de l'Ebre, a partir dels anys vuitanta.
Per la seva banda, el Priorat no té alternatives als recursos hídrics, de manera que quan arriben les sequeres, les persones i els conreus es queden sense aigua.
Usos de l'aigua del pantà de Riudecanyes: menys pagesos, mateixa aigua
La concessió inscrita a la CHE diu que l'aigua és per al reg de 3.802 hectàrees i abastament de la ciutat de Reus. Això es tradueix en el fet que la major part de l'aigua, un 67%, s'utilitzaria per a usos agrícoles.
"El problema és que de pagesos professionals en queden molt pocs... Dels 2.700 o 2.800 que formen la Comunitat de Regants, no crec que arribem a 50 o 60 professionals", admet Miquel Àngel Prats, gerent de la Comunitat de Regants de Riudecanyes.
Un argument que fa temps que esgrimeixen des dels moviments ecologistes i el Priorat per demostrar un dels quatre supòsits que permetrien extingir la concessió: "l'incompliment de les condicions inherents a la concessió".
"N'hi ha molts que tenen el tros del padrí que ja no són pagesos, que tenen piscina. Després hi ha les urbanitzacions, etcètera", denuncia Andreu Escolà, membre del grup ecologista GEPEC.
Segons dades proporcionades pel departament d'agricultura, estimen que la comunitat de regants de Riudecanyes ha perdut més de 1.000 hectàrees de conreus professionals, la majoria d'avellaners.
Els pagesos de dalt i baix
L'última sequera (2022-2024) ha marcat un punt d'inflexió entre els pagesos del Baix Camp i el Priorat. Uns i altres han patit la manca d'aigua, ja que ni el riu ni cap dels dos pantans n'han tingut.
Mentre al Priorat morien vinyes centenàries i es reduïa la producció agrícola a gairebé la meitat, al Baix Camp vivien una situació similar: avellaners morts i finques abandonades per la manca d'aigua.
Les catastròfiques conseqüències d'aquesta sequera han fet que els agricultors de les dues comarques reclamin una solució conjunta i urgent. Els pagesos del Priorat reclamen poder fer servir l'aigua del pantà de Siurana i donar un cabal ecològic al riu que permeti recarregar aqüífers i pous.
Els del Baix Camp, volen tenir la garantia de l'aigua i després de dos anys sense poder regar per culpa de la sequera, creuen que la solució ja no és l'aigua del pantà de Siurana, sinó la reutilització de les aigües de la depuradora de Reus.
L'Edar Reus, una solució per garantir l'aigua de reg
La depuradora de Reus materialitza les esperances per assegurar el reg de molts pagesos del Baix Camp. El projecte per tractar les seves aigües fa anys que està sobre la taula de l'Agència Catalana de l'Aigua amb l'objectiu que entri en funcionament entre 2028 i 2029.
Es tractaria d'aprofitar l'aigua que la depuradora aboca permanentment al medi, uns 300 litres per segon. "La problemàtica són els avellaners i la salinitat i amb això estem treballant", explica Concha Zorrilla, directora general de Transició Hídrica entre el 2024 i el 2025.
Martí Macias, d'Unió de Pagesos, demana més celeritat i temen noves pròrrogues en la seva posada en funcionament.
Si volem agricultura al territori i tenir producte de proximitat, hem d'anar cap a la reutilització: és l'única manera de poder garantir l'aigua.
Una sequera, dues realitats
Quan arriben els períodes de sequera, l'esquerda entre el Priorat i el Baix Camp s'accentua.
Mentre que el Priorat viu restriccions de subministrament, la ciutat de Reus no ha hagut de tancar l'aixeta en cap moment, perquè té tres fonts d'abastament, que, segons dades del mateix Ajuntament de Reus, s'utilitzen de la següent manera: 10-12% de pous i minats; 20% és aigua del pantà de Riudecanyes i entre un 60 i 65% prové del minitransvasament de l'Ebre del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Per la seva banda, el Priorat, només pot garantir l'aigua de la població amb recursos propis i el riu Siurana n'és un dels principals, de manera que la sequera obliga a aplicar restriccions que condicionen l'activitat econòmica i la vida de les persones.
És llavors quan el debat es fa més agre, la fuita d'aigua cap a Riudecanyes es posa al centre i s'apunta l'Ajuntament de Reus com un actor principal, capaç de canviar una realitat quasi centenària.
Reus té dret a un terç de l'aigua de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, una aigua que és sensiblement més barata que la de l'Ebre i a la qual no volen renunciar, tal com sosté Daniel Rubio, el responsable d'Aigües de Reus.
Taula del Siurana, una nova oportunitat per al consens
La Taula del Siurana (2018-2021) va ser un intent d'acostar les posicions d'uns i altres respecte a l'aigua i l'ecosistema del riu Siurana. Va acabar abruptament i sense consens i un dels principals punts de desacord van ser els cabals ambientals.
Finalment, va haver de ser la mateixa CHE (última responsable a la conca del Siurana) qui fixés els cabals ecològics que actualment surten del pantà de Siurana (entre 28 i 48 litres per segon) i de l'assut de derivació (entre 39 i 67 l/s).
L'any 2025, la Generalitat va anunciar la represa d'aquest espai de debat, on s'intentarà tornar a asseure totes les parts implicades i assolir uns acords que, ara per ara, semblen una quimera. El Priorat qualifica la situació "d'espoli de l'aigua" i demana revisar les necessitats reals d'uns i altres per plantejar una distribució actualitzada de l'aigua.
La Comunitat de Riudecanyes defensa la concessió que s'inicia el 1930 i que els dona dret sobre les aigües del riu. La ciutat de Reus tampoc es planteja renunciar a l'aigua de Riudecanyes i cap administració ni organisme judicial veu viable finalitzar la concessió abans que es compleixi el termini el 2061.