El sobreesforç de les llars de Barcelona pel lloguer: les diferències per districtes, en gràfics

Pagar el lloguer i les factures de la llum, l'aigua i el gas s'emporta, de mitjana, el 35,3% dels ingressos de les llars de Barcelona. Ho recull un informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona que posa xifres al sobreesforç econòmic de les llars que viuen de lloguer.

El percentatge varia segons el districte, remarca la dificultat per accedir a l'habitatge i constata, un cop més, les desigualtats entre zones de la ciutat.

Mentre que a Ciutat Vella les despeses vinculades a l'habitatge representen, de mitjana, gairebé la meitat dels ingressos (47,4%), a Sarrià-Sant Gervasi es queden en el 26,6%.

En la majoria de districtes, se supera sempre la barrera del 30% dels ingressos de les llars. Aquest llindar del 30% és el que diverses institucions fixen com el límit d'esforç a partir del qual una llar pot tenir dificultats per afrontar altres despeses.

De fet, el Banc d'Espanya ja advertia en un informe del 2025 del sobreesforç de les llars per pagar el lloguer. En el cas de Barcelona, alertava que el 43,5% de les llars que viuen de lloguer superen aquest llindar recomanat.

En els últims anys altres estudis s'han fixat en aquesta sobrecàrrega del lloguer. A Catalunya, segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), el 25% de la població que viu de lloguer destina més del 40% dels ingressos a despeses de l'habitatge.

Més població i menys oferta

L'informe de la Cambra de la Propietat Urbana parteix de les últimes dades disponibles de la renda mitjana de les llars, del 2023. Els ingressos mitjans a Barcelona aquell any eren de 47.361 euros anuals.

Amb tot, l'estudi remarca que la renda mitjana no reflecteix exactament la situació de la majoria de les llars de la ciutat, ja que les rendes més altes fan pujar la mitjana. De fet, si es mira la mediana –un valor central sense tenir en compte el pes dels extrems–, la renda se situa en 38.979 euros anuals.

Per la seva banda, el preu mitjà del lloguer el 2023 es va situar en els 1.136 euros mensuals. Amb l'aplicació del topall de preus a partir del 2024, s'ha mantingut estable, tot i que en el període 2016-2025 ha pujat un 41,7%.

En el cas dels subministraments, l'informe té en compte una despesa anual de 3.086 euros a Catalunya el 2023, segons l'Enquesta de pressupostos familiars de l'INE, que no disgrega dades per ciutats.

Un any abans, coincidint amb el pic de la crisi energètica per la guerra a Ucraïna, la despesa era de 3.272 euros anuals. Però l'estudi apunta que si s'hagués tingut en compte aquesta xifra, l'esforç de les llars pujaria tan sols quatre dècimes fins al 35,7%. 

L'esforç per districtes

Si les dades s'aterren als deu districtes de la ciutat, Ciutat Vella és on el lloguer i els subministraments s'emporten, de mitjana, més part dels ingressos d'una llar, gairebé la meitat, el 47,4%. El segueixen Sants-Montjuïc, Sant Martí i Nou Barris. 

Cal remarcar, però, que l'estudi està fet a partir de la renda mitjana, la qual cosa vol dir que en un mateix districte hi pot haver llars on el lloguer i els subministraments s'emportin un percentatge encara més gran.

Només hi ha dos districtes on el lloguer i les factures de l'aigua, la llum i el gas queden per sota del llindar del 30% dels ingressos. Són les Corts (29,5%) i Sarrià-Sant Gervasi (26,6%). 

I no és perquè el lloguer sigui més barat en aquestes zones −a Sarrià-Sant Gervasi ha pujat un 30% els últims cinc anys–, sinó perquè la renda de les llars és elevada i manté l'esforç per l'habitatge per sota del 30% dels ingressos.

Amb les dades de la renda per llar i el lloguer mitjà, l'informe ha quantificat quins ingressos serien necessaris a cada districte per poder llogar un habitatge sense destinar-hi, amb la despesa dels subministraments, més del 30% de la renda. 

En el cas de l'Eixample, el districte més poblat, a una llar li caldria una renda mitjana de 61.285 euros anuals per evitar un sobreesforç financer amb el lloguer. La renda mitjana és, en canvi, de 51.637 euros. 

La distància és encara més elevada a Ciutat Vella, on la renda necessària per llogar és 20.000 euros superior a la renda neta per llar. 

Només en el cas de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, la renda necessària és inferior a la renda mitjana de les llars en aquests districtes.

L'informe fa encara un pas més amb les dades per calcular la dificultat o facilitat de llogar en un altre districte diferent al que es viu sense destinar-hi més del 30% dels ingressos. 

I constata que només les llars de Sarrià-Sant Gervasi i les de les Corts podrien fer-ho a tota la ciutat, tenint en compte el preu mitjà d'un pis –les de les Corts superarien el llindar del 30% si volguessin llogar a Sarrià-Sant Gervasi. 

I conclou que la renda mitjana de les llars de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Nou Barris i Ciutat Vella no permet llogar un pis de preu mitjà a cap altre districte sense superar la barrera del 30% dels ingressos. 

Més població, menys contractes

Pel que fa als contractes, a Barcelona es va arribar a un pic el 2021 amb més de 57.000 signatures de lloguer, xifra que ha anat caient any rere any fins als 30.789 contractes signats el 2025 (-46%). 

L'estudi assenyala una reducció de la rotació que dificulta l'accés a qui necessita entrar al mercat del lloguer perquè hi ha menys altes, disminueixen les baixes i, a més, s'allarga la permanència dels contractes vigents. 

I tot, en un moment en què la població de Barcelona ha arribat a un màxim d'1,7 milions de persones, el nivell més alt des de 1986. Més població davant d'un mercat que, segons les dades, s'estanca. 

"El mercat s'està estancant perquè la regulació i l'increment de preus de compra fa menys atractiu el lloguer per als inversors", explica Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. 

El catedràtic d'Economia de la UPF José García Montalvo assenyala, a més, una contradicció: que la sobrecàrrega de les llars de lloguer es redueix, segons indicadors europeus, mentre hi ha la sensació que no hi ha oferta. 

Què ho explica? "Tenim un mercat on només la gent que guanya moltíssim acaba llogant, i la gent que està a la cua no hi arriba mai", diu Montalvo, que remarca que això acaba condicionant l'estadística del sobreesforç que fan les llars de lloguer. Per això, veu necessari ampliar l'oferta de lloguer social.